Un home de 42 anys i una dona de 43 són a presó provisional des de divendres passat acusats dels delictes de maltractaments habituals, lesions molt greus i agressió sexual al seu fill, un nen de poc més d'un mes de vida, que ha quedat sota la tutela de la Generalitat. La parella va ser detinguda dimecres passat, 18 de març, i divendres va passar a disposició del jutjat de violència contra la infància i l'adolescència de Barcelona. El magistrat els va enviar a presó provisional sense fiança, segons ha explicat aquest dilluns el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Les plataformes de contingut sexual es presenten gairebé com un rasca i guanya, una manera còmoda i ràpida de guanyar diners. A través d’un bon màrqueting, el suport d’influencers i l’opac algoritme d’internet, xarxes com OnlyFans o les webs de sugar daddies –les relacions asimètriques entre un home i una jove a canvi de regals o diners– s’han posicionat no només com una opció per a la població adulta, sinó que també capten adolescents, a qui els arriba publicitat i crides perquè comparteixin contingut sexual com si es tractés “d’una iniciativa pròpia”. Una enquesta elaborada per Save the Children a un miler de joves espanyols indica que un de cada quaranta –el 2,5%– ha rebut una compensació econòmica, un regal o un favor si enviava material eròtic quan era menor d’edat. Un 15% afirma, a més, conèixer casos que han accedit a enviar aquesta mena d’imatges.

Diuen que estan a la reserva, que s’han pres l’estiu com un “descans” abans d’acceptar un nou acolliment d’una criatura que, per diversos motius, no pot conviure amb els seus progenitors. Josep Sala i Esther Bertran són mestres que durant els anys 90 havien acollit a l’estiu canalla de Bòsnia o del Sàhara, i que un cop jubilats inverteixen temps, esforços i ganes a acollir criatures tutelades per la direcció general de la Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA).

Punt final a la idea de professionalitzar l'acolliment familiar. El departament de Drets Socials i Inclusió ha decidit liquidar l'Acolliment Familiar Especialitzat d'Especial Preparació (AFE-EP), un pla pilot inspirat en l'experiència consolidada des de fa dues dècades a Euskadi. L'objectiu era aconseguir treure dels centres criatures tutelades per la Generalitat d'entre 7 i 18 anys amb trastorns greus de conducta o salut mental perquè creixessin en una casa que no només els oferís afecte sinó també una atenció intensiva. De les quatre famílies que estaven al pla, tres estan decidides a continuar-hi, mentre que la quarta criatura està a punt de canviar a una altra família. La decisió s'ha pres per "raons administratives", justifica la directora de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), Elena Lledós, que no revela si més endavant es reprendrà.

La direcció general de Prevenció i Protecció a la Infància i Adolescència (DGPPIA, que substitueix la DGAIA) ha començat a enviar correus electrònics a joves extutelats per reclamar-los suposats "pagaments indeguts" de les prestacions a què, per llei, tenen dret des de la majoria d'edat fins als 23 anys. Segons ha pogut saber l'ARA, se n'han enviat "centenars" i les quantitats reclamades pugen a més de 10.000 euros i, en alguns casos, la xifra arriba a superar els 36.000 euros. L'enviament d'aquests missatges arriba tan sols quinze dies després que la Sindicatura de Comptes xifrés en 167 milions d'euros els impagaments indeguts atorgats pel departament de Drets Socials i Inclusió a unes 230.000 famílies, dels quals 4,7 milions (el 2,8%) corresponien als que s'havien donat als joves que havien passat part de la seva infantesa en el sistema de protecció.

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha defensat aquest dimecres al Parlament la capacitat de la DGAIA per protegir la menor explotada sexualment per una xarxa de pederàstia, tot i que també ha admès que no va fer prou per evitar-li el dolor. Amb l’informe elaborat pels serveis jurídics del departament, la consellera ha comparegut en comissió a petició pròpia sense ànim de "buscar culpables", ha matisat, i sí amb la voluntat de fer foc nou a un sistema que "fa molts anys" necessitava una refundació. "El sistema va protegir la menor com va poder, i tot i l’acompanyament dels professionals, es va fallar i res no pot compensar el mal que se li va fer en l’adolescència", ha subratllat.

Una nova DGPPIA (la sigla de la direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència que substitueix la DGAIA) menys privatitzada i amb més participació dels treballadors dels centres amb criatures tutelades per la Generalitat. Són dues de les reivindicacions que han plantejat aquest dimarts els sindicats CGT i CATAC en una concentració davant la seu de la institució, en què també han denunciat que els plans de reforma presentats per la conselleria de Drets Socials i Inclusió no són sinó "una cortina de fum" perquè tot continuï igual. L'acte ha aplegat mig centenar d'educadors, un dia abans que la consellera Mònica Martínez Bravo comparegui en comissió parlamentària per explicar els canvis en el sistema.

