El 4 d’agost del 2020 va deixar una marca profunda a Beirut que continua ben present en moltes persones. La doble detonació al port va causar més de 220 morts, milers de ferits, va arrasar barris sencers de la capital i va capgirar la vida de milers de famílies.

Amb ulls cansats, i exhaust després una llarga nit cridant fins que es va quedar afònic davant de la casa del fiscal general, Michel Awad, l'avi de l'Alexandra, una nena de 4 anys que va morir en les explosions del 2020, ha tornat a la càrrega. Els familiars de les víctimes de l'explosió al port de Beirut estan indignats. El fiscal general, Ghassan Oweidat, va decretar dimecres de manera unilateral l'alliberament de tots els encausats en el procés i va demanar la inhabilitació del jutge Tarek Bitar, que lidera la investigació. La ira de les víctimes ha acabat aquest dijous en aldarulls al davant del Palau de Justícia. La policia i l'exèrcit han carregat amb porres i gasos lacrimògens i han deixat desenes de ferits, quan la multitud ha intentat assaltar el ministeri de Justícia.

El dia va començar ahir a Beirut trist i buit. Carrers deserts i sense trànsit, oficines bancàries, supermercats i negocis tancats al públic. El 4 d'agost s'ha declarat Dia de Dol Nacional per commemorar l'aniversari de les més de 210 morts a l'explosió del port. Però, en realitat, tot el poble libanès va morir per dins aquell dia.

Mentre el Líban plorava els seus morts per l'explosió i les forces de seguretat carregaven contra els manifestants, la comunitat internacional intentava recaptar més de 350 milions de dòlars per a la reconstrucció de Beirut. Es tracta de la tercera conferència internacional d'ajuda a la població libanesa, organitzada pel president francès, Emmanuel Macron. L'acte es va realitzar per videoconferència i va reunir l'ONU i 40 països. Macron va ser el primer a oferir una ajuda de 100 milions d'euros i l'enviament de 500.000 dosis de la vacuna contra el covid-19. Poc després, el president dels Estats Units, Joe Biden, va oferir la mateixa quantitat.

L'explosió del port de Beirut va afectar per igual pobres i rics, migrants, refugiats, locals i estrangers. Tothom que la va viure va sentir que es trencava per dins i va sentir com pot de fràgil ser la vida, com uns segons poden canviar-ho tot per sempre. El seu rostre blanquinós i el seu cos prim i elegant podrien donar-li un aspecte de fragilitat, però és una dona forta i tenaç. Mary Cochrane, dona de Roderick Sursock, està viva de miracle, gràcies a un robust sofà de fusta que es va creuar al seu camí quan sortia disparada i va esmorteir l'impacte del cop contra un dels pilars de ferro que suporten les bigues del sostre enteixinat. Però Yvonne Sursock, o Lady Cochrane, no va tenir la mateixa sort. Lady Cochrane va sucumbir a les ferides i va morir setmanes després de l'explosió. I malgrat que tenia 98 anys, com recorda la Mary, "ningú no es mereix morir així".

Mariana Fodoulian s'ha tatuat la cara de la seva germana Gaia al braç. No ho ha fet per recordar-la, sinó perquè la gent no oblidi que la Gaia va morir en la tragèdia del port. “No m’ho puc treure del cap. El record de la meva germana em dona forces per seguir endavant. Per això vaig voler unir les famílies, perquè tots estem passant pel mateix. Entre nosaltres no hi ha diferències polítiques ni sectàries, volem conèixer la veritat, volem que es faci justícia", diu Fodoulian, que lidera l'Associació de Familiars de les Víctimes del Port de Beirut.

El dia 4 de cada mes, la Mona Sawish baixa fins a la porta nord del port de Beirut i encén una espelma al memorial per les 204 víctimes de l'explosió del 4 d'agost, en què va morir la seva filla Rawan Misto, de 21 anys. Diu que repeteix el ritual, per mantenir-se viva, per no tirar la tovallola i, més important encara, per continuar lluitant per la justícia en la pitjor catàstrofe no nuclear de la història. Les autoritats libaneses van prometre explicar en cinc dies les causes de l'explosió, però sis mesos després la investigació encara no ha donat respostes.

El 4 d'agost 2.750 tones de nitrat d'amoni emmagatzemades al port de Beirut van provocar una explosió que alguns van comparar a la d'una bomba atòmica. Més de 200 persones van morir, 5.000 van resultar ferides i part de la capital libanesa va quedar completament arrasada. Quatre setmanes més tard, les autoritats del Senegal mouen cel i terra per desfer-se de 2.700 tones de nitrat d'amoni –gairebé la mateixa quantitat que hi havia a Beirut– que també estan emmagatzemades al port de la capital, Dakar. Temen que la ciutat pugui córrer la mateixa sort que la capital libanesa. Curiosament, no és l'únic cas: hi ha altres ports on es concentren tones d'aquesta substància tan perillosa que, com va quedar demostrat a Beirut, pot esborrar una ciutat del mapa.