Els aficionats al ciclisme saben que aquesta temporada poden acabar fregant-se els ulls. Amb 27 anys, l'eslovè Tadej Pogacar sembla preparat per protagonitzar una fita mai vista. Tot ambició, sembla que no en té prou amb dominar aquest esport i ha decidit reescriure la història de l'esport en general aconseguint una d'aquelles fites que es recorden durant dècades. Aquest proper cap de setmana pot esdevenir el quart ciclista de tots els temps que aconsegueix guanyar els cinc monuments, les cinc curses històriques d'un sol dia on molts dels millors corredors de la història han patit de valent. Però Pogacar no en té prou amb un èxit com aquest i en vol més. Si triomfa diumenge a la París-Roubaix, aspirarà seriosament a guanyar les cinc curses en la mateixa temporada. En 100 anys, només tres homes han guanyat aquestes cinc curses i ell vol fer-ho el mateix any.

França acull la 112a edició del Tour. 3.338,8 km i un desnivell positiu de 52.500 metres repartits en 21 etapes, amb dos grans favorits: Tadej Pogacar i Jonas Vingegaard, i un català com a jutge: Marc Soler. El dissabte 5 de juliol Lilla donarà el tret de sortida a la competició amb una etapa en pla amb arribada al mateix punt d’inici. Seran tres setmanes de ciclisme per terres franceses que culminaran el diumenge 27 de juliol a París. Els Camps Elisis tornaran a ser la meta final després que l’any passat el Tour s'acabés a Niça a causa dels Jocs Olímpics.

"La París-Roubaix és una carrera horrible, però guanyar-la és magnífic" deia el ciclista Sean Kelly. "No hi penso tornar mai més", deia l’italià Franco Barellini, tot i que va tornar i la va guanyar. "És una bogeria, aquesta cursa. Treballes com un animal i no tens temps ni per pixar. Acabes amb el mallot moll, és tot ple de pols, acabes tacat de fang, rellisques... és una gran merda", deia el neerlandès Theo de Rooy el 1985. Tot seguit, quan li van preguntar si la tornaria a fer, va deixar anar: "És clar! És la cursa més bonica del planeta!".

El seu nom apareixia de tant en tant en les converses en molts bars del Berguedà. Ja fos de bon matí, quan els ciclistes amateurs tornaven de pedalejar i feien un bon esmorzar de forquilla, o en converses que s’allarguen de matinada. Totes parlaven del Caníbal. De, segurament, el millor ciclista de tots els temps, Eddy Merckx. Del belga cinc cops campió del Tour i cinc del Giro i tres cops campió del món. Un col·leccionista de copes i medalles que mai en tenia prou. El seu nom se seguia pronunciant als bars del Berguedà, on hi ha molta passió per la bicicleta. Però més d’un creia que els veterans exageraven: de debò que el millor ciclista del món havia passat per allà?

Sovint les coses que ens marquen la vida venen determinades per la casualitat. L’any 2019, pocs dies abans de la Volta Ciclista a Catalunya, l’equip UAE Team Emirates es va quedar sense cuiner. Van tirar de contactes i van acabar arribant a Esteve Ramírez (Barcelona, 1990), que havia treballat a la cuina de grans restaurants i tenia formació en nutrició esportiva. Havia de ser una solució temporal, però avui aquest cuiner català s’ha acabat encarregant d’alimentar l’equip durant les competicions més importants. I això inclou també el menjar de Tadej Pogacar, el guanyador de tres Tours de França en els últims cinc anys. 

Amor sobre dues rodes. El millor ciclista del moment, l'eslovè Tadej Pogacar, finalment no serà als Jocs Olímpics de París després de saber que la federació eslovena no ha seleccionat la seva xicota, la també ciclista Urska Zigart, per als Jocs. Pogacar, que acaba de guanyar el Tour de França per tercer cop amb tot just 25 anys després d'una exhibició en què no va tenir rival, era el gran favorit per guanyar la medalla d'or a la prova de ciclisme en ruta que passarà per alguns dels llocs més emblemàtics de la capital francesa, com Montmartre, Trocadéro o Versalles.

