En el context del País Basc, el cinema de Paul Urkijo (Vitòria, 1941) és un fenomen que recorda el de Carla Simón a Catalunya. Amb el seu debut, Errementari (2016), va demostrar el potencial del folklore basc amb un notable exercici de cinema fantàstic amb una clara simpatia pel diable; i amb Irati (2022) va seguir explorant el folklore de la seva terra per donar forma a una fantasia medieval que va trencar el rècord històric de taquilla del cinema en euskera. Perquè per a Urkijo rodar en euskera no és només l’opció més natural, sinó “una declaració d’intencions”. “Com a amant de la meva cultura, intento promoure i enfortir l’euskera, que necessita que es consumeixin coses en aquesta llengua i que la gent la parli”, assegura.

“Mama, què vol dir Nadal?” Fa uns dies vaig sentir aquesta pregunta dins un autobús que feia ruta pel centre de Barcelona. La formulava una nena que no devia tenir més de cinc anys. La seva mare va respondre amb admirable rapidesa que era una celebració per reunir-se amb la família i les persones estimades. Una resposta poc precisa per a la criatura, que va decidir apujar el nivell del qüestionari: i Sant Esteve? Havíem arribat a la meva parada i malauradament no vaig sentir com acabava l’interrogatori. Per què tenim un dia festiu extra després de Nadal? Per què fem cagar el tió o mengem escudella? Si m'ho haguessin preguntat a mi, no hauria sabut què respondre.

Hermanos Cubero

Teatre Coliseum. 1 de maig del 2021

“Som Los Hermanos Cubero i hem vingut a fer música”. Així es van presentar dissabte a la nit al Teatre Coliseum Enrique i Roberto Cubero. La frase és certa però incompleta, perquè Los Hermanos Cubero van fer música, sí, però també una gran festa amb convidats, balls i rialles. Tot i el públic assegut i emmascarat, allò va ser més una revetlla que un concert, una celebració entre amics amb cançons i molta emoció catalitzada per un duet que reivindica el folklore musical de La Alcarria i se'l fa seu amb més passió que reverència, entenent la tradició com una eina i no com un fi en si mateix.

]]>

La plaça de Josep Roca de Peramola, a l'Alt Urgell, s'ha convertit aquest diumenge al vespre en un dels escenaris de les 48enes Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya, organitzades per l'Associació per la Difusió del Folklore, l'Adifolk. Integrants del conjunt de música i dansa del Perú, Ritmos y costumbes, han ofert una mostra de cançons i balls tradicionals del país sud-americà. Posteriorment, ha tingut lloc una actuació de la colla de bastoners de Peramola, amb el ball de bastons i un ball de gegants, de manera que la tradició i el folklore peruà i català han acabat la vetllada donant-se la mà.

]]>