'Irati': heroïnes, deesses i monstres al País Basc medieval

El segon film del basc Paul Urkijo Alijo (Errementari) és un moderadament violent conte fantàstic de lluites pel poder i amors al País Basc del segle VIII. L’hereu d’un cabdill local està a punt de caure en desgràcia amb el poder cristià: el seu pare va signar anys enrere un pacte herètic amb una deessa antiga per vèncer l’invasor franc. Tot i estar criat en la nova fe, Eneko haurà de recórrer de nou a una encarnació inquietant i poderosa de la Mare Terra. Pel camí, coneixerà la ferma i decidida Irati.

El film és una suggeridora aventura medieval que inclou esclats d’una certa bellesa sinistra, i està esquitxat d’escenes inquietants on emergeixen monstres amagats en coves. S’hi relata un conflicte entre llinatges, però també el desplaçament de les tradicions locals a causa de l’arribada del cristianisme. “Atrocitat o no, la dama és justa”, diu Irati, perquè els vells cultes podien ser més brutals, però també semblen més honrats. Durs i lacònics, però de fiar, com el tòpic del basc. Urkijo i el seu equip no intenten reproduir els blockbusters de Hollywood (la narració i el muntatge desprenen una certa pausa) i fan un ús força sobri de les imatges creades digitalment, però la manera com exploren el folklore local està molt en contacte amb les inèrcies estandarditzadores de l’audiovisual globalitzat. Com els seus personatges, duen a terme una bella resistència tot i assumir que l’invasor ja ha guanyat la gran batalla.