La vida política a Madrid discorre actualment entre dos escenaris. En primer lloc, els tribunals, per l’inici dels judicis dels casos de corrupció del PP i del PSOE. I en segon lloc, en l’àmbit de les relacions internacionals, per tot el que fa referència a la situació de l’Orient Mitjà, després que s’anunciés una precària treva de dues setmanes, amb resultats molt incerts. Es tracta d'assumptes molt diversos, que òbviament no tenen res a veure, però que si se segueixen de prop donen una idea bastant aproximada del punt en què es troben les forces polítiques, singularment les de populars i socialistes. El començament del judici de la trama del cas Ábalos-Koldo-Aldama era, i continuarà sent en les setmanes vinents, una gran oportunitat perquè el PP tregui partit de l’exhibició dels procediments reprovables emprats per l’exministre de Foment i exsecretari d'organització del PSOE, el seu assessor i l’empresari que va fer negocis amb ells, en relació amb contractes públics per adquirir material sanitari, vulnerant presumptament la legalitat en un context tràgic, el de la pandèmia de la covid-19.

Hi ha un nom relacionat amb el PSOE que ha aparegut en les dues primeres sessions del judici del cas Kitchen, que esquitxa la cúpula del ministeri de l'Interior del PP: Javier Pérez Dolset. És empresari i col·laborador de Leire Díez, l’exmilitant socialista batejada com a lampista del PSOE, i es considera una víctima de les clavegueres de l'Estat. Fa mesos va reconèixer que va reunir-se amb Santos Cerdán a Ferraz per entregar-li documents sobre pràctiques irregulars del govern de Mariano Rajoy i des de l'octubre passat està investigat per haver intentat subornar dos fiscals. Quina relació té amb la Kitchen? Fa quatre anys, va aportar a la Unitat d'Afers Interns de la policia espanyola una bateria de gravacions de José Manuel Villarejo. I ara, a petició del comissari jubilat, haurà de declarar com a testimoni al judici.

Dilluns al matí, quan arrencava el judici pel cas Kitchen, els periodistes que eren davant de l’Audiència Nacional empaitaven alguns dels imputats. L’únic que se’ls va posar bé va ser el comissari José Manuel Villarejo, que, amb la gorra i les ulleres de sol que el caracteritzen, tenia ganes de fer bullir l’olla mediàtica. El personatge s’encarrega de tensar l’ambient perquè sempre es mou millor en contextos crispats. Enmig de l’eixam de micròfons, la periodista de Mañaneros 360 li va fer una pregunta i va especificar que era per al programa de Javier Ruiz de Televisió Espanyola. El nom del presentador va provocar una reacció immediata del comissari: “¡Ah! ¡Don Javierito!”, va exclamar amb sarcasme. “Dígale a Don Javierito que a mí no me contrató el PP, como él dice. Esto es mentira. Además, Javierito, con lo buenos amigos que hemos sido en el pasado... ¡Parece mentira!” Javier Ruiz, alarmat, va interrompre la connexió i, tot i que Villarejo no el podia sentir, va voler aclarir l’atzagaiada: “¡No! ¡No! ¡No! ¡No, comisario! No vamos a tener un diálogo en directo, pero buenos amigos usted y yo... ¡Ni nos conocemos! ¡Nunca en la vida! ¡Usted es amigo de otros presentadores! ¡Se está equivocando usted! Usted intentó contactar conmigo, lo hizo a través del teléfono móvil cuando contamos una información sobre usted. Y no nos hemos tomado ni un café. ¡No nos hemos visto en la vida!”

Fa uns dies el rei Joan Carles, l'emèrit, va ser aplaudit i victorejat pel públic d'una plaça de toros, que li demanava, entre mostres d'entusiasme, que tornés. Que tornés a Espanya, s'entén, però també que tornés al lloc de poder i preeminència que, segons aquestes persones, li correspon. Joan Carles I, convé recordar-ho, és un cap d'estat no electe que al llarg de quaranta anys de regnat va defraudar milers de milions a la Hisenda del mateix estat sobre el qual regnava, i que va utilitzar, també, les institucions i els poders de l'Estat (i, naturalment, l'erari públic) per als seus interessos particulars, que anaven des de les aventures eròtiques fins als negocis amb els xeics petroliers que finalment l'han acabat acollint sota els auspicis d'una dictadura. Però encara són molts els partidaris de Joan Carles convençuts que el monarca viu en un exili forçat, víctima de l'entesa traïdora del seu fill Felip amb els enemics de la pàtria, etc.

