El líder opositor rus Aleksei Navalni va morir fa dos anys enverinat pel Kremlin amb una toxina letal present en granotes verinoses de l'Amèrica del Sud, segons han conclòs els governs del Regne Unit, Suècia, França, Alemanya i els Països Baixos després d'analitzar unes mostres del pres polític. “Aquestes anàlisis han confirmat de manera concloent la presència d'epibatidina. L'epibatidina és una toxina que està present en les granotes verinoses de l'Amèrica del Sud, i que no es troba de manera natural a Rússia”, han explicat els ministres d'Afers Exteriors del Regne Unit, Suècia, França, Alemanya i els Països Baixos en un comunicat conjunt.

Dos laboratoris occidentals confirmen que el dissident rus Aleksei Navalni va morir enverinat, segons la seva viuda, Iúlia Navàlnaia. En un vídeo publicat aquest dimecres, l’activista explica que les mostres biològiques del seu marit es van enviar a l’estranger poc després de la seva mort en una colònia penal, el 16 de febrer de 2024, i que almenys dos equips científics han arribat a la mateixa conclusió de manera independent.

Aquest 2024, com cada any, ens han deixat de manera més o menys esperada nombroses personalitats d'àmbits molt diferents. Figures destacades del món de l'art, la música, el cinema, l'esport, l'empresa o la política que deixen un llegat d'abast nacional, estatal o internacional. A sota d'aquestes línies hem volgut recopilar 25 d'aquests noms, els obituaris dels quals han estat publicats a l'ARA al llarg dels últims dotze mesos.

L'opositor rus Aleksei Navalni hauria mort enverinat a la presó on complia condemna, segons documents oficials als quals ha tingut accés el mitjà independent rus The Insider. Navalni va morir el 16 de febrer passat en una colònia penal de l'Àrtic, oficialment per causes naturals, i el Comitè d'Investigació de Rússia va afirmar el juliol passat que el cas no tenia "naturalesa criminal", sinó que la causa de la mort era una "combinació de malaltia i arrítmia". Tot i això, els crítics del Kremlin estan convençuts que el van matar.

Ilià Iaixin és un polític opositor rus que va ser alliberat de la presó l’1 d’agost, en l’intercanvi de presoners entre Rússia i els Estats Units. Des del seu exili a Alemanya, fa una gira per unes quantes ciutats europees per contactar amb la diàspora russa, que l’ha portat fins a Barcelona. Iaixin, que ara té 41 anys, va ser empresonat el 2022 per criticar la invasió d’Ucraïna al seu programa de YouTube. Va ser condemnat a vuit anys i mig de presó per haver denunciat la matança de Butxa. Ara està en llibertat gràcies a l’intercanvi de presoners més important des de la Guerra Freda, en què setze presos polítics russos i els ciutadans estatunidencs Evan Gershkovitx i Paul Whelan van ser intercanviats per presos a Occident reclamats per Rússia, entre els quals l’espanyol Pablo González, acusat d’espionatge, i Vadim Krasikov, que va matar un home d’un tret al cap en un parc de Berlín per ordre de Moscou.

A només dos dies de les eleccions presidencials a Rússia, Leonid Volkov, mà dreta de l'opositor rus Alexei Navalni, mort a la presó fa un mes, ha patit un brutal atac a la porta de casa seva a Vilnius, on viu exiliat. Els atacants l'han apallissat i li han trencat un braç. "Li han trencat la finestra del cotxe, li han llançat gas lacrimogen als ulls i després l'han atacat amb un martell", ha explicat Kira Iarmish, portaveu de Navalni. L'atac es va produir dimarts i ha transcendit un dia després. El departament d'Interior de Lituània ho ha confirmat i s'estan investigant els fets.

Iúlia Navàlnaia, la vídua de l'opositor rus Aleksei Navalni, ha fet una crida a protestar públicament contra el president Vladímir Putin l'últim dia de les eleccions, el 17 de març. En un vídeo, Navàlnaia ha instat els russos contraris al règim de Putin a presentar-se en massa als col·legis electorals a les dotze del migdia, en un acte de protesta al qual ja havia donat suport el seu marit abans de morir per causes no aclarides en una colònia penal de l'Àrtic el 16 de febrer.