Tadej Pogačar ha estat insaciable al Tour de França 2024. El ciclista més complet del pilot, que és capaç de pujar al podi durant tot l’any (al mes de març va guanyar l’Strade Bianche i també la Volta a Catalunya), ha arrodonit la temporada amb el triomf al Giro d’Itàlia i el Tour de França. Ha vestit la maglia rosa i el maillot groc de líder durant 39 de les 42 jornades de les dues curses de tres setmanes. Xifres que s’acosten a la perfecció i que s’arrodoneixen amb 6 victòries d’etapa al Giro i també 6 al Tour d’enguany.

Veure-ho per creure-ho. Jonas Vingegaard començarà dissabte el Tour a Florència. El ciclista danès va patir una greu caiguda a la Volta al País Basc i es va fracturar la clavícula i diverses costelles i va patir una contusió pulmonar i pneumotòrax el 4 d’abril en un descens en què també van anar per terra Primoz Roglic i Remco Evenepoel. Després d’estar una setmana a l'UCI i 12 dies ingressat a l’Hospital Universitari de Vitòria, el doble guanyador del Tour de França va rebre l’alta hospitalària.

Tadej Pogacar es passeja per Itàlia vestit de rosa, de cap a peus. El jove ciclista eslovè, debutant a la gran cursa italiana, la domina amb una superioritat que fa mal. Ja se sabia que Pogacar sembla destinat a guanyar la cursa, ja que els seus grans rivals no hi són perquè prioritzen el Tour. Així que el ciclista de 25 anys es passeja per Itàlia fent el que vol, de moment. Una superioritat que l'ha fet ofendre els rivals, amb unes declaracions en què afirmava que "l'italià Antonio Tiberi és l'únic ciclista que hi ha posat pebrots", referint-se als atacs d'aquest jove rival. És a dir, Pogacar admet que veu els rivals massa conservadors, com espantats, mentre ell ataca en etapes en què la lògica diria que hauria de reservar-se. Sembla que vol guanyar sempre, com ja va fer a la Volta Ciclista a Catalunya, en què va guanyar quatre de les set etapes. Al Giro ja n'ha guanyat tres, d'etapes, en gairebé dues setmanes de competició.

Feia molt de temps que no es vivia una exhibició com la de Tadej Pogacar a la Volta Ciclista a Catalunya. La prova, centenària, ja fa anys que gaudeix de bona salut, amb la presència d'alguns dels millors corredors del panorama internacional. Però molts venien relaxats, sense pensar en triomfar a la prova, ja que es preparaven per a cites com el Tour i el Giro. No passa el mateix amb Pogacar. L'eslovè sembla no entendre que pot pujar dalt de la bicicleta sense aspirar al triomf. Ja va debutar aquesta temporada guanyant a la preciosa Strade Bianche, entrant tot sol a Siena, però a la Volta ha enamorat els milers de catalans que han omplert les carreteres per veure una edició que ha fet història. La penúltima etapa, al Berguedà, serà recordada durant anys i panys, per la resposta de la gent i per l'exhibició de Pogacar, guanyador de quatre de les set etapes: les tres etapes de muntanya i l'última, aquest diumenge a Montjuïc. La seva fam l'ha portat a competir per guanyar l'esprint a Montjuïc, quan ja sabia que guanyaria la general: ho ha aconseguit.

La Volta ha viscut una jornada amb ambient de Tour de França. Les úniques diferències entre una etapa a la ronda francesa i l’atmosfera que s’ha viscut a la sortida de Berga és que el mallot del líder no era groc i que es parlava català. Centenars de persones de totes les edats vestits de carrer i també amb l’outfit de ciclista per viure una jornada històrica al Berguedà s’han aplegat al costat dels autobusos dels equips per veure els seus ídols en directe. Els autocars de l'equip del líder, Tadej Pogacar, i del Visma Lease a Bike han estat els punts de trobada que més persones han reunit.

Els autocars dels 25 equips que participen a la Volta Ciclista a Catalunya han aparcat al Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols abans de la sortida de la primera jornada. I la nau espacial de l’equip UAE Team Emirates de Tadej Pogacar i també del ciclista català Marc Soler és qui més públic ha reunit per esperar la sortida de l’eslovè, que diumenge va arribar a Sant Feliu de Guíxols amb bicicleta. El ciclista va anar amb el cotxe de l’equip des de l’aeroport del Prat –on havia aterrat procedent de Niça després d’acabar tercer a la Milà-Sanremo dissabte– fins a Mataró. I des de la capital del Maresme fins a Sant Feliu de Guíxols pedalant, un easy ride de manual per estirar les cames després d’esprémer-se dissabte a Itàlia, on va acabar tercer a La Classicissima, de 288 km.

