El secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, cervell pensant i alhora braç executor dels plans de l'administració Trump per a l'Amèrica Llatina, és fill de cubans, i durant la campanya electoral va explicar que els seus pares havien arribat als EUA el 1959 fugint de la persecució del règim castrista. Era una mentida que Rubio divulgava per guanyar vots entre la comunitat cubana anticastrista: en realitat els seus pares van arribar als EUA l'any 1956 (ell va néixer el 1971), i la família Rubio va tenir poc o res a veure amb la resistència contra la dictadura de Fidel Castro. Sí que van tenir, en canvi, una curiosa experiència a mitjans dels vuitanta, quan Marco Rubio tenia catorze anys: la família va viure temporalment en una casa que servia de magatzem de cocaïna a una banda de narcotraficants liderada per Orlando Cicilia, que va ser cunyat de l'actual secretari d'Estat. Només aquest fet ja estableix més relació entre Marco Rubio ("Narco Rubio", broma fàcil a Miami) i el tràfic de drogues que el que pugui tenir el president colombià Gustavo Petro, assenyalat per Trump com el pròxim que pot rebre una visita fantasiosa de la DEA i la Delta Force a les tantes de la matinada, amb morts civils inclosos.

Fa uns quants mesos, la revista El Faro va publicar entrevistes en què exlíders de bandes com la Mara Salvatrucha revelaven el seu pacte amb Nayib Bukele, el president del Salvador, per aconseguir-li vots a canvi de diners i beneficis penitenciaris. El president que ha posat fi a les bandes al Salvador va arribar al poder gràcies a elles. I té la intenció de quedar-s'hi, com demostra la reforma constitucional aprovada aquest divendres per eliminar el límit de mandats i poder perpetuar-se en el poder. La revelació d'aquelles entrevistes va forçar tots els redactors d'El Faro a anar a l'exili. El redactor en cap, Óscar Martínez, va visitar Barcelona per participar en un debat del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Entrevistat per aquest diari abans que es conegués la reforma d'aquesta matinada, Martínez ja apuntava l'objectiu de Bukele d'acumular tot el poder i consolidar el seu projecte dictatorial.

El president d'El Salvador, Nayib Bukele, ha rebut el suport del seu homòleg estatunidenc, Donald Trump, en la seva particular "guerra contra les pandillas". En un gest gairebé sense precedents a la història, Trump va invocar la Llei d'Enemics Estrangers del 1798 per deportar al país centreamericà 238 reclusos membres de l'organització criminal veneçolana Tren de Aragua. Sense especificar si estaven condemnats o de quins delictes se'ls acusa, van ser arrossegats des d'un avió per homes fortament armats. Encadenats de peus i mans, van ser conduïts al Centre de Confinament del Terrorisme, on els van fer agenollar i els van rapar al zero mentre els obligaven a donar el seu nom. Tot seguit, van ser introduïts en una de les grans cel·les d'aquest mega penal inexpugnable de Tecoluca, a vuitanta quilòmetres de la capital del país centreamericà.

La ciutat de Rosario travessa una nova onada de violència: quatre morts innocents en una setmana a mans del crim organitzat vinculat al narcotràfic han paralitzat l’activitat del municipi, que dilluns va despertar tancat i barrat. Lúltim crim, dues bales a sang freda a un treballador de 25 anys d’una gasolinera, al costat del qual l’autor del crim va deixar una nota escrita a mà, advertint al governador local que les bandes estan unides i que mataran més innocents: “Volem els nostres drets, veure els nostres fills i família –deia la nota–. Això és per tots els presos. Ja n’hi ha prou de seguir humiliant amb la família”.

Nayib Bukele no s'ha esperat que es publiquessin els resultats oficials de les eleccions celebrades aquest diumenge i s'ha autoproclamat vencedor, ja que, d'acord amb els seus números, ha guanyat “amb més del 85 % dels vots i un mínim de 58 de 60 diputats de l'Assemblea Legislativa”, per la qual cosa ha destacat que ha aconseguit “el rècord en tota la història democràtica del món”. Poc després, ha fet un discurs triomfalista davant de milers de persones des del balcó del Palau Nacional en ple centre de San Salvador quan el Tribunal Suprem Electoral només havia publicat el 31,5% del recompte que ja reflectia una aclaparadora victòria de Bukele amb 1,2 milions de vots per al seu partit, Noves Idees. Aquest dilluns al vespre, amb un 70% escrutat, ja acaparava 1,66 milions de vots, molt per davant del Front Farabundo Martí per a l’Alliberament Nacional (FMLN, esquerra), amb 139.025, i l’Aliança Republicana Nacionalista (Arena, dreta), amb 122.926. 

Desenes de militars fortament armats han estat desplegats als carrers del Salvador, amb motiu de les eleccions d'aquest diumenge, en què Nayib Bukele aspira a un segon mandat burlant la Constitució. L'exèrcit i la policia han estat els dos pilars en què s'ha recolzat en la seva particular "guerra contra les bandes", per a la qual el Congrés va aprovar el març del 2022 un règim d'excepció que s'ha anat prorrogant mensualment, retallant les llibertats de la població. La seva política de seguretat s'ha traduït en 75.000 detencions i, malgrat que organismes nacionals i internacionals han denunciat violacions als drets humans, Bukele ha continuat inalterable amb la política de seguretat.

El govern del Salvador ha traslladat aquest dimecres 2.000 presos més, presumptes membres de bandes criminals, a un recinte carcerari de màxima seguretat, inaugurat recentment i que les autoritats consideren la presó més gran d'Amèrica. Ara ja són 4.000 els pandilleros empresonats al centre. El president del país, Nayib Bukele, ho anuncia al seu compte de Twitter amb vídeos que mostren primers plans dels tatuatges dels presos i imatges nocturnes de la presó. És l'última mesura d'una controvertida repressió de la delinqüència impulsada en el mandat de Bukele.

El govern del president del Salvador, Nayib Bukele, manté negociacions amb la Mara Salvatrucha des que va arribar al poder el juny de l'any passat, amb l'objectiu de reduir les xifres d'homicidis al país i obtenir suport electoral a les eleccions que se celebraran el pròxim febrer, segons una investigació publicada pel diari digital El Faro. A canvi, el govern hauria pactat prebendes per als membres de la mara a la presó. El fiscal general del Salvador, Raúl Melara, ja ha anunciat que obrirà una investigació sobre aquestes suposades negociacions.