Societat 11/09/2021

Josep Gonzàlez-Cambray: “No tots els professors imparteixen les classes en català”

6 min

BarcelonaA les portes de l’esperat inici de curs aquest dilluns, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, explica com s'afronta una tornada encara marcada per la pandèmia i respon sobre les necessitats i reptes que ha d'encarar el sistema educatiu català.

Ja està tot a punt per a l'inici de curs?

— Tenim la feina feta, obriran els cinc mil quatre-cents setanta centres educatius del país. Hem après del que va passar el curs passat i en tenim moltes ganes. Hem treballat amb Salut perquè tots els centres tinguin plans d’actuació preparats i, per tant, demà comencem amb màxima prudència, màxima seguretat, però també màxima presencialitat. 

Amb les mesures sanitàries i la suma de la vacuna als de més de 12 anys, que estalviarà quarantenes, la presencialitat serà encara més alta que el curs passat?

— N’estem convençuts. L’escola s’ha de fer des de l’escola. La pandèmia ens ha ensenyat moltes coses, i una és aquesta. Som més conscients encara que l’escola s’ha de fer presencial, amb la comunitat educativa. Hem adaptat les mesures sanitàries, no les hem relaxat. Per exemple, les famílies ara podran entrar als centres educatius, les activitats extraescolars també s’han de poder fer i al pati, amb mascareta, es podran barrejar grups bombolla, que això era una cosa que demanaven molt els nens i nenes, poder jugar al pati amb companys de l’altra classe. I, després, vostè apuntava un tema que també és molt important: quan un alumne d’un institut, a partir de 12 anys, tingui la pauta completa i hagin passat catorze dies després de la segona dosi, no haurà de fer quarantena.

El conseller d'Educació Josep González-Cambray

¿Es plantegen fer vacunació als mateixos centres justament per a aquests alumnes que estan a l’edat en què es poden vacunar?

— Hi ha un 63% de l’alumnat de 12 a 15 anys que porta la primera dosi, i un 73% d’immunitzats entre els 16 i els 19. I aquests van rebent la segona dosi. Ja fa dies que estem vacunant. Si cal reforçar algun àmbit, alguna zona, alguna zona educativa, algun barri, perquè veiem que en aquells instituts hi tenim taxes de vacunació una mica més baixes, doncs ho farem.

Més enllà del covid, han anunciat un pla de salut mental. Què han detectat entre els alumnes?

— L’estat emocional d’un infant està directament relacionat amb el seu aprenentatge. Nosaltres teníem el programa Salut i Escola des de fa anys amb Salut, però la pandèmia ha provocat situacions que hem viscut per primera vegada, situacions que fins i tot no ens havíem imaginat que viuríem, i això ha generat un impacte en els alumnes. Tenim clar que hem de reforçar aquest acompanyament i necessitem un termòmetre que més enllà de les impressions ens digui amb evidències quina és la situació emocional dels nostres joves. Amb el departament de Salut passarem un qüestionari a tot l’alumnat de cinquè, sisè de primària, ESO, batxillerat i formació professional. Un cop disposem d’aquesta informació, actuarem.

Què els preguntaran?

— El qüestionari s’està definint. El que volem és anar més enllà de la salut mental, acompanyar l’alumnat en com gestiona les seves emocions.

Han detectat que hi ha senyals d’alarma encesos?

— Quan visito escoles i instituts, aquest és un tema que surt sempre. Les diferents direccions i els claustres ens transmeten que l’alumnat té situacions al seu entorn que requereixen aquest acompanyament emocional i que cal dotar-los d’eines, de competències. Hi ha un projecte que posem en marxa també aquest curs: uns punts de trobada als instituts on els adolescents puguin expressar-se i puguin compartir-ho entre ells, i això anirà acompanyat d’una aplicació d’intel·ligència artificial que el que farà és anar identificant paraules amb uns algoritmes i després poder treure prou informació i poder adaptar les respostes al que ens van dient aquests alumnes. 

Parlant de salut mental, però també de comportaments i de situacions que passen els joves, aquest estiu hem tingut la notícia d’un fenomen que no és nou, el dels botellons. En els botellons segur que hi ha molts estudiants. ¿El departament, l’escola, han de fer alguna cosa per redreçar aquest problema o això és responsabilitat dels pares?

— Tenim responsabilitats compartides. Hi ha responsabilitats de les famílies i hi ha responsabilitats dels centres educatius. Ara m’ha vingut al cap aquella frase: “Per educar un infant es necessita una tribu”. Per tant, això ho hem de fer entre tots.

El Síndic de Greuges ha criticat que els governs hagin donat falses expectatives als estudiants amb la formació professional. Una mare em comentava: “Al meu fill li han dit que té el perfil per fer una formació professional i ara no té plaça”. No serveix de res orientar si l’administració no fa els deures. 

