El president mil·lennial que guanya vots fent la guerra bruta contra els 'pandilleros'

BarcelonaEl govern del Salvador ha traslladat aquest dimecres 2.000 presos més, presumptes membres de bandes criminals, a un recinte carcerari de màxima seguretat, inaugurat recentment i que les autoritats consideren la presó més gran d'Amèrica. Ara ja són 4.000 els pandilleros empresonats al centre. El president del país, Nayib Bukele, ho anuncia al seu compte de Twitter amb vídeos que mostren primers plans dels tatuatges dels presos i imatges nocturnes de la presó. És l'última mesura d'una controvertida repressió de la delinqüència impulsada en el mandat de Bukele.

El Centre de Confinament del Terrorisme (CECOT), amb capacitat per a 40.000 persones, compta amb pavellons de confinament, cel·les de càstig, naus per a tallers, control d’accés amb escàner de cos sencer i escàner per als paquets. La major part dels reclusos pertanyen a les conegudes bandes MS-13 i Barrio 18, que operen al Salvador. Segons les xifres del govern, més de 65.000 persones van ser enviades a la presó des que es va declarar l'estat d'emergència el 2022 –més de 150 persones al dia–. La mesura ha causat alarma entre els activistes dels drets humans, que denuncien que la justificació d'algunes detencions és insuficient i que els detinguts no tenen dret a apel·lar als tribunals.

Guerra contra les bandes

El president del Salvador, que va arrasar a les eleccions del juny del 2019, ha capgirat les dinàmiques endèmiques de violència al país. 20 dies després de prendre possessió del càrrec, va llançar el Pla de Control Territorial per combatre les altes taxes d’homicidis que castiguen el país. Els resultats es van percebre ben aviat: el 2 de setembre d'aquell mateix any va ser el primer dia sense homicidis en la història del país. Abans de la presidència de Bukele, el 2018, es produïen una mitjana de 9,2 homicidis per dia. El 2022 va tancar amb una mitjana d’1,4. La policia s'ha fixat un objectiu de 0,4 en acabar aquest any.

Bukele ha estat batejat com a “president mil·lennial”. "El seu mandat es caracteritza per un ús de les xarxes socials que recorda Trump: es posa en contacte directament amb la gent, a través de Twitter i els seus comptes. El tema de la comunicació és un dels més rellevants per a ell i la seva administració", explica Salvador Martí, investigador del CIDOB expert en Llatinoamèrica. El 26 de febrer Bukele va tuitar: "Hem arribat a 300 dies sense homicidis! Per posar-ho en context, el govern anterior no va tenir ni un sol dia sense homicidis, i l’anterior a aquell només en va tenir un. Un dia sense homicidis en 10 anys. Però, gràcies a Déu, ara vivim en un país diferent #GuerraContraPandillas".

Això ha fet créixer la popularitat del president, encara que les seves mesures no són ben rebudes per tothom. Després d’una onada d’homicidis a finals de març del 2022 en què la banda MS-13 va matar 87 persones (del 25 al 27 de març van ser les jornades més violentes des de la guerra civil que va patir el país entre 1979 i 1992), Bukele va decretar un règim d’excepció que s'ha prorrogat fins avui. Els activistes dels drets humans i els grups a favor de la democràcia subratllen els riscos als quals s'enfronta la democràcia del Salvador, ja que els drets constitucionals queden suspesos per un estat d'emergència indefinit. Human Rights Watch i Cristosal, una ONG local, alerten de les violacions de drets humans, detencions arbitràries, desaparicions forçades i morts sota custòdia policial durant el règim d’excepció. També les Nacions Unides denuncien un “ús innecessari i excessiu de la força”.

“Al triangle nord [Guatemala, Hondures i el Salvador] no hi ha cap respecte pels drets humans en l’àmbit penitenciari. La justícia està col·lapsada i la policia i les forces armades són impunes. Evidentment, hi ha violacions sistemàtiques de drets humans. És el que s'anomena, ja fa molt de temps, populisme punitiu, mano dura, que al Salvador ha funcionat en els últims 30 anys", diu Martí, que afegeix: “Són polítiques que van en contra dels drets humans, que violen tots els protocols amb impunitat, però tenen rendibilitat electoral a curt termini”.

Negociacions secretes

Darrere la reducció de la taxa d’homicidis hi ha també acords entre el govern i les bandes. Els Estats Units han acusat l'administració de Bukele d'arribar a acords secrets amb MS-13 per reduir el nombre d'assassinats al Salvador i crear la percepció que el govern està reduint la taxa d'homicidis. Diversos directors de presons van assegurar que, en diferents ocasions, van mantenir reunions amb caps de bandes. Washington va imposar sancions econòmiques a membres de l’administració per haver liderat les negociacions.

Tot i ser descrit per alguns com un “autòcrata” i d’autoproclamar-se –a partir de les crítiques– el “dictador més cool del món”, Bukele té un suport del 90%, segons CID Gallup, xifra que el converteix en el dirigent més popular del continent. Un 84% dels salvadorenys consideren que la seguretat ha millorat des de la posada en marxa de la “guerra contra les bandes” i un 68% estan totalment a favor d’implementar mesures més dures. "Bukele té tots els números per erosionar les institucions democràtiques; per tant, és probable que desemboqui en un règim autoritari", explica Martí, que recorda: “Estem parlant de països que han viscut una guerra civil que va descompondre l’estat”.