La Generalitat busca famílies amb fills que tinguin dret a cobrar una prestació per infant i que, per diverses raons, no la rebin. És una de les mesures que planteja el Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS), que fa uns mesos va rebre l'encàrrec de la conselleria de Drets Socials de trobar fórmules per reduir la taxa de pobresa infantil, situada en el 34% i que, en paraules de la consellera Mònica Martínez Bravo, és “persistent i superior” a la mitjana de la Unió Europea (20%), i fins i tot d'Espanya (29,2%). De fet, només la supera Bulgària (35%).

El govern espanyol va impulsar l'ingrés mínim vital (IMV) durant el pic de la pandèmia de covid-19 per intentar "erradicar la pobresa i afavorir la participació en el mercat laboral i la inclusió social de les persones en situació de vulnerabilitat". Cinc anys més tard, l'Autoritat Independent de Responsabilitat (Airef) considera que aquesta mesura estrella de l'executiu de Pedro Sánchez no ha complert com a mínim un dels seus propòsits. L'organisme ha detectat que la prestació redueix la probabilitat de treballar en tres punts percentuals (un 12% menys) i disminueix el nombre de dies treballats a 0,6 mensuals (un 11% menys). Són les conclusions principals de l'anàlisi anual d'aquesta ajuda que publica l'Airef i que, per primera vegada, se centra en el seu impacte en l'ocupació.

D'aquí un any, el 2026, la Generalitat obrirà una finestreta única per gestionar tant l'ingrés mínim vital (IMV), la prestació creada pel govern espanyol durant la pandèmia, com la catalana renda garantida de ciutadania (RGC). Però després de l'estiu ja es posarà en marxa la nova plataforma virtual per atendre els expedients d'aquesta última prestació. La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha avançat que ara per ara, el seu departament està treballant en qüestions tècniques per tal que les persones que tenen dret a cobrar aquests ajuts socials hagin de patir menys tràmits i menys burocràcia.

Al juny Maria Ruiz (nom fictici) va rebre una carta del departament de Drets Socials de la Generalitat en què li reclamava que tornés 19.886,92 euros corresponents a ajuts socials indeguts que havia rebut des del maig del 2020 al mes d’abril. Des de llavors, la dona pateix un quadre d’angoixa: “I ara què faig, com ho pago?”. El cas de Ruiz és un dels 9.500 beneficiaris de prestacions socials que la conselleria ha detectat que van cobrar uns diners que, amb la llei a la mà, no els pertocava i, per tant, els demana que els tornin.

Després de mesos de negociacions, l'esperat traspàs de l'ingrés mínim vital (IMV) s'ha oficialitzat finalment aquest dimecres al Palau de la Generalitat. La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, i el conseller de Drets Socials en funcions, Carles Campuzano, han signat el conveni que ha de portar la Generalitat a gestionar aquesta prestació social que paga el govern espanyol. Com es concretarà? Com conviurà amb la renda garantida de ciutadania (RGC), la prestació que gestiona la Generalitat?

No és en va que aquesta setmana s'hagin desbloquejat alguns dels acords que ERC i el PSOE havien tancat en els últims mesos, especialment en la negociació per la investidura de Pedro Sánchez. Els socialistes volen els vots dels republicans per investir Salvador Illa i Esquerra ha posat com a condició imprescindible el compliment dels pactes firmats fins ara, a banda de la línia vermella del finançament singular. Quins són els acords que s'han desbloquejat aquesta setmana i quins queden pendents?

Aquesta setmana s’ha publicat l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de l’any 2023, una radiografia de com viu la ciutadania i com arriba a final de mes. I no és només un exercici informatiu, de saber com millora o empitjora el nostre benestar, sinó una de les eines més útils que tenim per dissenyar millors polítiques. Si els instruments públics que definim no s’adapten a les necessitats reals de la ciutadania, poc podran fer per millorar la seva qualitat de vida.

