Quatre dels dotze magistrats del Tribunal Constitucional acaben mandat aquest desembre i això situa PSOE i PP davant una nova negociació per renovar el màxim intèrpret de la Constitució. Es necessita una majoria de tres cinquenes parts del Senat i, per tant, els dos grans partits s'han de posar d'acord. A finals del 2025 hauran complert nou anys com a membres d'aquest organisme l'actual president, Cándido Conde-Pumpido, i els magistrats Ricardo Enríquez i María Luisa Balaguer, nomenats per la cambra alta l'any 2017. Pel que fa a José María Macías, va ser designat el juliol del 2024 per cobrir la vacant d'Alfredo Montoya —havia dimitit l'any 2022 per motius de salut— i podrà ser elegit de nou perquè no haurà complert un terç de mandat. Com afectaran els canvis a la resolució dels recursos sobre l'amnistia?

Eugeni Gay (Barcelona, 1946) atén l'ARA just l'endemà de la decisió del Tribunal Constitucional d'avalar l'amnistia. Va ser membre del tribunal des del 2001 fins al 2012 i també vicepresident de la institució.

El Tribunal Constitucional preveu celebrar un ple monogràfic per resoldre sobre la llei d'amnistia els dies 24, 25 i 26 de juny. El president de l'òrgan, Cándido Conde-Pumpido, ja va dir fa uns dies en un esmorzar a l'Ateneo de Madrid que es deliberaria sobre l'amnistia abans de l'estiu i, amb el calendari sobre la taula, l'opció "més probable" és la de la setmana de Sant Joan, tal com ha avançat TV3 i ha confirmat l'ARA. Al ple hi participaran deu magistrats dels dotze totals, atès que José María Macías –del sector conservador– va ser recusat per haver participat en l'informe que va fer el Consell General del Poder Judicial quan n'era vocal en contra de la llei d'amnistia i Juan Carlos Campo –del sector progressista– es va abstenir perquè també s'hi va pronunciar quan era ministre de Justícia. Així, es preveu que s'imposi la majoria progressista per 6 a 4.

Nova maniobra de la dreta del Tribunal Constitucional per aturar l'amnistia. Tres magistrats proposats pel PP a l'òrgan de garanties, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa, han registrat un escrit aquest dilluns en què sol·liciten presentar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) abans de dictar la sentència, o bé esperar que Luxemburg resolgui les que ja hi ha presentades. Per exemple, les de l'Audiència Nacional pel cas dels membres dels CDR acusats de terrorisme i la del Tribunal de Comptes sobre la causa de l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat durant el Procés. Consideren que hi ha aspectes de la llei d'amnistia que poden ser contraris al dret europeu i que, abans d'analitzar la constitucionalitat de la norma, caldria que el TJUE es pronunciés. Fonts consultades per l'ARA, però, concedeixen poc recorregut a aquest intent de torpedinar l'amnistia.

El Tribunal Constitucional busca legitimar-se quan falten tres mesos perquè dicti sentència sobre l'amnistia. I el president de l'òrgan, Cándido Conde-Pumpido, s'ha reivindicat aquest dilluns en un format no gaire habitual: convidat per l'Ateneo de Madrid, ha pronunciat un discurs i s'ha sotmès a preguntes d'alguns periodistes per dir que "qüestionar el Tribunal Constitucional és qüestionar la Constitució i el sistema democràtic". La idea de Conde-Pumpido és que la sentència al recurs del PP arribi abans de l'estiu, un termini "raonable", ha dit, tenint en compte que la norma va entrar en vigor el juliol de 2024. Així doncs, el TC es pronunciaria un any després.

Un soci de l'ANC ha estat citat a declarar com a investigat la segona setmana d'abril per un delicte de desobediència contra els Mossos per la seva participació en la rebuda a l'expresident Carles Puigdemont el dia de la investidura de Salvador Illa. Aquell 8 d'agost, els antiavalots del cos policial van detenir dues persones i van identificar-ne dinou més quan intentaven entrar al Parc de la Ciutadella per accedir al Parlament. L'Ignasi és una de les dinou persones que els Mossos van identificar després de ruixar-lo a ell i a la resta de manifestants amb gas pebre per barrar-los l'entrada.

La magistrada María Luisa Segoviano va ser l'única membre del Tribunal Constitucional (TC) que dilluns va acudir a la presa de possessió de dos nous jutges del Tribunal Suprem. La resta es reunien per abordar el conflicte inèdit que s'ha obert a la institució i que ha ocupat pràcticament tota la setmana. Es tracta del desafiament que han proposat el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) i l'Audiència Provincial de Sevilla: pretenen esquivar sentències del TC elevant les seves qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). De fet, l'òrgan madrileny ja ha fet la petició a Luxemburg. Aquesta és la via que el Suprem ja va insinuar que utilitzaria per ajornar encara més l'aplicació de la llei d'amnistia i, per tant, pot dilatar també el retorn de Carles Puigdemont. Què està succeint?