"Tu no tenies por, nosaltres tampoc tenim por". Amb aquest càntic i d'altres com el "no a la guerra", “Putin assassí”, o el simple nom de "Navalni", milers de persones han desafiat el règim de Vladímir Putin aquest matí de divendres durant el funeral a Moscou de l'opositor Aleksei Navalni, mort a la presó el 16 de febrer. Era realment una demostració de coratge, en assumir el risc que representa sortir al carrer dins de Rússia per demostrar públicament el seu suport i homenatge a qui s'havia convertit en un potencial rival polític de Vladímir Putin. Un home de 47 anys que va morir fa dues setmanes, per causes que encara no estan clares, en una presó de l'Àrtic. La mateixa tarda de divendres, OVD-info, organització russa que vetlla pels drets dels detinguts, ha denunciat la detenció de 56 persones en catorze ciutats russes per haver homenatjat Navalni.

"S'ha d'acabar amb la discussió: Aleksandr Litvinenko i Aleksei Navalni han sigut assassinats per Vladímir Putin. A Rússia hi ha una sistemàtica manera de fer callar l'oposició mitjançant l'assassinat. I això és tot el que hem de saber". L'afirmació l'ha feta aquest matí a Londres Marina Litvinenko, la viuda de l'exespia rus enverinat amb poloni-210 a la capital britànica el novembre del 2006. Amb aquests dramàtics antecedents damunt de la taula, Litvineko ha demanat amb absoluta determinació que "no es parli d'eleccions a Rússia". Una petició que també han compartit dues veus russes de l'exili a Londres, Vladímir Aixurkov, i Ksénia Maksimova, tot i les diferències d'estratègia que han mostrat per combatre Putin.

Aleksei Navalni, l'opositor rus que va morir en una presó de l'Àrtic el 16 de febrer, serà enterrat aquest divendres al cementiri Borisov de Moscou, segons ha confirmat el seu equip. El director de la Fundació Anticorrupció i mà dreta del principal dissident al règim de Vladímir Putin, Ivan Jdànov, ha explicat que volien celebrar la cerimònia dijous però que aquell dia "no hi havia ni una sola persona disponible per cavar una tomba", perquè coincideix amb el discurs sobre l'estat de la nació del president rus davant la Duma.

Maria Pévtxikh, presidenta de la Fundació Anticorrupció creada per Aleksei Navalni, ha acusat aquest dilluns el president rus, Vladímir Putin, d'haver ordenat assassinar-lo perquè el seu equip estava ultimant les negociacions per alliberar-lo en un intercanvi de presoners. L'opositor rus va morir el 16 de febrer mentre complia condemna en una presó de l'Àrtic.

Dos esdeveniments tràgics marquen el segon aniversari de la invasió russa a Ucraïna, també de manera simbòlica: la mort d'Aleksei Navalni i l'avenç de les tropes russes en zones del sòl ucraïnès que el Kremlin considera estratègiques. Un despotisme inqüestionable i il·limitat i una tradició política que cultiva l'expansionisme territorial com a valor positiu són els missatges que Putin envia des de Rússia. Per molt anacrònic que sembli, no ha de resultar-nos aliè ni llunyà.

Després de dies de xantatge per part del Kremlin, la mare de l'opositor rus Aleksei Navalni ha aconseguit que el govern de Vladímir Putin li entregui el cadàver del seu fill, mort la setmana passada en circumstàncies no aclarides a la presó de l'Àrtic on estava aïllat. "El cos de l'Aleksei ha estat entregat a la seva mare. Moltes gràcies a aquells que ho heu exigit", ha dit Kira Yarmish, que va ser portaveu de l'opositor.

El polític rus Ilià Iaixin va ser condemnat el desembre del 2022 a vuit anys i mig de presó per haver posat en dubte, al seu canal de YouTube, la versió oficial del ministeri de Defensa rus sobre la matança de Butxa ocorreguda durant els inicis de la guerra a Ucraïna. Aquesta condemna va ser possible gràcies a una llei –aprovada just abans de la invasió– que persegueix la difusió d'informació que desacrediti les accions de les forces armades russes.