L’arrencada del judici pel cas Kitchen ha provocat que els programes que carreguen cap a la dreta busquin estratègies narratives i visuals per minimitzar l’impacte sobre el PP. La filigrana més enginyosa va ser la d’Antena 3 Noticias. A l’hora d’obrir l’informatiu van optar per un relat de dispersió: anunciar el calendari judicial de la primavera. Primer feien referència al cas Kitchen, però a continuació recordaven tots els casos que afecten el partit socialista: el de les mascaretes, que es començarà a jutjar aquest dimarts; el del germà de Pedro Sánchez, que s’iniciarà el 28 de maig, i afegien també els casos del finançament del PSOE, de Leire Díez i de Santos Cerdán que encara no tenen data de judici. Feien evident, així, la descompensació de la balança entre el PP i el PSOE. Projectaven el calendari a la pantalla de l’informatiu, i entre els rostres imputats hi destacava, en vermell, el logotip del PSOE. El del PP no sortia per enlloc. Sandra Golpe anunciava: “Intenso calendario judicial que va a reactivar el choque entre PP y PSOE”. Més tard insistia: “¡Esta primavera judicial viene intensíssima!”

El judici pel cas Kitchen ha arrencat aquest dilluns amb un nom en boca de tothom, però absent al banc dels acusats: el Partit Popular. L'Audiència Nacional està jutjant la presumpta operació que va orquestrar-se al si del ministeri de l'Interior, presumptament auspiciada per Jorge Fernández Díaz, per robar a Luis Bárcenas informació comprometedora per al PP. La Fiscalia demana penes de fins a dinou anys de presó per al comissari jubilat José Manuel Villarejo, però ha deixat fora del perímetre de la causa el PP i María Dolores de Cospedal, que va ser secretària general dels populars del 2008 al 2018. Durant la primera sessió, en el tràmit de qüestions prèvies, el PSOE –que està personat en el cas com a acusació popular– ha volgut posar èmfasi en la "connexió política" i ha comminat el tribunal a jutjar també el PP com a partícip a títol lucratiu –o responsable civil subsidiari– al·legant que va beneficiar-se de l'operació parapolicial, que pretenia ocultar les proves del cas Gürtel, que és el que va desencadenar la moció de censura contra Mariano Rajoy. Els socialistes també han sol·licitat que se suspengui el judici per reobrir la investigació sobre Cospedal i el seu exmarit, Ignacio López del Hierro.

Any 2013. Mariano Rajoy governa Espanya amb majoria absoluta i surten a la llum els papers de Luis Bácenas, que revelen l’existència d’una caixa B al PP. Arran d’això, el ministeri de l’Interior, amb Jorge Fernández Díaz al capdavant, dissenya i –segons el relat de la Fiscalia– posa en marxa una “il·lícita operació policial d’intel·ligència” amb la voluntat de robar a Luis Bárcenas, l’extresorer del PP, informació i proves que incriminin dirigents populars en el marc del cas Gürtel. L’objectiu final és “impedir” que arribin a mans dels investigadors. Cinc anys més tard, aquell judici per corrupció acaba amb la sentència que propicia la moció de censura que porta Pedro Sánchez a la Moncloa. I ara, tretze anys després, la cúpula de la policia patriòtica s'asseu al banc dels acusats, amb peticions de quinze anys de presó per part de la Fiscalia, en un judici que arrenca dilluns a l’Audiència Nacional i que haurà de posar llum a les maniobres de les clavegueres de l’Estat per protegir el PP. Els principals delictes de què estan acusats són encobriment, malversació, suborn, revelació de secrets i tràfic d’influències.