S'ha acabat l'època en què el Tribunal Constitucional era pràcticament una extensió del PP i els populars, habitualment satisfets amb les seves decisions, reclamaven "respecte" a aquells que gosaven criticar-les. Amb Mariano Rajoy de president, per exemple, el govern espanyol el va fer servir d'ariet contra el procés sobiranista i ja abans, recollint les signatures contra l'Estatut, els populars havien posat el futur de l'Espanya autonòmica en mans del tribunal de garanties. Era indiferent si hi havia magistrats amb el mandat caducat o fins i tot si el president havia militat en un partit polític (Francisco Pérez de los Cobos va reconèixer haver-ho fet al PP). Però tot allò ha passat a millor vida ara que al TC hi ha majoria progressista per primer cop des del 2013.

El Tribunal Constitucional aparta el magistrat José María Macías de les deliberacions sobre l'amnistia. La majoria progressista s'imposa per 6 a 4 i aquesta composició és la que abordarà tots els recursos que tinguin a veure amb l'oblit judicial del Procés. L'exministre Juan Carlos Campo ja va decidir abstenir-s'hi perquè va dictar els indults quan era al govern de Pedro Sánchez i ara s'accepta la recusació que la Fiscalia havia plantejat contra Macías, que com a vocal afí al PP al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va liderar un dur informe contra la norma mentre es tramitava al Congrés.

1. Irresponsabilitat. Les comunitats autònomes del PP, amb Ayuso com a abanderada, sempre un pas al davant de Feijóo, Vox i el socialista manxec García-Page, abanderat del neofelipisme, porten l’amnistia al Constitucional. La impotència política traslladada als tribunals. Un exercici més de politització de les institucions que haurien de ser neutrals: atureu el que nosaltres no hem pogut evitar. I tan descaradament que presenten recusacions contra els membres del Constitucional que consideren que no són de la seva corda. Només faltaria donar-los la sentència escrita. Trist exercici que no fa més que confirmar la politització de les institucions espanyoles als alts nivells. Allà on no arriba, la dreta traspassa la feina als que considera afins. Patètica idea de la separació de poders i funcions.

Quatre dies després que el PP registrés l'anunciat recurs contra la llei d'amnistia al Tribunal Constitucional, aquest dilluns s'ha produït una allau de recursos de les autonomies populars. Isabel Díaz Ayuso ha estat la primera a anunciar que la Comunitat de Madrid ja havia formalitzat el registre en un esmorzar informatiu, poc abans que l'Aragó també confirmés el mateix moviment. A aquestes dues autonomies cal sumar-hi Galícia, Múrcia, Cantabria i Andalusia. De moment, són sis les comunitats del PP que han fet el pas i, d'aquí a dimecres –quan venç el termini per recórrer, de tres mesos des de la publicació oficial del text–, les seguiran en cascada Extremadura, Castella i Lleó, les Illes Balears, el País Valencià i La Rioja.

La llei d'amnistia pretenia ser un instrument àgil per acabar amb la persecució judicial de molts càrrecs i activistes independentistes. Per això es va fixar un termini d'aplicació màxim de dos mesos, que evidentment ja no s'ha complert en la majoria dels casos. Els tribunals, començant pel Suprem i l'Audiència Nacional, retorcen els terminis plantejant recursos a Europa i també al Tribunal Constitucional (TC). I aquest últim, segons fons jurídiques consultades per l'ARA, no resoldrà fins d'aquí a sis mesos o un any. Dimarts que ve el tribunal de garanties decidirà l'admissió a tràmit sobre el primer cas que ha arribat: la qüestió d'inconstitucionalitat que ha plantejat el Suprem pel cas d'un manifestant encausat per desordres públics. N'arribaran més, i el PP també s'hi ha sumat amb un recurs d'inconstitucionalitat registrat aquest mateix dijous.

Catalunya té nou president: Salvador Illa. És el tercer president socialista que dirigirà el govern català, després de Pasqual Maragall i José Montilla, però el primer que ho serà havent guanyat unes eleccions. Aquí tenim el primer motiu pel qual Illa és president, haver quedat primer. Tanmateix, aquest no constitueix el principal motiu de la seva elecció, com ho demostra el fet que altres dos socialistes, Pedro Sánchez i Jaume Collboni, són respectivament president i alcalde havent perdut les eleccions. La raó autèntica per la qual Illa ha sigut elegit 133è president de la Generalitat es basa en el fet que el tripartit sumava. Alguns ho vàrem advertir reiteradament: si el tripartit suma, es farà. I així ha estat. És una equació que no falla mai, excepte quan Esquerra Republicana pot ostentar la presidència, com ha succeït en aquests darrers anys, amb Pere Aragonès.

