És massa aviat, i les ferides encara estan obertes. Aquesta és l’explicació que la comunitat musulmana de Nova Zelanda ha donat per rebutjar de forma tan visceral el projecte nord-americà de filmar una pel·lícula sobre els atemptats de Christchurch. La pitjor massacre en la història d’aquest país oceànic va passar fa poc més de dos anys, quan el 15 de març del 2019 el supremacista australià Brenton Tarrant va atacar dues mesquites a l’hora de la pregària i va matar 51 persones. Hollywood va anunciar la setmana passada que prepara el rodatge d’un film que es concentrarà en la figura de l’admirada primera ministra Jacinda Ardern, que immediatament després dels atemptats va aconseguir unir el país darrere un missatge de pau, germanor i suport a la població musulmana. La pel·lícula, que protagonitzarà l’australiana Rose Byrne, pren el títol d’un dels discursos més famosos d’Ardern: “They’re us” (“Ells som nosaltres”), la frase que la primera ministra va repetir una vegada i una altra per referir-se a les víctimes dels atemptats.

Encara no he entès la notícia. O no hi veig la notícia. Hi ha una concentració d’un partit d’extrema dreta a Barcelona i s’hi exhibeix ideologia nazi. Sorpresa. Després, tothom corre a denunciar-ho a la Fiscalia mentre ressonen les coartades de sempre: el míting no es podia evitar. Segur? Vivim en una societat on la ideologia feixista hi té tanta cabuda com tots els seus canals de propaganda. S’expandeix a plaer i eixampla la base sense problemes i en llibertat. Diria que anem massa sobrats d’antecedents històrics per anar fent veure que aquestes idees i les persones que les difonen no són perilloses. Anem escassos, en canvi, de capacitat de posar-hi un fre radical i rotund. Que els representants de partits feixistes tinguin veu a les institucions, se’ls doni permís per manifestar-se, per molt que després ens exclamem dels símbols que exhibeixen, és regalar-los l’estatus que figura que no volem que tinguin. Revisar la democràcia de tant en tant estaria bé, com qualsevol professional que s’ha de reciclar per estar al dia. Això també val per al vicepresident del Parlament, Josep Costa, que fa reunions amb formacions xenòfobes pel mig i diu que no sabia qui hi havia o no sé quins altres descàrrecs. Si no ho sabia queda malament. Si ho sabia, també. Que després ho aprofitin els altres per a les seves batalles partidistes a la resta ja només ens provoca vergonya aliena. La qüestió és deixar clar que al feixisme ni aigua. Ni aire. I una cosa és cometre errors, que els cometem, i una altra pensar que el cordó sanitari és salvar el feixisme en lloc de la democràcia. Però ves que finalment no sigui que algú ho està entenent tot al revés i aquest algú siguem nosaltres.

Brenton Tarrant, el ciutadà australià de 29 anys que el març del 2019 va assassinar a sang freda 51 persones que assistien a les pregàries de dues mesquites de Christchurch (Nova Zelanda), ha sigut condemnat aquest dijous a cadena perpètua sense possibilitat de sol·licitar mai la llibertat. El Tribunal Superior de Justícia de la ciutat on va tenir lloc la matança ha donat a conèixer el veredicte després d'una vista de quatre sessions.