Nova constatació del fracàs del Brexit, i del càstig que ha suposat per a les generacions més joves afectades pel divorci, que l'han hagut d'entomar sense haver pogut fer sentir la seva veu en el referèndum del 2016. La Unió Europea i el Regne Unit han informat aquest dimecres en un comunicat conjunt que Londres es reincorpora al programa d'intercanvi d'estudiants Erasmus+, i compleix així "un compromís clau assumit a la cimera del maig", entre el primer ministre, Keir Starmer, i la Comissió Europea.

Més de seixanta londinencs amb orígens molt diversos, des de cantants de drill fins a oligarques russos, passant per aristòcrates i polítics i artistes, es passegen per Caledonian Road (Més Llibres/Libros del Asteroide), traduït al català per Albert Nolla i Víctor Ruiz Aldana. El protagonista principal és un historiador de l'art, blanc, de mitjana edat, que se sent còmode amb tothom i fa veure que no li importen els diners. L'escriptor Andrew O'Hagan (Glasgow, 1968) els fa parlar a tots i aconsegueix retratar els efectes de la supèrbia i la corrupció en la societat britànica post-Brexit. És una ficció, però a les pàgines d'aquesta novel·la s'hi reconeixen moltes coses. Finalista dels Premis Brooke en tres ocasions, O'Hagan té també una llarga experiència com a periodista.

La Unió Europea i el Regne Unit han arribat avui a Londres a nous acords que suposen girar full del Brexit. "Un nou començament per a uns vells amics", en paraules de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Entre el més destacat, s'amplia a dotze anys l’accés a la pesca per a la flota europea en aigües britàniques, encara que no hi haurà cap augment en la quantitat de peix que podran capturar els vaixells de la UE. A canvi, alguns controls rutinaris sobre productes animals i vegetals s’eliminaran completament, cosa que permetrà que els béns tornin a circular lliurement, també entre la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. Altres mesures permetran als turistes britànics fer servir les portes automàtiques de passaport (e-gates) a Europa. El Regne Unit i la UE també han acordat cooperar en un programa d’experiència juvenil, que permetrà als joves treballar i viatjar lliurement per Europa una altra vegada durant un temps limitat. Finalment, es posarà en marxa una nova associació en matèria de seguretat i defensa.

El Brexit segueix perseguint els britànics. Una participant del programa de debat Question time, de BBC1, que aquest dijous el va dedicar íntegrament al tema, va confessar davant de les càmeres que havia decidit votar per continuar a la Unió Europea, però que en el "darrer minut" va canviar de parer després "d'anar al supermercat i veure un plàtan recte" i pensar que era per les "estúpides regles de la Unió Europea".

A punt de complir-se sis anys del referèndum del Brexit –la setmana vinent–, els problemes derivats del divorci entre el Regne Unit i la Unió Europea no sembla que hagin de tenir un punt final. Al contrari. S'eternitzen i s'agreugen. La Comissió Europea ha iniciat aquest dimecres dos nous procediments d'infracció contra Londres pel suposat incompliment dels acords que, a través del protocol del Brexit per a Irlanda del Nord, regulen l'activitat comercial a la província, que continua dins del mercat únic comunitari. Ras i curt, Brussel·les acusa Londres de permetre el contraban i l'entrada de productes il·legals a la UE a través de la República d'Irlanda.

Boris Johnson busca la guerra amb la Unió Europea (UE). La guerra comercial. O, si més no, de moment, l'amenaça d'una futura guerra comercial. La seva ministra d'Exteriors, Liz Truss, ha presentat aquest migdia a la Cambra dels Comuns les idees bàsiques que inclourà en un futur projecte de llei que permetria, un cop aprovat, suspendre unilateralment parts del Protocol del Brexit d'Irlanda del Nord, signat el novembre del 2019 entre el premier i Brussel·les. S'oficialitza així el camí del trencament amb la UE, i el camí dels fets consumats, que busca fer marxa enrere en el rumb que el mateix Johnson va establir fa dos anys i mig. "Continuem oberts a una solució negociada, però la urgència de la situació fa que no ens podem permetre el luxe d'endarrerir-nos més", ha dit Truss.

