El novembre de l'any passat Carles Vallejo, amb el col·lectiu Irídia i Òmnium Cultural, va presentar una querella de lesa humanitat contra els policies que el van torturar a Via Laietana el desembre del 1970. Era la primera que s'interposava a l'estat espanyol per crims franquistes després de l'aprovació de la llei de memòria espanyola. Pràcticament un any després, Vallejo pot estar més a prop d'aconseguir que la justícia ho investigui: la Fiscalia de Barcelona, juntament amb Memòria Democràtica del govern espanyol i la Fiscalia General de l'Estat, han demanat l'admissió de la querella.

Gemma Ubasart (Castellar del Vallès, 1978) és des de l'octubre passat consellera de Justícia, Drets i Memòria. Amb una llarga trajectòria acadèmica com a professora de ciències polítiques, va liderar el projecte de Podem Catalunya el 2015. Dimecres va entrar a tràmit parlamentari la llei de memòria democràtica, i aquest dissabte anirà fins a Huétor Tájar per enterrar Cipriano Martos, torturat i mort per la Guàrdia Civil.

A Gustau Adolf Muñoz li van disparar dos trets a l’esquena mentre participava en una manifestació l’11 de setembre del 1978 a Barcelona. Els seus companys van arrossegar el seu cos inert fins al portal del número 34 del carrer Ferran. Tenia 16 anys i duia una camisa blanca que, juntament amb les bales que el van matar, van desaparèixer aquell dia. El seu germà, en Marc, l’acompanyava aquell dia: "Vam estar junts fins que va intervenir la policia i, aleshores, jo va fugir corrent cap a un costat i en Gustau cap a un altre –explica–. El mateix dia, el meu pare, que ja és mort, va posar una denúncia per assassinat contra els dos policies que li van disparar, però el 1982 la nostra denúncia va quedar arxivada per manca de proves. A Espanya, judicialment, ja no hi teníem res a fer i, per això, ens vam sumar a la querella argentina".

El 14 de abril del 2010, emparant-se en la legislació internacional sobre drets humans, un grup de famílies va acudir a la justícia argentina per interposar una querella pels crims comesos durant la dictadura franquista. Des d’aleshores, tots els intents per interrogar o extradir una vintena d’exministres, exjutges, exmetges i expolicies han sigut frustrats. Ara, però, es podria obrir una porta perquè l'anomenada causa argentina avancés. La fiscal general espanyola, Dolores Delgado, ha deixat sense efecte una ordre firmada per la seva antecessora en el càrrec, Consuelo Madrigal, el setembre del 2016, en què instava el fiscal en cap de Madrid a oposar-se a la tramitació de comissions rogatòries relacionades amb la causa argentina per crims comesos entre el 1976 i el 1978.