Cinc dies després de la mort d’Alexei Navalni, les autoritats russes encara no han lliurat el cadàver a la família. L’entorn del líder opositor, que ja va ser enverinat el 2020 i que ara hauria mort en una presó de l’Àrctic de forma sobtada després de fer una passejada matinal, reclama una autòpsia independent per aclarir les circumstàncies de la defunció, que el Kremlin va atribuir a una trombosi.

Repressió. Aleksei Navalni era una esquerda profunda en el règim de Vladímir Putin. El recordatori constant de les febleses d’un autoritarisme que va acumulant cadàvers i silencis. Navalni ha mort en un penal remot de l’Àrtic. Però el gulag de Putin encara té les presons plenes d’activistes, periodistes, polítics opositors, familiars de dissidents a qui es vol castigar amb sentències interposades contra les persones que estimen i que han deixat a Rússia. És la destrucció lenta, silenciosa i implacable d’un país. Sense l’escombrada de projectils que arrasa l’est d’Ucraïna, sinó feta de l’aniquilació de les idees, del pensament propi, de l’exigència de responsabilitats i de la llibertat d’expressió.

La mort d'Aleksei Navalni aquest divendres a la colònia penal número tres de Kharp, a prop de l'Àrtic, ha generat molts interrogants, i de moment poques respostes. Igual que ha succeït amb tants altres dissidents polítics i periodistes russos assassinats durant els darrers anys, hi ha incògnites que probablement mai es resoldran. Les autoritats ja han canviat tres vegades de versió sobre el motiu de la seva mort, i la ubicació del cadàver continua sent un misteri. La principal qüestió és, però, per què ara? La tragèdia del dissident rus ha deixat en un segon pla la notícia del principal èxit militar rus a Ucraïna des de mitjan 2023, la presa de la ciutat d'Avdíivka, pocs dies abans del segon aniversari de l'inici de la guerra. A només un mes per a la celebració d'unes eleccions presidencials russes que el Kremlin volia tranquil·les, i per a les quals ja s'havia prohibit la participació dels dos únics candidats opositors independents, tampoc semblava el moment més propici.

En la seva ingenuïtat, farcida de pacifisme i també de patriotisme, Borís Nadejdin potser havia arribat a pensar que aconseguiria apuntalar la seva candidatura presidencial enfront de la de Vladímir Putin i que el 17 de març no seria proclamat president, és clar, però sí el candidat més votat després de l’amo del Kremlin. De res li van servir a Nadejdin les més de 100.000 signatures aconseguides en molt pocs dies. Tot estava dat i beneït, i els buròcrates de la Comissió Electoral Central van trobar prou anomalies –sobretot unes quantes “ànimes mortes” no esborrades del cens– per rebutjar les aspiracions de Nadejdin. La negativa al candidat es va fer pública fa just deu dies, i alguns russos potser van arribar a pensar que fer fora Nadejdin de la cursa presidencial tenia alguna cosa a veure amb el seu activisme contra la guerra d’Ucraïna. O potser també amb els seus vincles polítics: Borís Nadejdin va ser home de confiança de Borís Nemtsov, ex vice primer ministre de Borís Ieltsin i quadre significat de la Internacional Liberal assassinat a trets el febrer del 2015 a pocs metres del Kremlin.

Aleksei Navalni era un dissident contra la Rússia de Putin que va acceptar, amb una serenitat d'esperit esbalaïdora, que el seu destí més probable era la mort si portava la lluita fins a les últimes conseqüències. Cal subratllar que Navalni va tornar a Rússia voluntàriament des d'Alemanya el 2021 després de recuperar-se d'un intent d'enverinament. I només baixar de l'avió va ser arrestat. Putin va optar llavors per un sistema molt més cruel per acabar amb el seu opositor més ferm: la tortura psicològica i el càstig temporal allargats en el temps. Com que la presó on era no semblava afectar prou la salut de Navalni, el règim va decidir enviar-lo a la colònia penal IK-3, a la localitat àrtica de Kharp, considerada una de les presons més dures de tot Rússia, que ja és dir. Des d'allà s'ha informat de la mort de Navalni en un lacònic comunicat que només intenta disfressar el que és el resultat d'un assassinat polític més de Putin, una condemna a mort al més pur estil del gulag estalinista.