Una sèrie d'atacs nord-americans contra presumptes narcotraficants al Pacífic oriental dilluns van matar 14 persones i van deixar un supervivent, segons ha anunciat aquest dimarts el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, a X. Segons Hegseth, les autoritats mexicanes s'han fet càrrec de l'operació de rescat de l'únic supervivent dels tres atacs, que van tenir lloc aquest dilluns.

Mentre la guerra dels aranzels de Trump va sumant capítols nous –i cada vegada més absurds–, és del tot indicada la lectura d'Indopacífico, de Juan Manuel López Nadal, que al llarg de la seva dilatada carrera diplomàtica ha estat ambaixador d'Espanya a Tailàndia, Cambodja, Birmània i Laos i cònsol general a Hong Kong. L'experiència acumulada serveix ara a aquest diplomàtic mallorquí per escriure un llibre absorbent, que amb una prosa clara descriu el món des d'un angle que no estem acostumats a tenir en compte però que és on es troben les claus del poder en la política global. De fet, el títol complet del llibre és Indopacífico. Eje de la geopolítica global.

Un grup de científics de la Universitat d'Austràlia Occidental (UWA, per les sigles en anglès) i de la consultora marina britànica Kelpie Geosciences han aconseguit captar imatges d'un Taningia danae, una espècie rara de calamar bioluminescent molt difícil d'observar. L'animal va ser captat a un quilòmetre de profunditat en una zona del Pacífic coneguda com el Passatge de Samoa. A les imatges es pot veure com l'exemplar confon la càmera amb una presa, motiu pel qual encén els fars dels seus tentacles per desorientar-la.

La gira del ministre d'Afers Estrangers xinès, Wang Yi, per vuit països del Pacífic aquesta setmana no ha culminat amb la firma del tractat de col·laboració que desitjava, però ha deixat clar que Pequín aspira a tenir un paper preponderant en aquesta regió i que hi ampliarà la col·laboració bilateral.

El president dels Estats Units, Joe Biden, s'ha reunit aquest dimarts a la Casa Blanca amb la primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, en una trobada que ha tingut com a protagonista principal la Xina i els seus intents de guanyar influència a la regió del Pacífic a través d’acords de seguretat amb les illes estat del Pacífic, com el que va signar recentment amb el govern de les illes Salomó.

A la Situation Room de la Casa Blanca estan pendents aquests dies no d'un sinó de dos focus de tensió militar. Mentre les tropes de l'OTAN es reforcen a l'est d'Europa davant d'una temuda ofensiva russa sobre Ucraïna, a l'altre extrem del món les tropes nord-americanes aguanten la mirada a l'altre gran rival exterior del país, la Xina. Noves exhibicions recíproques de múscul militar han tornat a escalfar l'ambient aquest cap de setmana al Pacífic, el gran escenari de la confrontació entre Pequín i Washington.

El govern de l'illa de Tonga admet que el tsunami causat per l'erupció volcànica en aquest arxipèlag del Pacífic Sud ha causat "un desastre sense precedents". En el primer comunicat des de l'erupció de dissabte, que va deixar les illes incomunicades, l'executiu confirma la mort d'almenys tres persones en el tsunami, que va colpejar amb onades de fins a 15 metres diverses illes. Les tres primeres víctimes de l'erupció del Hunga Tonga Hunga Ha'apai identificades són una dona britànica, una dona de 65 anys de l'illa de Mango i un home de 49 de l'illa de Nomuka. Segons l'executiu, totes les cases de l'illa de Mango han desaparegut i a la de Fonoifua només han quedat dues edificacions dempeus.

Quan el 7 de novembre de l'any passat, després de quatre dies llargs de recompte agònic, les urnes van certificar la victòria de Joe Biden als Estats Units, Emmanuel Macron va ser un dels primers mandataris del món a felicitar-lo. Primer a través de Twitter, després en una trucada telefònica. "Tenim molta feina per fer per superar els reptes d'avui en dia. Treballem junts", li va dir el mandatari francès. No era cap secret que a Europa, però sobretot a París, rebien amb eufòria l'arribada del demòcrata a la Casa Blanca després dels quatre anys imprevisibles i caòtics de Donald Trump. Els primers missatges de Biden, que prometia recuperar i reforçar la relació transatlàntica, generaven optimisme al Vell Continent. Mesos després, al juny, Biden i Macron van voler escenificar la seva bona sintonia en la cimera del G-7 en terres britàniques: abraçades, somriures, bromes i una reunió bilateral en què es van desfer, mútuament, en elogis. "És magnífic comptar amb un president dels Estats Units que forma part del nostre club", assegurava el president francès.

Dimecres a la nit, quan els Estats Units, el Regne Unit i Austràlia van anunciar la creació d'una nova aliança per defensar els seus interessos als mars que separen l'Índic i el Pacífic, els tres caps de govern es van esforçar per no pronunciar un nom: la Xina. El nord-americà, Joe Biden, fins i tot va declinar contestar preguntes sobre el rol que el gegant asiàtic havia tingut a l'hora de prendre aquesta decisió. Però malgrat el silenci –evidentment acordat entre els tres executius–, a ningú se li escapa que el veritable objectiu d'aquesta aliança és frenar l'ambició expansionista del govern de Xi Jinping i, concretament, plantar cara al seu domini en aquesta zona marítima que fa anys que és motiu de disputa. D'aquí els crits de rebuig i malestar que, ràpidament, es van fer notar des de Pequín, acusant Washington d'implementar jocs estratègics propis "de la Guerra Freda".

Platges paradisíaques, temperatures càlides tot l’any, aigües cristal·lines i zero casos de covid: les illes Cook són un dels arxipèlags de l’oceà Pacífic que reuneixen unes condicions ideals per al visitant. Juntament amb illes veïnes com Tonga, Samoa, Niue i Kiribati, són dels últims racons del planeta que el coronavirus no ha trepitjat. Això sí, han aconseguit aquesta fita perquè fa més d’un any que les fronteres estan tancades amb pany i forrellat: quan el març del 2020 la pandèmia va començar a sacsejar el continent europeu, els països als seus antípodes van decidir aïllar-se del món per protegir-se del virus.

Com a les pel·lícules, escriure un SOS gegant a la sorra els ha salvat la vida. Tres mariners que es van quedar encallats a l'illa de Pikelot, una de les illes remotes de la Micronèsia, al Pacífic Sud, han estat rescatats aquest dimarts per les autoritats australianes i nord-americanes després que fossin localitzats gràcies al missatge d'auxili que havien escrit sobre la sorra de la platja. Els equips de rescat asseguren que "es troben bé" i que no presenten cap problema de salut important.