El primer mes de vida de la llei d'amnistia ha resolt alguns interrogants i ha deixat encara moltes causes judicials vinculades al Procés en l'aire. Com era d'esperar, la norma ha comptat amb el consentiment d'alguns tribunals, però també amb una oposició frontal d'uns altres. Els detractors han sigut els sospitosos habituals: els magistrats del Tribunal Suprem Manuel Marchena i Pablo Llarena, l'Audiència Nacional, el jutge de Barcelona Joaquín Aguirre i el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos. De moment, hi ha una setantena de persones amnistiades, majoritàriament policies espanyols que van carregar contra els votants l'1-O, però també manifestants i algun càrrec públic, mentre que els líders del Procés s'estan trobant obstacles. Com més alta és la instància judicial, més problemes.

Fa pocs dies, i en aquestes pàgines, Joaquín Urías donava per morta la llei d’aministia, després de les dues decisions del Tribunal Suprem la setmana passada relatives a la situació de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa, per una banda, i Puigdemont, Comín i Puig, per l’altra. Jo discrepo. Hi ha diversos escenaris oberts que convé que analitzem detingudament. I ara encara més després de la decisió de dilluns del jutge García-Castellón d’arxivar el cas Tsunami i la de dimarts del jutge Aguirre de demanar al Suprem que obri una causa contra Puigdemont i el seu entorn per traïció, malversació i pertinença a organització criminal.

Un error groller de García-Castellón amb una cosa tan nímia com una pròrroga extemporània de la instrucció del cas Tsunami ha posat fi a una investigació delirant per terrorisme. Bona notícia. Però resten encara alguns fronts oberts. El lector potser recordarà que, en aquestes mateixes pàgines, vaig fer referència al fet que la guerra de guerrilles del Tribunal Suprem (TS) per no aplicar la llei d’amnistia podia topar amb un altre obstacle inesperat: la decisió dels magistrats de no plantejar cap qüestió prejudicial a escala europea –cosa que sí que farà l'Audiència Nacional en el cas dels CDR– i abocar tota la litigiositat en el mateix TS i després en el Tribunal Constitucional (TC), per dilatar i fer il·lusoris els beneficis de la norma o per evitar un nou correctiu del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), a la vista de com han hagut de retorçar el delicte de malversació: la independència de Catalunya hauria afectat els interessos de la UE perquè l'aportació econòmica d'Espanya als pressupostos comunitaris hauria disminuït. I això que la sentència del Procés deia que la independència era un “ensomni”, “un artifici enganyós creat per mobilitzar uns ciutadans que van creure estar assistint a l'acte històric de fundació de la república catalana”. 

Aquest dijous farà un mes que el Butlletí Oficial de l'Estat va publicar l'aprovació de la llei d'amnistia. Des de llavors, se n'han beneficiat 74 persones, 46 de les quals són policies nacionals i quatre mossos d'esquadra, segons recull l'ACN. Més enllà dels agents policials, s'ha amnistiat l'exconseller d’Interior Miquel Buch i el mosso que va contractar com a assessor mentre feia d’escorta de Carles Puigdemont a l'exili, i vint amnistiats més són manifestants investigats o condemnats per aldarulls a Barcelona.

Un observador imparcial podria demanar-se tranquil·lament com és que, si el Congrés dels Diputats (seu de la sobirania nacional espanyola) va aprovar la llei d’amnistia per als encausats pel Procés, el president del Parlament, Josep Rull, es veu en la necessitat d’aclarir, en el curs d’una entrevista, que “Puigdemont no serà detingut al Parlament”.

Els magistrats del Tribunal Constitucional signen cada cop menys sentències sobre el Procés. Això és el que es desprèn de l’informe anual de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern d'aquest any, que constata que només cinc de les gairebé 200 sentències signades l’any 2023 resolen litigis relacionats, directament o indirectament, amb el dret a decidir i el procés independentista. Aquestes cinc sentències, emmarcades en un total de vuit interlocutòries dictades sobre aquests litigis, van fer que el 2023 fos un dels anys amb menys activitat del TC relacionada amb el tema. Des d’abans del 2017 –quan encara s’havien de resoldre gairebé totes les qüestions al voltant del referèndum del 9-N del 2014– que no tenia tan poca feina vinculada al Procés. L'any 2019 el nombre d'interlocutòries es va enfilar fins a 53 i el 2020 fins a 51.

El Tribunal Suprem espanyol, mitjançant un extravagant pronunciament, ha deixat pràcticament sense efectes una llei acabada d’aprovar per les Corts espanyoles. No es tracta d'una llei qualsevol, sinó de la norma més transcendent d'aquesta legislatura i una de les més importants aprovades els últims anys pel Congrés dels Diputats: la llei d'amnistia.