Política 04/05/2021

El futur de les euroordres ja està en mans del Tribunal de Luxemburg

Després de la decisió de la justícia europea, Llarena decidirà si reactivar-les o mantenir-les en pausa

3 min
El jutge del Suprem Pablo Llarena.
Disponible en:

BarcelonaLa carpeta de les euroordres ja està sobre la taula del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i no a petició dels exiliats, sinó del magistrat instructor de la causa contra ells, Pablo Llarena. Aquest dimarts el Tribunal de Luxemburg ha comunicat que ha admès a tràmit les qüestions prejudicials sobre les euroordres que Llarena va elevar a la justícia europea. Ho va fer el mateix dia que l'Eurocambra va retirar la immunitat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí i, de fet, no va ser una mera coincidència, sinó el primer pas per extradir-los després de quedar-se sense privilegis parlamentaris. Concretament, Llarena va demanar al TJUE que aclareixi els límits que tenen els tribunals dels estats membres per rebutjar les euroordres. Primer va ser la justícia alemanya, després l'escocesa i finalment la belga –va rebutjar l'extradició de Lluís Puig– les que han denegat les euroordres, i el magistrat del Tribunal Suprem creu que no tenien potestat ni competències per fiscalitzar-les.

L'opinió que hi pugui tenir el TJUE marcarà el futur dels exiliats. Llarena esperarà la resposta de la justícia europea per decidir si manté o no les euroordres sobre Puigdemont, Comín, Ponsatí –reclamats per delictes de sedició, malversació i desobediència–, si reactiva la petició d'extradició de Marta Rovira i si torna a demanar la de Lluís Puig malgrat que ja ha sigut rebutjada per Bèlgica. L'espera de Llarena, però, es preveu llarga. El TJUE ha decidit tramitar les seves preguntes seguint el procediment ordinari i, de mitjana, no es publica la sentència fins 16 mesos després de l'inici del procés.

En canvi, la justícia europea va tramitar d'urgència el recurs d'Oriol Junqueras sobre la seva immunitat, que va resoldre el desembre del 2019 amb tres mesos de marge. El recurs va ser plantejat pel seu advocat, Andreu Van den Eynde, i el jutge del Suprem Manuel Marchena va acceptar elevar la qüestió a la justícia europea. Llavors el TJUE va aplicar el procediment accelerat, en què es redueixen els terminis de traducció als diferents idiomes i el president del TJUE pot convidar els interessats a limitar els seus escrits d'al·legacions. Amb tot, es va optar per tramitar d'urgència el recurs de Junqueras perquè en aquell moment estava en presó provisional. Finalment, el TJUE va sentenciar que el líder d'ERC hauria d’haver pogut sortir de la presó per assumir el càrrec d’eurodiputat, perquè tenia immunitat parlamentària des del moment en què es van proclamar els resultats de les eleccions europees. Tot i això, en el moment de la sentència Junqueras ja estava condemnat per sedició i la presó no era preventiva, fet que va impedir que la decisió tingués més recorregut.

Llarena carrega contra el jutge belga del cas Puig

Un dels principals motius que va portar a un tribunal belga a denegar l'extradició de Lluís Puig és que l'exconseller no havia de ser jutjat pel Suprem, sinó que la causa no hauria d'haver marxat de Catalunya. Llarena, en les qüestions prejudicials que ara estan en mans del TJUE, pregunta si el jutjat que ha d'executar l'extradició pot determinar en què és competent i en què no el tribunal que la sol·licita i, segons el criteri de Llarena, només l'estat emissor de l'euroordre determina les autoritats competents. Alhora, per no extraditar Puig els magistrats belgues van argumentar que hi havia un risc de violació de la presumpció d’innocència si era jutjat a Espanya. Aquesta apreciació es basava en dues proves: la primera era l’informe redactat pel Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l'ONU i la segona un recull de notícies i tuits. Aquest també és un dels aspectes que Llarena eleva al TJUE, ja que pregunta si es pot denegar l'extradició a partir d'un informe d'un grup de treball que no va ser creat pel Comitè de Drets Humans sinó pel Consell de Drets Humans i que no està a l'empara de cap tractat internacional.

stats