Arruga el front, es plega de braços, s’enfada i esclata amb un: “No vull anar a l’escola!”. Al marge que comenci a incubar algun refredat o estigui malalt, fer cas a l’infant i deixar que decideixi (si va o no a l’escola) és una opció que trien algunes famílies durant una etapa en què, precisament, l’educació no és obligatòria i sol haver-hi més flexibilitat. Aquest rebuig amaga algun motiu: des de pors fins a bullying. A part d’esbrinar-ho i acompanyar-lo, si només es tracta de neguits, fins a quin punt cal fer-li cas? Segons els especialistes, quan els fills acaben decidint-ho tot, les seves angoixes i temors poden créixer, tan ràpid com ells.

Les primeres tres setmanes de curs ja han servit a les associacions de famílies d'alumnes per fer una primera valoració de com ha funcionat l'avançament del curs escolar, que s'ha estrenat aquest curs. Les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC) creuen que començar les classes abans és una bona mesura perquè pot ajudar els alumnes de famílies més vulnerables, però critiquen la manera com s'ha dut a terme.

Tensió, cansament i, sobretot, molta preocupació als centres educatius de Catalunya. L'explosió de contagis que s'ha produït a les escoles des de la tornada de Nadal ha trasbalsat i embrollat la tasca dels docents. Els últims dies han hagut de dedicar més temps a gestionar els nous positius, avisar les famílies i buscar docents substituts que a preparar i donar les classes o gestionar el centre. I, tot plegat, sumat a un protocol de Salut que ha canviat tres vegades en deu dies i que es va anunciar hores abans del reinici del curs. 

El segon curs escolar en pandèmia comença aquest dilluns amb les mateixes ganes i molta menys incertesa que el setembre passat. Ara fa un any, a l’ARA vam titular que arrancava el curs més difícil, després de sis mesos d’escoles tancades i un confinament especialment dur per als petits. Els dubtes i els temors per a la reobertura van marcar els primers compassos del curs, que, tot i els confinaments, va acabar amb un èxit gens menyspreable: les escoles van obrir des del primer dia fins a l’últim. No tots els països del nostre entorn poden dir el mateix.

Gairebé tres mesos, 85 dies, ha costat rebaixar el risc de rebrot per sota de 100, el llindar en què es considera que es pot començar a controlar la pandèmia i que fa passar Catalunya de risc alt a moderat. En aquest descens lent i constant de la cinquena onada, el creixement potencial de contagis és de 96 punts, cinc menys que ahir dijous. Catalunya no estava per sota del llindar de 100 des del 17 de juny. Això contrasta amb el lleu ascens de la velocitat de propagació, que ha augmentat dues centèsimes, fins a 0,78, una dada que es manté dins de paràmetres de baixada de la infecció.

La ministra d'Educació, Isabel Celaá, plantejarà a les comunitats l'ús de la mascareta obligatòria en tots els alumnes de més de sis anys, així com el control de la temperatura a tots els estudiants per assegurar una "detecció precoç" de possibles casos de covid-19. La ministra ho ha avançat en una entrevista a la Cadena SER en què ha reiterat que la tornada a l'escola ha de passar en primera instància per la "presencialitat", sobretot en les línies "d'infantil i primària".