Passen pocs minuts de les nou del matí i la banda sonora del centre són udols, aleteigs i refilets constants. Som a finals de juliol i ja s’albira una nova onada de calor. “Avui tinc al davant tres necròpsies i diversos casos urgents que he d’atendre”, ens etziba Rafael Molina només d'arribar i ens fa un gest perquè l’acompanyem. “Per on voleu començar?“

Quan es pensa en el Renaixement, venen al cap El naixement de Venus de Botticelli, La Bacanal de Ticià, les pietats de Miquel Àngel, els versos de Petrarca dedicats a Laura o els noms de grans mecenes com els Mèdici. Tots ells van fer possible un nou estil i una nova manera de concebre la bellesa. Tanmateix, Jill Burke, catedràtica de cultures visuals i materials del Renaixement de la Universitat d'Edimburg, no intenta entendre ni analitzar les obres d'art, sinó que es pregunta quin efecte van tenir en les dones de l’època. Al llibre Cómo ser una mujer del Renacimiento. Mujeres, poder y el nacimiento del mito de la belleza (Crítica) fins i tot dona algunes receptes per a qui vulgui provar cosmètica renaixentista.

Després que el govern d'Alemanya confirmés, dimecres, que el líder opositor rus Aleksei Navalni va ser enverinat amb Novitxok, bona part del món torna a parlar d'aquest agent tòxic, desenvolupat per la Unió Soviètica durant la dècada dels 70. I és que no és el primer cop que un opositor del Kremlin és atacat amb aquest tipus de verí. El 2018, per exemple, van intentar assassinar l'exespia rus Serguei Skripal i la seva filla Iúlia amb aquesta substància a la localitat anglesa de Salisbury, un episodi que va acabar desencadenant una greu crisi diplomàtica entre el Regne Unit i Rússia. Ara, la història es repeteix, però en aquest cas la víctima és el carismàtic activista anticorrupció i la principal veu dissident amb el Kremlin, Aleksei Navalni, que continua en estat de coma a l'Hospital La Charité, a Berlín.