"El dèficit en infraestructures de l'any 2009 al 2023 a Catalunya ascendeix a l'escandalosa xifra de 42.500 milions d'euros; aquesta és una situació intolerable, una presa de pèl i apel·lo a les administracions públiques perquè solucionin aquesta situació". Així ha descrit la situació de manca d'inversió pública a Catalunya el president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, en una trobada amb els mitjans aquest dimarts, juntament amb la presidenta de la comissió d'infraestructures, Anna Cornadó; el director d'estudis i economia, Salvador Guillermo, i el president de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), Lluís Moreno.

La Generalitat de Catalunya ha xifrat en 2.738 milions d'euros les inversions de l'Estat previstes a Catalunya que no es van executar entre els anys 2018 i 2021, des que es va constituir el govern presidit per Pedro Sánchez, ha explicat la consellera d'Economia, Natàlia Mas.

El dèficit d'inversions de l'Estat a Catalunya entre el 2013 i el 2021 és de 4.399 milions d'euros, només amb els incompliments de les xifres incloses als pressupostos de l'Estat. És a dir, en aquest període de nou anys, el govern espanyol hauria d'haver destinat 567 euros més per persona en inversions a Catalunya per complir amb les quantitats que havia inclòs als seus propis pressupostos generals de l'Estat (PGE). I les responsables d'aquest forat són les empreses públiques de l'Estat, ja que són les grans incomplidores.

El primer que va fer el PSC després que el Govern tirés en cara a l'executiu espanyol la baixa execució –menys d'un 36%– de les inversions pressupostades per a Catalunya va ser demanar més "autoexigència". És a dir, que el president Pere Aragonès i els seus consellers també es posessin davant del mirall. El titular d'Economia, Jaume Giró, va respondre que si la imatge de la Moncloa era la d'un 36% d'execució, la de la Generalitat va ser d'un 95,5% el 2021. Però els socialistes han volgut revelar la seva pròpia fotografia i després d'una auditoria han conclòs que, en l'última dècada, l'executiu català s'ha deixat al tinter 67 actuacions "compromeses" i hi ha hagut una davallada del 60% de la inversió. L'execució de l'Estat és "baixa", però el Govern també té "deures pendents", ha denunciat aquest dimarts el diputat del PSC Jordi Terrades.

El paper ho aguanta tot. Any rere any i dècada rere dècada, de forma inalterable es reprodueix la mateixa història. Quan s’aproven els pressupostos de l’Estat és habitual sentir el president de torn parlant de pluja de milions en inversions a Catalunya però, un cop liquidat l’exercici, resulta que d’aigua n’ha caigut poca. Ara hem conegut la liquidació de les inversions de l’Estat a Catalunya del 2021 i resulta que dels 2.068 milions d’euros pressupostats només se n’han executat 740, el 36% del total. Això vol dir que dos de cada tres euros s’han quedat al calaix o s’han invertit en una altra banda.

La patronal Foment del Treball ha proposat aquest divendres que els fons provinents del programa NextGen –el fons de recuperació de la UE contra la pandèmia– es destinin als projectes d'infraestructures que Catalunya té pendents de construir des de fa anys, en alguns casos dècades. Segons l'entitat, les ajudes comunitàries han de servir per "reduir el dèficit d'infraestructures a Catalunya".

Els memorials de greuges, siguin polítics o econòmics, ja formen part de la tradició del catalanisme. Són un clàssic. La seva mera existència ja denota el bucle històric en què està immersa Catalunya. Des de l'original del 1885 adreçat al rei Alfons XII, rebesavi de Felip VI –de fet, hi ha encara un precedent més antic, previ al catalanisme polític, datat al 1760–, fins a l'actualitat, les classes dirigents del país han segregat un bon nombre de reivindicacions a l'Estat perquè corregís la sagnant desatenció inversora. Ni el dinamisme econòmic de Catalunya ni la seva desafecció política no han aconseguit mai modificar la situació. En la història més recent, i abans de l'inici del procés independentista, l'últim gran acte unitari en aquest sentit va ser el del 2007 a l'Iese, amb un clam general a favor de la gestió autònoma de l'aeroport del Prat. Aquella petició, igual com les anteriors i posteriors, ha tingut un resultat descriptible tant pel que fa a l'aeroport com al conjunt d'infraestructures. Amb mínims alts i baixos, el dèficit inversor, i per tant l'endarreriment en qüestions vitals per al progrés econòmic, s'ha mantingut inalterable fins avui.

L'economia catalana seria entre un 2,6% i un 9,8% més gran sense el dèficit d'inversions de l'Estat a Catalunya entre els anys 2002 i 2017, segons un estudi de la Universitat de Barcelona i la Generalitat.