1. Mentre aquí ens mengem la mona, a Madrid treballen. El tercer trimestre del curs comença amb una d’aquelles notícies que portaran cua. Aquest dilluns arrenca a l’Audiència Nacional el judici per l’operació Kitchen. El cas tornarà a situar el Partit Popular a l’epicentre del fangar. I és que aquest no és, només, un cas de corrupció. És molt més que això. S’investiga si el partit que manava va utilitzar l’Estat per tapar la seva pròpia corrupció. Els indicis semblen clars, però la justícia, a Espanya, sempre pot sortir amb un ciri trencat.

Al teu entorn hi ha arquitectes honrats que renuncien a projectes especulatius que els donarien ingressos generosos, metgesses que no canviarien el CAP del Raval per un altre de menys intens, cuineres que ens alimenten honestament i cambrers que coneixen el nom i les manies de tots nosaltres, gestores públiques honestes que transformen l’espai comú de la ciutat, editors que busquen llibres com tresors, periodistes capaços d’homenatjar en el moment de la mort els pianistes que ens han donat vida, nens que ajuden a la fruiteria dels pares i aprenen de què va la cosa, gent que aixeca les persianes ben d’hora ben d’hora i altres que corren a agafar l’últim metro. També hi ha promocions de joves que es llicencien amb el futur per estrenar i aplaudeixen com si s’enfonsés la sala quan el germà agafa a pols per asseure’l a la cadira de rodes un llicenciat amb una greu discapacitat a punt de recollir el seu diploma. Hi ha famílies que ho lluiten i professors que ho fan possible. També hi ha empresaris conscients i científics que investiguen, senyores que netegen i cuiden els nostres avis com si fossin seus, i tots ells estan calculant quant han de pagar a Hisenda.

Tot i els esforços del PP per negar-ne l'existència, les maniobres de les clavegueres de l'Estat durant els governs de Mariano Rajoy acumulen cada cop més evidències. Un nou àudio publicat aquest dimecres per RAC1, de fet, implica directament l'expresident espanyol en la Kitchen, l'operació pagada amb fons reservats per robar a l'extresorer popular Luis Bárcenas informació sobre les corrupteles del partit. Es tracta d'una conversa del setembre del 2014 entre María Dolores de Cospedal i José Manuel Villarejo. "Jo sé que abans li havien trobat, i més o menys li havien netejat, a aquest tot el que tenia", diu en un moment l'ex secretària general del PP, suposadament sobre Bárcenas. I afegeix: "A mi m'ho ha dit el president, no m'ho ha dit ningú més".

Una dècada després de la seva gestació, l’operació Catalunya s’obre pas als tribunals amb un recorregut incert. El núvol negre instal·lat sobre l’excomissari José Manuel Villarejo a l'Audiència Nacional amb una trentena de peces de la macrocausa Tándem ha propiciat que aflori el voluminós material que conservava. L’ARA ha pogut analitzar les seves agendes, una mena de diari de la seva activitat corrupta.

Després de Rodrigo Rato i Jaume Matas, condemnats a presó, i Eduardo Zaplana, que va estar en preventiva, Jorge Fernández Díaz podria ser el quart ministre del PP privat de llibertat. En el cas de l’expolític català, es tractaria del primer vinculat a Mariano Rajoy, atès que va ser el titular d’Interior durant el seu primer govern, entre 2011 i 2016, i un dels homes de més confiança de l’expresident espanyol. Abans hi haurà d’haver judici, però la Fiscalia Anticorrupció demana d’entrada 15 anys de presó i 33 d’inhabilitació absoluta per a ell en el seu escrit d’acusació pel cas Kitchen, l’operació per robar a l’extresorer del PP Luis Bárcenas informació sobre corrupteles del partit. Fa un any i mig, davant el processament per aquesta peça separada de la macrocausa Tàndem focalitzada en l’excomissari José Manuel Villarejo, Fernández Díaz ja va perdre l’aura d’intocable al PP amb la suspensió de militància.