— L’administració ha fet els deures, amb la formació professional també. Hem tingut una situació excepcional amb un 17% més de sol·licituds de preinscripcions als cicles formatius, i hem augmentat l’oferta de places, amb 6.500. Hi ha dos cicles concrets, que són els que tenen més demanda –cures auxiliars d’infermeria i sistemes microinformàtics i xarxes–, que ja els ofertava l’Institut Obert de Catalunya (IOC) i el que fem és ampliar tota l’oferta a través de l’IOC perquè ningú es quedi sense plaça per fer aquests cursos. 

Per tant, quants alumnes de FP creu que no tindran plaça?

— Dels alumnes que vulguin fer cicles formatius de grau mitjà, estem convençuts que tots tindran plaça presencial, i si n’hi ha que no en tinguessin en els dos cicles més sol·licitats, tindrien l’opció de fer-ho a distància a l’IOC.

Fa dècades que sentim que s’ha de prestigiar la FP, però ha hagut de venir una pandèmia perquè l’interès es disparés. Això no ho han fet les administracions, sinó el mercat, una mica el sentit comú de la gent.

— En part també ho han fet les administracions, si m’ho permet. La qualitat impartida als nostres cicles formatius cada cop és més alta i estem davant d’un repte de model com és la FP dual. Però faig una reflexió important: hem de ser capaços d’orientar, però també de fer una oferta que realment respongui a les necessitats del mercat laboral, cal trobar aquest equilibri.

A l’acord de govern entre Esquerra i Junts hi deia que calia avançar cap a la plena gratuïtat de l’educació i la igualtat de condicions del professorat. Això com ho concretaran? Perquè ara, per exemple, els professors de l’escola concertada treballen més i cobren menys i la concertada cobra quotes i la pública té un altre règim.

— Li responc com ho farem després d'explicar-li una mica el sentit de per què hem de fer això: perquè no ens podem permetre la segregació escolar. És important que totes les escoles finançades amb fons públic reflecteixin l’alumnat i les famílies que viuen en aquell entorn educatiu. Les famílies han de triar un centre educatiu en funció del projecte educatiu i no en funció de amb qui estudien els seus fills. Totes les escoles finançades amb fons públics han de reflectir de manera equilibrada alumnes vulnerables, alumnes amb necessitats educatives específiques… En aquest camí, cal segur incrementar el finançament, però això ha de venir acompanyat sí o sí d’un cobrament de les quotes que no sigui el que és avui i d'altres elements.

La concertada fa prou per atacar la segregació?

— Molts centres concertats, moltíssims, fan una funció social. El que cal és: mateixes regles de joc per al servei educatiu de Catalunya i, a partir d’aquí, els que no portin a terme aquestes regles, doncs no han de rebre diner públic.

Com sap, hi ha una preocupació molt estesa sobre l’ús del català entre els joves i, en molts casos, l'escola és l’únic contacte amb el català de molts nanos catalans. Això és un pes suplementari que han de portar? I com el pensen portar?

— És un àmbit que ens preocupa i ens ocupa. L’escola a Catalunya, en català. És l’única manera d’igualar-nos, ens dona equitat i ens dona igualtat d’oportunitats. Aquesta escola és un model d’èxit, però té raó que amb el tema de l’ús social ens hi hem de posar. Hem de dotar els nostres professionals de les eines perquè també puguin fer aquest acompanyament, amb unitats didàctiques, amb els professionals de llengua i cohesió social molt orientats a aquest àmbit, a partir d’aquest curs. 

L’escola en català és un èxit a tots els nivells? Vull dir: ¿infantil i primària és una cosa i els instituts en són una altra? ¿Està segur que tots els professors d’ESO i batxillerat fan el 100% de les classes en català?

— No les hi fan, no. I, per tant, el que hem de fer és actuar fent l’acompanyament perquè els nostres professionals imparteixin les seves classes en la llengua vehicular del sistema educatiu català, que és el català. Ens cal, abans, disposar de tota la informació per prendre les millors decisions. Li deia que tenim la impressió que no està passant que tots els nostres professionals imparteixin les classes en català i, per tant, ens cal veure què està passant, fer un diagnòstic de la situació i, a partir d’aquí, prendre decisions. 

Per què no passa? Perquè els nois no els entenen, perquè són instituts en barris on hi ha hagut l’última fornada d’immigració?

— Precisament aquesta és la feina que hem de fer ja, identificar quins són els elements que fan que tinguem marge de millora i actuar. Estem dissenyant un projecte perquè aquest any puguem començar a fer aquest acompanyament, disposar de tota la informació i després estructurar i crear un mètode per arribar als centres on més es requereixi.

stats