Jardins naturalistes, comunitaris, silvestres, urbans, botànics, minimalistes, comestibles, florals... La gamma de jardins que trobem arreu del món sembla gairebé infinita i està en constant evolució, responent sempre a les necessitats que imposa cada moment. I no és un fet contemporani, perquè, al llarg de la història de la jardineria, cada època ha tingut el seu propi estil, que responia a les preferències estètiques de cada moment i de cada cultura, sinó també com a resposta a les condicions climàtiques, al terreny i als materials disponibles en cada moment. Des de l’eficiència hidràulica i la simetria dels jardins egipcis, passant per la multifuncionalitat i l’aposta pel paisatgisme de la Grècia antiga, fins a arribar al control de l’espai dels jardins medievals, el minimalisme dels jardins japonesos o el rigor geomètric dels jardins francesos.

El conflicte pels espais verds al barri barceloní de Vallcarca continua obert. Una de les batalles es lluita als jardins del Doctor Comas i Llaberia, després que l'Ajuntament anunciés que aquest seria l'espai on s'aixecaria el nou Institut Vallcarca, un equipament molt reivindicat. En aquest escenari, topen els interessos de les famílies que defensen que falten places públiques de secundària a la zona i els dels veïns que viuen a prop d'un parc que no volen perdre. En el seu moment, l'Associació de Veïns de Vallcarca-Baró de la Barre va presentar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per intentar frenar el projecte, però va quedar rebutjat, perquè l'espai està qualificat d'equipament públic (i no de zona verda). On ara hi ha el parc, de fet, s'hi havia projectat un equipament esportiu que es va descartar i, durant el mandat de Xavier Trias, es va invertir en la rehabilitació d'aquesta zona infantil. 

A Catalunya tenim un patrimoni essencial que sovint passa desapercebut i que tot just ara es comença a fer valdre: els jardins històrics. La Carta de Florència del 1981 defineix un jardí històric com "una composició arquitectònica i vegetal que, des del punt de vista de la història i de l'art, té un interès públic. Com a tal, és considerat un monument". Roser Vives de Delàs, enginyera agrònoma i paisatgista, explica que la "part essencial d’aquests espais és la presència de vegetals, el fet que es treballa amb material viu, i això vol dir que va evolucionant. I això ho fa diferent de la resta d’expressions artístiques, que són inamovibles". Es fa difícil fixar una data que estableixi si un jardí és històric, tot i que hi ha algunes veus que apunten que hauria de tenir com a mínim 100 anys. Vives, però, reflexiona sobre com, al final, "els jardins històrics són aquells als quals el temps ha donat l’oportunitat d’arribar a nosaltres, de fer-los interessants i de mantenir l’esperit del moment en què van ser creats. I és important remarcar que són espais creats per l’home on aquest ha domesticat la natura".

S'acosta la recta final del mandat i l'equip d'Ada Colau vol deixar bonica la ciutat. El regidor d’Emergència Climàtica, Eloi Badia, ha explicat que Barcelona invertirà 40 milions d'euros per millorar la situació dels carrers de la ciutat. La principal aposta del consistori consisteix a plantar 1.500 arbres per evitar que quedin els forats de les voreres destinats a plantes (escocells) buits, però també es pretén millorar l'enllumenat de la ciutat per evitar punts foscos i renovar el paviment en certes zones de la ciutat. "Anirem cas a cas perquè tot encaixi", afirma Badia.

El muntatge lumínic nadalenc Natura Encesa, que es pot visitar –previ pagament d'entrada– des del 7 de desembre als Jardins de Pedralbes, és un èxit de públic: de seguida va esgotar les primeres 50.000 entrades i l'organització i l'Ajuntament van acordar, llavors, una pròrroga perquè el xou s'estigués a Barcelona fins al 22 de gener. Ofereix una "aventura de projeccions i jocs de llums que representen la vida al planeta", i és una versió del xou d'aquest estil que ja es feia al Botànic de Madrid. Però no és una proposta lliure de polèmica. De fet, l'espectacle s'havia d'haver estrenat ja l'any passat al Parc del Turó de la Peira, a Nou Barris, però els veïns es van regirar contra el tancament d'un espai públic per a ús privat i les restriccions pandèmiques van acabar de sentenciar la iniciativa, que va accelerar el seu aterratge a Santa Cruz de Tenerife sense trepitjar abans Barcelona. I aquest Nadal s'ha recuperat en un altre escenari: els Jardins de Pedralbes, a les Corts, un altre districte de la ciutat on, com a Nou Barris, governa el PSC i on també s'aplica l'objectiu municipal de portar propostes nadalenques més enllà del centre de la ciutat.

