El dia que a Ryan Gosling li va tocar salvar el món
L’actor protagonitza la vibrant i emotiva comèdia de ciència-ficció ‘Proyecto salvación’, el primer ‘blockbuster’ de l’any
BarcelonaDesprés de viatjar a la Lluna (First man), enamorar-se fins a tres vegades d’Emma Stone (a Crazy stupid love, La La Land i Gangster land) i ser un professional del volant (Drive), un replicant (Blade runner 2049), un detectiu maldestre (The nice guys) o una joguina de plàstic (Barbie), a Ryan Gosling ja li tocava formar part d'una categoria especial d'estrella de Hollywood: el dels actors que salven el món. Però a diferència de Tom Cruise, Bruce Willis, Arnold Schwarzenegger o Will Smith, ell ho fa des d’un lloc menys heroic: a Proyecto salvación, que s’estrena divendres, Gosling és un home que es desperta en una nau espacial sense records ni saber què coi hi fa allà tot sol, dormint al costat dels cadàvers dels altres dos tripulants. A poc a poc s’adona que la nau està en una missió desesperada per recollir informació de l’única estrella coneguda que no ha sucumbit a l’epidèmia que està apagant totes les estrelles de la galàxia, inclosa la nostra. Una missió que clarament li va gran a algú que a la Terra era professor de ciències en un institut.
El primer blockbuster del 2026 reuneix elements de moltes pel·lícules emblemàtiques del cinema de ciència-ficció, començant per 2001: Una odissea de l'espai o Encontres a la tercera fase, a les quals hi ha cites directes. També hi ressona l'ambició científica d'Interstellar o els processos de comunicació entre espècies alienígenes d'Arrival, però sobretot l'esperit aventurer i la ciència-ficció emocional de l'Spielberg d'E.T. L'extraterrestre, ja que el cor de Proyecto salvación és, bàsicament, la història d'amistat entre el seu protagonista i l'extraterrestre rocós i sense cara que troba quan la seva nau arriba a destí i descobreix una altra nau especial que també mira de resoldre l'enigma de l'estrella que no s'apaga. D'alguna manera, la pel·lícula aconsegueix articular el dramatisme d'un món a punt d'extingir-se, el sentit de la meravella de la gran ciència-ficció i l'humor chaplinesc d'un Gosling entregat a la comèdia bufonesca en una buddy movie divertida, enginyosa i amb els sentiments en primer pla –i també una mica massa llarga, per ser justos.
Proyecto salvación adapta la segona novel·la d’Andy Weir, de qui Ridley Scott ja va traslladar amb èxit el seu debut novel·lístic, Mart (El marcià). Les dues pel·lícules comparteixen el pes de la ciència en la trama i un protagonista sol a l’espai que se les ha d’empescar per sobreviure en circumstàncies adverses, resolent problemes a mesura que es van presentant. També coincideixen en un to més aviat lluminós i optimista així com en el treball de Drew Goddard com a guionista que adapta el llibre de Weir. En el cas de Proyecto salvación això es posa al servei de la direcció de Phil Lord i Christopher Miller, dos genis del cinema d'entreteniment modern que fins ara havien brillat sobretot al darrere de films animats com Pluja de mandonguilles, La Lego pel·lícula i el díptic de l'Spiderverse.
Un èxit amb regust de venjança
El seu únic fracàs, tanmateix, va ser sonat: fitxats per dirigir la pel·lícula sobre el jove Han Solo, van ser acomiadats a meitat del rodatge perquè el seu estil de direcció espontani i basat en la improvisació va disparar les alarmes dels executius de Lucasfilm, que van córrer a substituir-los per la fiabilitat artesanal de Ron Howard. En aquest sentit, Proyecto salvación té un regust d'autoreivindicació, la venjança en fred d'uns directors que saben respectar el material amb què treballen –l'adaptació és molt fidel a la novel·la de Weir– i dotar-lo de vida a través d'un treball interpretatiu molt fresc i engrescador, amb Gosling com a centre de gravetat i menció especial a una estupenda Sandra Hüller, l'actriu alemanya d'Anatomia d'una caiguda i La zona d'interès, que en el seu debut a Hollywood s'atreveix fins i tot a cantar Harry Styles al karaoke.
L'altra clau del treball de Lord i Miller són uns efectes visuals sense excessos de CGI, molt basats en elements físics: de fet, l'alienígena coprotagonista (Rocky, amb l'energia d'un gosset hiperactiu) és una barreja de tècniques digitals i d'una figura manipulada per un equip de titellaires, el responsable dels quals (James Ortiz) ha acabat cedint la seva veu a la criatura, com ja va fer fa molts anys, en una galàxia molt llunyana, el titellaire Frank Oz amb Yoda a la saga Star Wars.
La consumació de la venjança de Lord i Miller es va completar el cap de setmana passat amb l'estrena als Estats Units i altres territoris, que va recaptar globalment més de 120 milions d'euros, una xifra superior a les expectatives. Proyecto salvación és, juntament amb Oppenheimer i F1, la tercera millor estrena postpandèmica per a una pel·lícula que escapa del domini de les franquícies i les propietats intel·lectuals; i és, per tant, un vot de confiança del públic en un cinema familiar més basat en el talent de les estrelles i els directors que en la fidelitat dels consumidors a les marques.
IMAX i ball de formats
L'èxit del film també és un triomf per als defensors del cinema entès com a espectacle per a la pantalla gran: la pel·lícula ha estat dissenyada especialment per a sales IMAX, que als Estats Units han concentrat un 20% de la recaptació de Proyecto salvación. A Catalunya només hi ha una sala IMAX (al Cinesa Diagonal Mar de Barcelona), que la projectarà, tal com la van concebre Lord i Miller, en un format més quadrat (1.90:1) per a les escenes a l'espai i en una ratio més panoràmica (2:39:1) en els flashbacks de la Terra, una rara fluctuació de formats que en les pantalles estàndard de la resta dels cinemes s'hauria de resoldre amb una configuració especial que incorpora unes barres negres laterals per a les escenes del present i uns marges superiors i inferiors per als flashbacks. Tot plegat serà un petit repte per als projeccionistes, així que si es detecta alguna cosa estranya durant la projecció es recomana alertar el responsable de la sala.