Dona, de 46 anys i nacionalitat espanyola. Aquest és el retrat robot del gruix dels titulars que actualment perceben l'ingrés mínim vital (IMV) a Catalunya. En total, aquest mes de febrer la Seguretat Social ha abonat 53.726 prestacions a llars (titulars) del Principat que han beneficiat 172.534 persones, segons dades publicades aquest dijous pel ministeri de la Seguretat Social, que per primer cop aporten informació actual i no informació acumulada de la prestació des de la seva posada en marxa l'any 2020. Del conjunt de titulars de les prestacions, 28.610 són dones (53%), de nacionalitat espanyola (34.639 prestacions) i de mitjana tenen 46 anys (el gruix de les prestacions per titulars recau en la franja d'edat d'entre 36 i 45 anys). De mitjana, les llars catalanes que al febrer han rebut aquesta prestació van percebre 458 euros.

Les prestacions socials com la renda garantida de ciutadania o l’ingrés mínim vital no treuen de la pobresa les poques famílies que arriben a rebre-les. Ho constaten cada dia les entitats socials, que fa temps que reclamen un canvi en el model d’ajudes, primer perquè arribin a tothom simplificant-ne els criteris i tràmits, i després per garantir-ne l'eficiència. Amb un de cada cinc catalans en risc d’exclusió socials, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya –que aplega 35 federacions i grans organitzacions que representen 3.000 entitats socials contra la pobresa– proposa augmentar entre 100 i 200 euros l’import mensual de la renda garantida.

"És una ajuda per a les famílies més pobres i vulnerables però que se'ls acaba girant en contra. Una llei que, en realitat, no té gens en compte la pobresa". Així defineix l'ingrés mínim vital Jaime Muñoz, portaveu a Espanya del Moviment ADT Cuarto Mundo i que fa de portaveu de milers de famílies beneficiàries d'aquesta ajuda. Tot i que està concebuda com un ingrés econòmic mínim per mantenir una vida digna, tal com ja va passar amb la posada en marxa de la renda garantida de ciutadania a Catalunya, les seves incompatibilitats i la burocràcia converteixen aquesta prestació en un "malson" per a moltes de les famílies que la perceben.

L'ingrés mínim vital (IMV) està arribant als més vulnerables, però és una prestació que s'ha "estancat". Així ho conclou l'Autoritat Fiscal (Airef) en la seva segona opinió sobre la prestació publicada aquest dimecres. L'organisme independent que dirigeix Cristina Herrero assenyala que el nombre de beneficiaris de l'IMV es manté en 284.000 llars, és a dir, en el 35% de les llars que podrien rebre'l (800.000 és l'objectiu que es va marcar el ministeri de la Seguretat Social, dirigit per José Luis Escrivá). A més, l'Airef torna a detectar que hi ha un gran nombre de famílies que tindrien dret a la prestació, però que no la sol·liciten (és el que en anglès s'anomena non-take-up): 470.000 famílies (58%). Tot plegat, doncs, dibuixa un escenari molt similar al de fa un any, quan l'Airef va presentar la primera opinió sobre aquesta prestació aprovada en plena pandèmia de coronavirus, el juny del 2020.

Que l'autobús sigui de color groc l'ajuda a destacar una mica més a la vista dels qui pugen i baixen per la rambla del Raval en aquest matí fred de febrer. "Això és pel salari mínim?", pregunta a aquesta periodista una parella de jubilats que anava al metge. S'han fixat en la paraula mínim perquè és la que apareix ben gran estampada en el vehicle que està aparcat al mig del passeig.

Escollida el 2017 degana del Col·legi de Treball de Catalunya, Conchita Peña lamenta que els professionals socials han quedat invisibilitzats durant la pandèmia, malgrat que han estat personal bàsic i s'han dedicat a tramitar les ajudes socials per combatre la cruesa econòmica de la crisi. Defensa que el seu col·lectiu fa molt més que treballar per la pobresa. A més, és coordinadora del Pla Social i Sanitari del Consorci Sanitari de Barcelona, format per la Generalitat i l'Ajuntament. 

