Davant del taüt hi han posat el simbòlic mocador blanc que han portat amb orgull i tossuderia durant dècades les mares i àvies de la Plaza de Mayo, les dones que encara avui lluiten per portar a la justícia els criminals de la dictadura argentina i recuperar els nets arrabassats a les seves mares assassinades. La cerimònia, diumenge al tanatori de Mataró, ha sigut trista i alhora serena perquè Carlota Ayub, de 96 anys, va saber convertir el seu dolor en lluita i encara que no va deixar mai de reclamar que no s'oblidessin les víctimes de la dictadura i s'aconseguís fer justícia. Era una dona alegre, inquieta –mestra, va seguir estudiant alhora que ho feien els seus fills–, viatgera, i amb una passió encomanadissa per la vida i la família.

El 14 de abril del 2010, emparant-se en la legislació internacional sobre drets humans, un grup de famílies va acudir a la justícia argentina per interposar una querella pels crims comesos durant la dictadura franquista. Des d’aleshores, tots els intents per interrogar o extradir una vintena d’exministres, exjutges, exmetges i expolicies han sigut frustrats. Ara, però, es podria obrir una porta perquè l'anomenada causa argentina avancés. La fiscal general espanyola, Dolores Delgado, ha deixat sense efecte una ordre firmada per la seva antecessora en el càrrec, Consuelo Madrigal, el setembre del 2016, en què instava el fiscal en cap de Madrid a oposar-se a la tramitació de comissions rogatòries relacionades amb la causa argentina per crims comesos entre el 1976 i el 1978.