El retorn de Puigdemont torna a planar sobre Junts. Què farà quan pugui tornar?

BarcelonaTot just aquesta setmana el Tribunal Suprem entomava el recurs de l’expresident Carles Puigdemont contra la decisió de no aplicar la llei d’amnistia. Tot i que l’alt tribunal encara ha de resoldre aquest recurs i el Tribunal Constitucional s’ha de pronunciar sobre l’encaix de la llei d’amnistia a la Constitució, el retorn definitiu de l'expresident ja plana sobre Junts. I els més optimistes fins i tot parlen d’una tornada al primer semestre d'aquest any després de llimar posicions amb el PSOE. Malgrat que la pilota està a la teulada dels jutges, els de Puigdemont sempre han cregut que els socialistes podien fer més per accelerar el calendari.

Més enllà de l’impacte que tindrà la fi de l’exili a la política catalana, també el retorn de Puigdemont marcarà un abans i un després a Junts. Serà la seva gran cruïlla política, ja que des del seu naixement que la formació només ha conviscut amb l'expresident a l'exili. Si bé la idea és bastir una alternativa política a Salvador Illa –a Junts no preveuen que Puigdemont se’n vagi a casa–, el que és determinant és quin rumb agafa per intentar-ho.

D’entrada, la majoria de fonts parlen d’iniciar una gira per recórrer el país. Aquesta idea sembla bastant compartida dins el partit, però, més enllà d’això, ¿assumirà el rol de cap de l’oposició al Parlament? Exercirà de diputat per batallar contra Illa a l’hemicicle? O deixarà l’acta per dedicar-se només a voltar Catalunya? No hi ha una decisió en ferm, ja que ni tan sols té la certesa de quan podrà tornar, però la majoria de fonts consultades asseguren que Puigdemont es decanta per l’última opció. No sembla que la seva idea sigui asseure’s a la cadira del cap de l’oposició després d’haver estat president i després de set anys d'exili. L’altra pregunta sobre la taula és, amb quin discurs, ja que la política catalana no té res a veure amb la del 2017. Amb quin plantejament l’expresident vol reprendre la iniciativa? Amb el de “seguir al punt on ho va deixar”? O amb un discurs de gestió i de guanyar autogovern? La resposta sembla clara amb el resultat de les últimes eleccions catalanes a la mà, en què l'independentisme va perdre la majoria.

El calendari

Des de la defensa de Puigdemont es mostren cauts a l’hora de valorar el calendari del retorn. Però hi ha dues finestres d’oportunitat per a l'expresident que se situarien aquest 2025. La primera opció és que intenti tornar abans que el Tribunal Constitucional dictamini sobre si estima o no el seu recurs d’empara –que encara no ha pogut presentar pels retards del Suprem–. Aquesta teoria diu que ho podria fer quan el TC avali la llei d’amnistia i tombi el recurs d’inconstitucionalitat que va imposar el PP –si, com tot apunta, ho acaba fent–. D’aquesta manera, quedaria avalat l’aixecament de mesures cautelars de forma “immediata” i, per tant, Puigdemont podria defensar eludir la presó quan torni a Catalunya. La teoria més conservadora, però, considera que tampoc això neutralitzaria el Suprem, que no és que hagi retardat l'aplicació de l'amnistia anant a Europa o al TC, sinó que directament ha decidit que el cas de Puigdemont no hi encaixa perquè està acusat pel delicte de malversació.

De fet, per molt que Puigdemont esperi a la resolució del seu propi recurs d’empara, l'última paraula sempre la tindrà el Tribunal Suprem. Serà l'alt tribunal qui, amb el pronunciament del Constitucional a la mà, decidirà com l’aplica en el cas de l’expresident. S’atrevirà a recargolar encara més la doctrina de la malversació per fer-ne cas omís? Això sí que portaria al límit més extrem el xoc de poders a l'Estat.

La sintonia entre els líders polítics també es mesura comprovant si parlen més enllà d'allò que està a l'agenda oficial. En la ronda de contactes per abordar el rearmament d'Espanya de dijous, Pedro Sánchez i Gabriel Rufián van tenir temps de comentar l'altre gran tema del dia per als amants del futbol, l'eliminació de l'Atlètic de Madrid per part del Reial Madrid a la Champions League. Amb Feijóo no va transcendir que en parlés.

La vicepresidenta del Parlament Raquel Sans ha estat aquesta setmana a Nova York amb motiu d'una jornada anual a l’ONU sobre els drets de les dones. En la seva absència i la de l’altre vicepresident, David Pérez –que està de baixa–, el president de la cambra, Josep Rull, es va veure sense cap substitut al ple si s’havia d’absentar uns minuts durant les sessions, de més de tres hores. Un parell de vegades va haver de demanar un recés. "Els agraeixo la indulgència", va dir als parlamentaris.