El ciclisme és un esport de supervivència. I durant una gran cursa com el Tour de França es demostra quan arriba la tercera i última setmana. La lluita per la victòria final a la ronda francesa va durar 17 assalts, fins al KO de Tadej Pogacar a la dissetena etapa. "I’m gone. I’m dead [No puc més. Estic mort]" es va poder sentir que deia l'eslovè al damunt de la bicicleta gràcies al fet que, com a la Fórmula 1, es poden sentir les converses entre els ciclistes i els cotxes d’equip. Fins a la setzena jornada, abans de començar l’única contrarellotge del Tour, només 10 segons separaven el líder, Jonas Vingegaard –l’home de gel metòdic del Jumbo Visma–, de Tadej Pogacar –la rauxa i el showtime de l’UAE Team Emirates–. I la crono ho va canviar tot: l’espectacle el va donar Vingegaard, que llimava els revolts a les baixades i s’espremia al màxim a les pujades, a la millor contrarellotge de la seva vida, que havia preparat al mil·límetre amb el seu equip. Feia uns números tan bons que el danès es pensava que el seu ciclocomputador no funcionava. Però i tant que anava bé: victòria a la contrarellotge de 22 km i 1 minut i 38 segons de marge amb Pogacar al sarró. L’eslovè ja va mostrar un símptoma de defenses baixes i esgotament amb un herpes a la part esquerra del llavi el dia de la crono.

Els organitzadors del Tour tenien l’esperança que la contrarellotge de la penúltima etapa, entre les poblacions de la Capelle-Marival i Rocamadour (40,7 km), servís per decidir la cursa. Quan van presentar un recorregut amb molta muntanya, però, sabien que hi havia la possibilitat que el campió de les dues últimes edicions, l’eslovè Tadej Pogacar, hagués sentenciat la classificació general abans. Coses de la vida, qui arribava a la contrarellotge amb el triomf coll avall era el danès de 24 anys Jonas Vingegaard, que avui ha acabat de certificar que aquest diumenge es passejarà per París vestit de groc en una gran festa del conjunt neerlandès Jumbo-Visma. Si Vingegaard guanya en la general, la penúltima etapa ha coronat el seu company d’equip Wout van Aert, segurament el ciclista més divertit del moment. Un home capaç de guanyar en ciclocròs, amb fang, sobre llambordes, en etapes de muntanya i en contrarellotges. Van Aert, que ha guanyat tres etapes en aquesta edició del Tour, ha acabat plorant abraçat a Vingegaard. I el Jumbo-Visma, per descomptat, guanyarà la classificació per equips.

En un esport professional cada cop més competitiu, un gest d'esportivitat acaba convertit en un instant de llum. Reflex d'una societat agressiva on sembla que tot estigui permès per triomfar, l'esport de tant en tant ens recorda que no tot s'hi val. I que pots fer el teu camí fins a dalt del podi amb el cap alt. La rivalitat entre el ciclista danès Jonas Vingegaard, que als 25 anys guanyarà aquest diumenge per primer cop el Tour de França, i el jove campió eslovè Tadej Pogacar, de 23, ha engrescat els aficionats del ciclisme, il·lusionant-los amb la possibilitat de que estiguem entrant a una nova època daurada d'un esport d'equip on al final, els ciclistes sempre acaben sols enfrontant-se amb la carretera i les seves pors. Tots dos han mantingut una rivalitat molt dura, però sempre, al final de cada etapa, s’han elogiat l'un a l’altre. Pogacar, en ocasions altiu ja que sempre considera que guanyarà ell, ha anat a felicitar el danès cada cop que ha perdut un duel amb una rialla. Amb respecte.