El 23 de maig de l’any passat, Pedro Sánchez es col·locava davant la càmera per fer una compareixença que començava a ser habitual. La d’aquell dissabte era per explicar que ja es veia el final del túnel. Parlava d’una pandèmia que es tornaria a complicar després de l’estiu i que encara no havia fet surar totes les seves conseqüències, però que ja deixava entreveure importants ferides econòmiques. Era en aquest context que el president del govern anunciava la imminent aprovació de l’ingrés mínim vital (IMV), una ajuda que, segons va dir, podia “emparar 4 de cada 5 persones en situació de pobresa severa” i que beneficiaria “prop de 850.000 llars”. Un any més tard, l’import ha arribat només a un terç d’aquesta previsió i amb prou feines a una de cada deu persones en situació de pobresa extrema.

El govern espanyol planeja millorar l'ingrés mínim vital (IMV) aprofitant que s'està tramitant com a llei al Congrés i s'hi poden introduir modificacions a través d'esmenes. Un dels principals canvis que posarà sobre la taula és un complement de 50 euros mensuals per fill per a famílies en situació de pobresa, encara que no cobrin l'IMV. El ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha fet l'anunci aquest dijous aprofitant la seva visita a un centre de l'ONG Save de Children al barri madrileny de Vallecas.

Es va plantejar com la gran esperança per donar un flotador a les famílies més empobrides i, nou mesos després de la seva posada en marxa, l'ingrés mínim vital (IMV) està resultant un fracàs i tant la complexitat dels tràmits com la poca claredat exclouen el gruix de les persones amb més necessitats, segons denuncia un estudi elaborat per ECAS, Entitats d'Acció Social, i l'Ajuntament de Barcelona, en què es reclama simplificar el procés i adequar les rendes mínimes exigides a les del 2021 i no a les d'abans del coronavirus.

Enmig d'una pandèmia sense precedents, el govern d’un país decideix posar en marxa un sistema que garanteixi el 70% del sous dels assalariats, ajudes per a aquells que treballen per compte propi i un mecanisme de renda mínima per a les famílies que estan patint més aquesta crisi. Un pla sens dubte necessari, i que, en el nostre cas, enforteix un estat del benestar amb molt poques vies per protegir els més vulnerables. Però abans d’aplaudir les mesures aprovades cal veure com funcionen a la pràctica. Hem de contestar una pregunta tan senzilla com la de si aquests ajuts arriben a qui realment els necessita. I aquesta setmana hem vist molts exemples que aquest no és el cas.

“M’he apuntat a les ajudes, i res”, comenta resignada la Miriam. Ella és treballadora de la llar i des del 15 de juny la seva sol·licitud per rebre l’ingrés mínim vital (IMV) s’està “estudiant”, explica. Quan el govern espanyol va declarar l’estat d’alarma, la família de la casa on treballava la va acomiadar i els seus ingressos van desaparèixer d’un dia per l’altre. Fruit d’aquesta situació va demanar el subsidi extraordinari per a les treballadores de la llar, aprovat pel govern l’1 d’abril: “Encara no l’he cobrat”, lamenta. La manca d’ingressos la va portar a deixar de pagar el lloguer, tot i que ja des d’abans de la pandèmia arribar a final de mes ja era una carrera plena d’obstacles. “Estava molt mal pagada, estava guanyant 600 euros al mes”, diu. Al juny, la van fer fora del pis per impagament i ara una amiga l’acull a casa seva, tant a ella com al seu fill de nou anys. Davant aquesta situació, la Miriam va demanar l’ingrés mínim vital a través de la Fundació Marina de Madrid, que acompanya i assessora població en risc d’exclusió social, tot i que primer ho va intentar fer ella però “no entenia el procediment”, explica. Ara torna a treballar puntualment, però només veu una sortida factible si l’Estat l’ajuda.