 “Poques coses tan agradables com fer un pícnic amb la comoditat perfecta”, va escriure el novel·lista Somerset Maugham. Cada dia podem jugar a imaginar que és cap de setmana si aprofitem la natura que tenim el nostre entorn per seure una estona, relaxar-nos, jugar i… fer un mos. Perquè per fer un pícnic urbà no cal ser un aristòcrata britànic amb barret canotier i cistella de vímet, ni estendre unes tovalles de quadres vermells sobre la gespa. Només amb una modesta carmanyola i uns quants bons consells potser no podrem sentir-nos com si fóssim en ple bosc, però sí que podrem recarregar una mica les proverbials piles i fer una petita pausa davant el brogit de la ciutat. Caldrà una mica d’ombra, una estona lliure i alguna cosa senzilla però agradable per dinar, així com quatre precaucions bàsiques per evitar ensurts per culpa de la calor.

L'abril del 2019 Barcelona estrenava la primera part del nou parc de les Glòries: una inauguració marcada, sobretot, per la posada en marxa de la nova zona de tobogans i terra tou que tenia al costat, en un pla més discret, la gran zona de gespa d'1,1 hectàrees que es coneix com la Clariana. Aquest espai estava enllestit però no es podia trepitjar en el moment de la posada de llarg del nou parc. L'Ajuntament va informar en aquell moment que l'obertura al públic de la Clariana s'endarreriria "unes setmanes més" per garantir l'arrelament de la gespa. Però aquelles setmanes es van anar convertint primer en mesos i després en anys, i es van anar confirmant els recels d'alguns veïns de la zona que, després de seguir tot el procés de reforma de la plaça, no veien clara la implantació d'una gran esplanada de gespa al mig de Barcelona. Ara, vint-i-sis mesos després de la inauguració del parc, el consistori ha començat a obrir l'esplanada però de forma controlada. Avui, per exemple, l'han trepitjat només les tres dones que han participat en una sessió de taitxí.

Ara que la mobilitat és limitada, les excursions a peu ens permeten mirar la ciutat amb ulls diferents, i omplir els ulls de verd alhora que descobrim alguns aspectes desconeguts del patrimoni i la flora. Us proposem una ruta que ens durà fins al centre històric d’Esplugues, tot vorejant jardins romàntics i antics horts. Una ruta que, per cert, podem fer en part en transport públic i on no faltaran les temptacions on aturar-nos, sobretot si la feu amb nens. La ruta segueix el traçat de l’avinguda Diagonal fins a la B-23, on agafa la bicivia que hi discorre paral·lela, la travessa, i entra a Esplugues. Tant al principi com al final del camí trobarem nombrosos establiments on comprar aigua, però són menys freqüents en el tram intermedi de Palau Reial a Esplugues. Cap dels parcs no és gaire gran, però si us dediqueu a explorar-los a fons, aquesta excursió us pot durar gairebé mig dia. I com us dèiem, podeu fer una mica de trampa agafant l’autobús o el bicing en el tram de Diagonal o quedant-vos a mig camí gaudint del sol de la tardor. La ruta és vostra!

L'Ajuntament de Barcelona, a través de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins, reforça les actuacions al verd de la ciutat per posar-la al dia, després de l'alteració causada per la pandèmia. En concret s'actuarà en cinc àmbits prioritaris: la sega de gespes als parcs; el desbrossament d'escocells; la revisió, plantació i poda de l'arbrat; el manteniment d'espais verds cedits a centres educatius, i la renovació dels grups de flor de temporada. Entre les actuacions destaca la plantació d'un miler d'arbres als deu districtes de la ciutat i de prop de 100.000 unitats de flor de temporada.

Un home de 41 anys ha mort aquest dimarts a primera hora de la tarda al caure-li a sobre una palmera al Parc de la Ciutadella i una dona ha resultat ferida amb contusions, a prop de l'estany, segons ha avançat Betevé i han confirmat fonts municipals. L'Ajuntament, per via del comissionat d'ecologia Frederic Ximeno, ha anunciat en roda de premsa que tancarà preventivament el parc durant "dos o tres dies" per analitzar l'estat de la resta d'arbres d'un dels principals espais verds de la ciutat.