Estrena l’adolescència i l’Amina S. somia poder entrar a l’acadèmia i guanyar una plaça als Mossos d’Esquadra o a la Policia Local. Abans, però, haurà d’aconseguir “els papers” i fins i tot adquirir la nacionalitat espanyola. De moment amb 17 anys, després de quatre a Catalunya, està a l'espera que es resolgui el seu expedient, un cop el seu pare s'ha regularitzat i pot iniciar els tràmits de l'anomenat arrelament familiar dels dos fills, mentre que la mare ha de seguir un altre procediment per separat. “No tenir papers et fa sentir diferent, perquè sents tants cops que hi ha una invasió d'il·legals!”, afirma aquesta jove que només pensa “en el futur” i que no ha pogut tornar mai més al seu país d’origen, ni tan sols quan es va morir una àvia. “No hauríem pogut tornar”, apunta.

Enmig d'una crisi reputacional, el Govern reformula la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) i crea un nou organisme, centrat més en la prevenció per evitar al màxim les retirades de tuteles dels menors. La nova direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i Adolescència (DGPPIA) resultant introdueix eines de més control en la gestió, però perdrà també poders, ja que no comptarà amb les competències econòmiques que tenia fins ara: la de contractar les places d'acollida als centres residencials on s'allotja els menors separats de les seves famílies ni tampoc s'encarregarà de tramitar les prestacions que reben els joves tutelats. Les ajudes econòmiques, que fins ara gestionaven a través d'un contracte entitats del tercer sector, passaran a mans de l'administració.

David Rodríguez, escollit fa poc vicedegà del Col·legi de Treball Social de Catalunya, alerta de les mancances del sistema de protecció a la infància i defensa una reforma estructural de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) centrada en la prevenció, la humanització i l'escolta activa dels menors i les famílies. Actual director del centre L'Olivar per a menors víctimes de tràfic de la Fundació Idea, explica el cas d'un nen de cinc anys que li va trencar esquemes, perquè malgrat el maltractament que havia patit volia tornar a casa. “Digues al meu pare que em pegui poquet per poder tornar a casa”, recorda que li va demanar.

El dia que, finalment, l’Antònia –nom fictici com els de les altres testimonis– va signar la guarda protectora temporal del seu fill adolescent va acabar en una ambulància i atesa en un hospital arran d’un atac d’angoixa brutal. Després de mesos de debat intern, de lluitar contra un sentiment de culpa, va acceptar desemparar el noi perquè fos el sistema de protecció de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) qui li facilités pel circuit ràpid una plaça de residència, conscient que els problemes de conducta i l’autisme del menor farien difícil la convivència.

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, té pressa per tancar al més aviat possible els escàndols que esquitxen la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), que han tornat a posar en el punt de mira el sistema de protecció de menors. En menys de 24 hores, la consellera ha avançat el calendari de la presentació de "la refundació" de la DGAIA: si a la reunió de dilluns amb el tercer sector i els col·legis professionals el departament va donar com a termini entre dos i tres mesos per tenir una proposta a punt, aquest dimarts al matí la consellera portaveu, Sílvia Paneque, ha retallat el període a entre tres i quatre setmanes. Finalment, però, Martínez Bravo ha conclòs que el pla es farà públic "la setmana vinent".

La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha anunciat aquest dilluns al matí que el Govern posa fil a l'agulla per fer una "transformació integral" de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Martínez Bravo ho ha dit després d'una reunió amb entitats del tercer sector social i col·legis professionals, a qui ha traslladat que el canvi recollirà "tots els diagnòstics i les propostes" que fa anys que reclamen les entitats i endegarà dos grups de treball amb experts: un tindrà l'encàrrec de com millorar la prevenció amb les famílies, per tal de detectar situacions de risc per reduir les retirades de tutela, mentre que l'altre grup se centrarà en les condicions dels centres. La consellera ha dit que l'actual és un "moment de catarsi" per a tot el sector involucrat en la protecció de menors, i que el cas de la menor de 12 anys tutelada que va ser explotada sexualment ha de ser una "finestra d’oportunitat" per abordar, ara sí, una nova estratègia i planificació de tot el sistema, segons expliquen a l'ARA fonts presents a la trobada.

