L'exèrcit dels Estats Units ataca un sisè vaixell al Carib i aquest cop hi ha supervivents

WashingtonL'exèrcit nord-americà ha tornat a atacat aquest dijous un vaixell al mar Carib, a prop de les costes de Veneçuela. És el sisè vaixell que pateix l'ofensiva del govern de Donald Trump, que l'acusa de narcotràfic. L'atac aquest cop, però, no va ser anunciat per Trump a les seves xarxes socials com acostumava a passar, sinó que fonts de l'administració ho han confirmat i han assegurat que hi ha supervivents. És el primer on es reporten supervivents, ja que als altres vaixells atacats s'han registrat 27 persones assassinades.

Donald Trump estreny el setge a Veneçuela. Poc abans d'aquest nou atac, tres bombardes B-52 dels Estats Units van sobrevolar prop de la costa veneçolana, segons les dades de vol. L'acció va coincidir amb l'autorització en secret per part del president estatunidenc perquè la CIA pugui dur a terme accions encobertes al país llatinoamericà. La decisió arribava enmig de la nova guerra contra els càrtels, en la qual el mandatari ha catalogat els narcotraficants com a terroristes i ho ha fet servir de pretext per llançar atacs militars contra llanxes que surten de les costes veneçolanes sota l'acusació de portar droga.

"Han buidat les seves presons [en direcció] als Estats Units", va respondre ahir el president a la pregunta dels periodistes durant una compareixença des del Despatx Oval. L'autorització permetria que l'agència d'intel·ligència dugui a terme accions encobertes contra el president veneçolà, Nicolás Maduro, i el seu govern. Tant podrien ser unilaterals per part de la CIA com en col·laboració dins d'una operació militar més àmplia. Així i tot, no se sap si l'agència planeja cap acció dins de Veneçuela o si les autoritzacions són només com a mesura de contingència.

Fa setmanes que la tensió amb Veneçuela no fa més que créixer, mentre el règim de Maduro ja ha advertit que prendrà accions militars contra els Estats Units si el seu país és agredit. Al mes de setembre l'exèrcit estatunidenc va començar a llançar atacs contra llanxes al mar Carib sota l'acusació de traficar amb drogues. L'últim atac va produir-se ahir: es va enfonsar la nau i es van assassinar els sis tripulants, sempre segons la informació que el Pentàgon diu que té sobre la identitat dels navegants.

A hores d'ara, el president estatunidenc encara no ha estat capaç d'invocar cap normativa o autoritat internacional per la qual es puguin executar persones militarment sota una acusació no provada judicialment. Les accions que està prenent Trump en la seva nova guerra contra el narco recorden molt les actuacions que es duien a terme contra els integrants d'Al-Qaeda durant la guerra contra el terror de principis dels 2000.

A principis d'octubre Trump va notificar al Congrés que els Estats Units ara es troben en un "conflicte armat" contra el narcotràfic com a justificació a les preguntes formulades pel legislatiu sobre el primer atac contra una llanxa al mes de setembre.

La pressió militar contra el règim de Maduro arriba enmig de la reedició trumpiana de la doctrina del pati del darrere sobre Llatinoamèrica. Sigui finançant governs favorables –com el rescat a l'Argentina de Javier Milei– o pressionant militarment Maduro, l'administració del republicà busca tornar a controlar la regió amb l'objectiu de fer-ne fora la Xina, que en els últims anys ha guanyat influència a la regió.

Recentment, en una entrevista amb el fill del president, Donald Trump Júnior, la líder de l'oposició veneçolana María Corina Machado –guardonada amb el premi Nobel de la pau– prometia que un cop hi hagués el canvi de règim es privatitzarien totes les petrolieres i donarien el cru a les corporacions estatunidenques. "Privatitzarem tota la nostra indústria", deia Corina Machado al fill del president, i insistia que les empreses estatunidenques "guanyaran molts diners".