Havia de ser a l'Hautacam, el cim on el 1996 un altre danès, Bjarne Riis, va acabar amb els anys feliços de Miguel Indurain. Havia de ser 26 anys després a l'Hautacam que un altre danès, Jonas Vingegaard (Jumbo-Visma) escrivís una pàgina gloriosa de l'esport d'aquest país. Als 25 anys, Vingegaard ha acabat amb el regnat de Tadej Pogacar imposant-se en la darrera etapa de muntanya amb autoritat i sentenciant el Tour després de creuar la línia d'arribada un minut al davant de l'eslovè, que ha tret la bandera blanca després de dos anys en què semblava no tenir rival. A falta de tres etapes, Vingegaard li treu 3 minuts i 25 segons a Pogacar. Quan l'eslovè ha arribat al final d'etapa, ha felicitat el seu rival, que ja se sabia campió i, com sempre, ho celebrava parlant per telèfon amb la seva dona. Quan baixa de la bicicleta, el primer que fa Vingegaard és trucar aquells que sempre han estat amb ell, també quan era un desconegut.

Els grans campions es reconeixen per la manera com guanyen però també com perden. I si diumenge Tadej Pogacar entra en la segona posició a París, ningú podrà dir que ja no és un campió. El jove eslovè (UAE) ha guanyat la seva tercera etapa en aquest Tour al cim del Peyragudes, un triomf amarg, ja que just darrere seu, a un metre escàs, hi havia Jonas Vingegaard (Jumbo-Visma), el líder de la cursa. El danès, de 25 anys, ha respost a tots els atacs de Pogacar sense que al rostre s’hi pogués endevinar una expressió de patiment. Pogacar ha acabat tan fos que en el darrer ascens ni ha atacat pensant en la general, consolant-se amb un triomf d’etapa ben meritori, ja que el seu equip segueix perdent corredors. Abans de la sortida ha abandonat el gran gregari de Pogacar a la muntanya, el polonès Rafal Majka. A l’eslovè ja només li queden tres companys d’equip, Mikkel Bjerg, Marc Hirschi i un Brandon McNulty que ha signat una etapa èpica, acompanyant Pogacar fins al final. Abans, Bjerg ha imposat un ritme molt alt que ha castigat tothom, excepte un Vingegaard que sembla de ferro.

Quan falta una setmana perquè s'acabi el Tour de França, l’eslovè Tadej Pogacar sembla disposat a aprofitar qualsevol oportunitat per atacar al líder de la general, el danès Jonas Vingegaard (Jumbo-Visma). Pogacar, el jove campió de les dues últimes edicions i gran favorit fa pocs dies per sumar un tercer triomf consecutiu, ha sorprès a tothom atacant quan faltaven 183 km per a la finalització d’una etapa divertida però que tampoc semblava el lloc ideal per fer mal a Vingegaard. El danès, que aspira a ser el segon ciclista d’aquest país a arribar vestit de groc a París, emulant la fita de Bjarne Riis el 1996, continua responent amb una gran confiança cada cop que Pogacar ataca. El duel entre els dos ciclistes, ara que falta poc per a l’arribada als Pirineus, sembla apassionat.

L’Alpe d’Huez, el llegendari cim on grans campions s’han ensorrat i altres han escrit pàgines de glòria, ha certificat que una nova generació de corredors està llesta per emocionar els aficionats del ciclisme. L'anglès de 22 anys Tom Pidcock (INEOS) s’ha convertit en el corredor més jove a guanyar en aquest cim, en una etapa on el danès Jonas Vingegaard (Jumbo-Visma) ha defensat el mallot groc de líder malgrat els atacs del vigent campió, un Tadej Pogacar amb l’orgull ferit. Vingegaard, qui el 2018 encara treballava netejant peix en una fàbrica, ha deixat clar que està llest per arribar a París vestit de groc amb 25 anys, però Pogacar, de 23, encara no ha dit la darrera paraula: l’eslovè vol guanyar el Tour per tercer cop consecutiu.

Ha arribat la revolució, al Tour de França. El danès de 25 anys Jonas Vingegaard (Jumbo-Visma) va incendiar la cursa amb un atac demolidor al Col du Granon, últim port d’una duríssima primera etapa als Alps en què el vigent campió, l’eslovè Tadej Pogacar, va redescobrir-se humà. El ciclista de l’Emirates, campió els dos últims anys de la gran cursa francesa, va acabar cedint davant l’atac del danès i va perdre el liderat en una etapa d’aquelles que són recordades amb el pas dels anys. Per l’escenari, amb l’ascens a quatre cims on s’han forjat llegendes, i per veure per primer cop Pogacar amb una ganyota de dolor al rostre, veient com els rivals s’escapaven mentre a ell li pesaven les cames.