L'esfera política del PP no tindrà càstig pel cas Kitchen. Així ho ha dictaminat la sala penal de l’Audiència Nacional aquest dimecres a l'avalar de dalt a baix la instrucció que el jutge Manuel García-Castellón ha fet d’aquesta peça vinculada a la macrotrama de l’excomissari José Manuel Villarejo. L’ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal va arribar a estar investigada, però el magistrat instructor va acabar deixant-la fora, i ara ho ratifiquen els tres jutges que han resolt els recursos d’apel·lació. En canvi, l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz haurà d’anar a judici per l’espionatge a l’extresorer del PP Luis Bárcenas amb l’objectiu de robar-li documentació comprometedora per al partit.

El Congrés va més enllà que l'Audiència Nacional en les responsabilitats del cas Kitchen. Les conclusions que la comissió d'investigació ha aprovat aquest dimecres apunten que l'operatiu d'espionatge a l'extresorer del PP Luis Bárcenas –per robar-li informació comprometedora per al partit– es va dirigir des de la seu del carrer Génova i "amb coneixement" de la secretària general María Dolores de Cospedal, "que informava" el llavors president, Mariano Rajoy. Els diputats han validat el text presentat pel PSOE gràcies als vots d'Unides Podem i EH Bildu. ERC i la CUP s'han abstingut i Junts no ha participat en la sessió. Els independentistes catalans havien redactat amb Unides Podem unes conclusions alternatives que es portaran a ple.

Pablo Casado va anunciar la marxa del PP de la seu de Génova amb l'objectiu de marcar distàncies amb un passat tacat de corrupció, però Mariano Rajoy es resisteix a acceptar que el partit que va presidir va cometre irregularitats acreditades amb sentències judicials. En la seva compareixença a la comissió d'investigació del cas Kitchen al Congrés, Rajoy ha atribuït la Gürtel i la causa sobre la caixa B a l'extresorer Luis Bárcenas. "El PP ha estat condemnat només com a partícip a títol lucratiu, una figura jurídica que exigeix que el condemnat desconegui absolutament el fet pel qual ha estat condemnat. Aquella va ser una operació comesa per una persona en què no estaven involucrats la immensa majoria de militants que té el PP a tot Espanya", ha assegurat.

La compareixença de María Dolores de Cospedal a la comissió del Congrés encarregada del cas d'espionatge Kitchen havia despertat moltes expectatives. El 2 de juny es va suspendre perquè justament es va saber que el jutge Manuel García Castellón havia decretat la seva imputació i els diputats van pensar que s'acolliria al seu dret a no declarar. "Em sembla molt fort. Per què m'han desconvocat? Quina ximpleria!", es queixava des dels passadissos de la cambra baixa. La van avisar amb tan poca antelació per correu electrònic que se'n va assabentar quan ja havia arribat al Congrés. Aquell dia estava disposada a declarar, segons explica, però aquest dijous ha preferit acollir-se al seu dret a no dir res sobre el cas perquè la Fiscalia, el PSOE i Unides Podem –que exerceixen l'acusació popular– han recorregut l'arxivament.

El sempre fèrtil territori de la dreta espanyola s’ha mostrat, aquestes darreres setmanes, especialment fecund en situacions i espectacles esperpèntics, dignes de la ploma de Valle-Inclán.

L'ex número dos d'Interior i qui va ser secretari d'estat de Seguretat, Francisco Martínez, ha negat haver anat a la seu del PP l'any 2013 per parlar amb l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy sobre el cas Kitchen. Martínez ha declarat aquest dilluns davant l'Audiència Nacional i s'ha entossudit a negar les afirmacions i anotacions a l'agenda de l'excomissari José Villarejo que impliquen aquest alt càrrec en els seguiments que el Partit Popular va fer a l'extresorer Luis Bárcenas, segons expliquen fonts jurídiques a Efe. D'aquesta manera, Martínez ha negat conèixer el dispositiu desplegat el 2013 des del ministeri d'Interior amb recursos policials i fons reservats per espiar Bárcenas i el seu entorn per robar-li informació que pogués comprometre el PP.