L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha emès aquest dijous la seva opinió sobre les prejudicials que el Tribunal Suprem espanyol havia plantejat a Luxemburg i s'ha alineat amb les tesis del magistrat Pablo Llarena. A continuació us oferim les preguntes i respostes sobre les implicacions de l'última resolució europea sobre els exiliats.

Els exiliats tornen a moure fitxa. Les defenses de l'expresident Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han enviat aquest dilluns una sol·licitud al Tribunal Suprem (TS) perquè aclareixi si ha deixat en suspens les ordres de detenció contra ells després que divendres passat el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) dictaminés que estan en suspens arran de les qüestions prejudicials plantejades pel magistrat Pablo Llarena al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En un escrit dirigit al Tribunal Suprem, l'expresident Puigdemont pregunta si s'han "dictat les instruccions adients per fer efectiva la suspensió" de les ordres de detenció i demana una còpia de les notificacions que se n'hagin fet a les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, el Sistema d'Informació de Schengen i la Interpol, per desactivar les euroordres.

La decisió del Tribunal de Sàsser de suspendre l’extradició de Carles Puigdemont deixa en mans de Luxemburg el futur de l’expresident de la Generalitat. I ho fa per partida doble, ja que va dictaminar que el procés a Itàlia quedava en stand by fins que es resolguessin, per una banda, el recurs sobre la immunitat presentat per l’eurodiputat de Junts i per l’altra les qüestions prejudicials que ha interposat el Tribunal Suprem espanyol sobre quin és l’abast de les euroordres arran del rebuig de l’extradició de l’exconseller Lluís Puig a Bèlgica. És a dir, fins a quin punt els estats de la Unió Europea (UE) poden denegar l’extradició d’una persona a un altre estat membre. Ara bé, què passarà un cop resolgui Luxemburg? Quin ventall d’escenaris s’obren per a l’expresident exiliat? N’hi ha algun en què sigui factible tornar a Espanya?

“Li encanta la Zardeña ”, diu una persona que coneix molt bé Pablo Llarena. Volia referir-se a la Cerdanya, on el jutge del Tribunal Suprem té una casa, però el traeix un petit lapsus amb Sardenya, l’illa que ha tornat a posar el focus mediàtic en Llarena. No han sigut bones setmanes per al magistrat instructor de la causa sobre el Procés. La negativa d’Itàlia a extradir immediatament Carles Puigdemont i a detenir Toni Comín i Clara Ponsatí ha suposat un nou qüestionament a la seva estratègia per fer tornar els exiliats. Una cursa de moment sense èxit que, no obstant, serà reconeguda per la ultraconservadora Fundació Villacisneros -pròxima a l’ala dura del PP i a Vox- amb el seu premi anual el 16 de novembre. L’entitat, que va donar a conèixer la concessió del premi aquest dijous, valora la seva tasca “en defensa de l’estat de dret”.

L’advocat italià de l’expresident Carles Puigdemont atén l’ARA després de la suspensió del cas al Tribunal de Sàsser. És un dels advocats més reconeguts a Sardenya.

La comissió d'Afers Legals del Consell d'Europa, organisme internacional vinculat al Tribunal Europeu de Drets Humans que vetlla pel compliment dels drets humans i la democràcia, reclama indultar o alliberar els presos polítics catalans i que es retirin els processos d'extradició contra els exiliats. Així ho recull en l'esborrany de l'informe elaborat pel diputat socialista letó Boriss Cilevics, que ha viatjat a Madrid i Barcelona per elaborar l'informe titulat "Els polítics haurien de ser processats per declaracions fetes en l'exercici del seu mandat?"i que analitza els casos d'Espanya i Turquia.

Quan la Fiscalia General de l'Estat va aprofitar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per posar en marxa una operació de persecució implacable del nacionalisme català a través del Tribunal Suprem (TS), ho va fer amb la convicció absoluta que controlaria amb seguretat el desenvolupament de l'operació. Coneixent, com coneixia, la composició del Tribunal Constitucional, no tenia cap dubte que l'únic òrgan que tenia facultats per imposar algun tipus de control, no ho faria. Entre la Fiscalia General i el TS arbitrarien la resposta de l'Estat al desafiament del nacionalisme català.

L'independentisme en bloc ha sortit aquest divendres a celebrar la decisió de la justícia belga de rebutjar l'extradició de l'exconseller Lluís Puig. Després que el jutge de primera instància de Brussel·les hagi considerat que el Tribunal Suprem no era competent per demanar l'euroordre, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha exigit la nul·litat "del judici farsa" i l'alliberament dels presos i exiliats, així com l'amnistia per a tots els represaliats.