“Al final jo també vaig entrar al cotxe, em vaig deixar morrejar i l'home em va donar tabac”. Qui ho explica és una jove de 20 anys que durant bona part de la seva infantesa va estar tutelada per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). No ho va dir mai a ningú. La noia, que vol mantenir l'anonimat, va viure en tres centres diferents, els anomenats CRAE, on convivia amb més menors que, per diferents raons, també van ser separats de la família.

La titular de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha assegurat que en el traspàs de cartera que li va fa l'equip de Carles Campuzno no se la va informar sobre el cas de la nena de 12 anys sota protecció de l'administració que durant mesos va ser explotada sexualment per una xarxa de pederastes a Barcelona. En una entrevista a TV3, la consellera ha indicat que tampoc no té cap constància que la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) obrís un expedient al conèixer el cas de violacions reiterades contra aquesta menor, tot i que tampoc ha volgut descartar la possibilitat que s'obrís i no l'hi traslladessin quan van fer el relleu, l'agost de l'any passat.

Les tres causes judicials obertes contra la macroxarxa de pederàstia de Barcelona sumen setze investigats, entre els quals l'electricista de 45 anys per a qui la Fiscalia ha demanat una condemna de 107 anys de presó per violar i gravar pornografia infantil a costa d'una menor a càrrec de la direcció general d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA). En paral·lel, i després de 48 hores de silenci des que s'ha conegut l'acusació, la Generalitat ha anunciat que ha obert un expedient informatiu per revisar la reacció de la DGAIA quan va detectar, l'any 2021, les violacions reiterades a la nena, que tenia 12 anys i estava sota la guarda de l'administració –els tutors legals seguien sent els pares–, per part d'un home que va facilitar que altres pederastes la violessin.

Aviat farà tres anys que la família de la Marimar [nom fals, com el de la resta de testimonis del reportatge] encadena la vida de pensió en pensió de serveis socials. Hi viu amb tres fills menors i el marit des que els van fer fora de l'habitació que havien rellogat a un matrimoni amic. Com a ells, els serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona allotgen en establiments turístics unes 3.000 persones vulnerables, de les quals 1.300 són criatures. En principi, s'estableix una estada màxima de sis mesos, però la realitat dels usuaris i del mercat de l'habitatge a la ciutat impossibiliten complir aquests terminis.

El consell executiu del Govern nomenarà aquest dimarts en la seva reunió setmanal Josep Muñoz Luque com a nou director de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) en substitució de la cessada Isabel Carrasco, que ha estat només sis mesos al capdavant de l'entitat encarregada de tutelar els menors d'edat que no poden viure amb la família biològica. Muñoz ha estat fins ara gerent de Serveis del Benestar Social de la Diputació de Barcelona.

En pocs dies, Thierno Kalidou Diallo es mudarà del pis que li proporciona una entitat social a un de compartit amb uns quants amics, que haurà de pagar de la seva butxaca. Als 18 anys treballa en un magatzem de roba a Reus i estudia un grau d’atenció sociosanitària, tot i que els seus plans de futur inclouen fer les proves d’accés a la universitat per titular-se en educació social i treure’s el carnet de conduir. Diallo afirma que s’ha “esforçat molt” per arribar on és ara i se sent “satisfet” per haver aconseguit emancipar-se del tot i encarrilar la seva vida en la direcció que volia quan, amb setze anys va decidir aquell 18 d’octubre del 2023 que emigraria. En aquell moment estudiava batxillerat, lluny dels pares i de dos germans, i va trobar els diners per pagar “el viatge”. Després de tres mesos de camí en autobús, caminant i, finalment, en un cayuco, va arribar a les Canàries. “Vaig demanar els diners a un amic dels meus pares i li vaig dir: «Si no moro al mar, te’ls tornaré»”, afirma.

Shirley Medina podrà quedar-se una setmana més a les dues habitacions de l'hostal de Gavà que, des de poc abans de Nadal, ocupa amb els seus quatre fills menors: un de 16 anys, dos bessons de cinc i un de dos. Empadronats a l'Hospitalet de Llobregat, els serveis socials d'aquest municipi van traslladar la família a aquest espai per treure'ls del traster que els havia deixat un conegut. En un principi n'havien de marxar aquest dijous, però finalment i, en temps de descompte, el consistori ha anunciat a última hora que "allarga" l'estada fins a la pròxima visita amb la treballadora social. Encara sense saber que tenia una pròrroga, Medina s'asseu al llit del seu fill gran i explica que no té cap altre sostre d'alternativa i que l'única solució que té és el carrer. “Jo no vull que els meus fills visquin al ras, no poden viure al carrer, uns nens”, diu.