El primer ministre britànic ha sigut rebut amb protestes als afores del castell de Hillsborough, la residència oficial del ministre britànic per a Irlanda del Nord, a uns vint quilòmetres al sud de Belfast. Aquest dilluns visitava la província per aplanar el camí i posar en marxa el govern compartit sorgit de les eleccions del 5 de maig i que haurien de liderar els republicans del Sinn Féin, després del seu primer triomf electoral en els 101 anys d'història de la província. Però el viatge ha acabat, com tothom temia, en fracàs.

Els migrants homes que creuin el canal de la Mànega en pasteres, i que hagin arribat al Regne Unit després de l'1 de gener "il·legalment", en paraules del primer ministre britànic, Boris Johnson, seran enviats a Ruanda en un vol d'anada, sense possibilitat de retorn, i mai no podran sol·licitar asil al Regne Unit.

Confusió i caos a Irlanda del Nord, i nova crisi de govern a l'horitzó a compte del Brexit. El primer ministre de l'executiu compartit, l'unionista Paul Given, ha anunciat la seva dimissió aquest dijous a la tarda a Belfast, un dia després que el conseller d'Agricultura i Medi Ambient, el també unionista Edwin Poots, informés que havia ordenat que s'aturessin els controls duaners per a la majoria dels béns de consum que arriben a la província des de l'illa de la Gran Bretanya i als quals obliga el Protocol del Brexit. La dimissió de Given té lloc poc menys d'un any després que també dimitís l'anterior cap de l'executiu i del Partit Democràtic Unionista (DUP), Arlene Foster, i quan només en fa dos que es va reinstaurar el govern i el normal funcionament de les institucions nord-irlandeses.

El govern britànic ha demanat aquest dimecres a la Unió Europea (UE) una "suspensió" dels controls a què el Brexit obliga per transportar mercaderies (sobretot aliments frescos) de la Gran Bretanya a Irlanda del Nord, mentre no es renegocia en la seva totalitat el protocol que el primer ministre, Boris Johnson, va acordar amb la Unió Europea el novembre del 2019, i que encara no fa ni set mesos que ha entrat en vigor.

El futur de Gibraltar com a espai de facto –no de iure– integrat a la zona Schengen, cosa que permet el desmantellament de la històrica tanca entre el Penyal i La Línea de la Concepción i la contínua lliure circulació de persones a banda i banda de la frontera, penja d'un fil. Si més no, de moment. El Foreign Office ha reaccionat aquest dimarts a la tarda en termes inequívocament durs contra la proposta de negociació que al matí ha elevat la Comissió Europea al Consell per encaixar Gibraltar en el mapa del post-Brexit, i que pretén que sigui Espanya qui exerceixi el ple control sobre les fronteres externes del territori, tant per aigua com a l'aeroport. Al mateix temps, la proposta també indica que seran els serveis espanyols els que controlaran el port, així com el pas fronterer terrestre.

Havia de ser la cimera de la unitat contra la pandèmia i el canvi climàtic entre els líders dels set països més poderosos del món occidental després de dos anys de no veure's cara a cara, i també el tret de sortida de la Global Britain post-Brexit de què presumia l'amfitrió, Boris Johnson, i ha acabat sent una reunió prou desvirtuada per les diferències entre la Unió Europea (UE) i Londres a propòsit dels acords de divorci que van entrar en vigor l'1 de gener.

Després de tant cantar-ne les excel·lències, alguns dels defensors més ardents del Brexit potser li han començat a veure les orelles al llop. La sortida de la Unió Europea no sembla que sigui, de moment, el paradís de la llibertat ni del lliure comerç que Tim Martin, propietari de la cadena de pubs Wetherspoons, tant pregonava. Si més no, implica alguns problemes –més enllà dels que ja s'han registrat a Irlanda del Nord– que, a la llarga, poden fer més mal que bé a l'economia britànica.

Mentir per estalviar-se un bon ensurt. És el que haurien d'haver fet una trentena de ciutadans comunitaris que durant la primera quinzena del més de maig han acabat o bé en un centre de deportació d'immigrants del Regne Unit o bé directament retornats des de l'aeroport de Gatwick, al sud de Londres, als llocs de procedència. "Per raons evidents, no es pot dir oficialment. Però el millor que es pot fer quan arribes a Gatwick és mentir. No cal que ningú expliqui la seva vida ni les seves intencions a l'oficial del control de la frontera. No cal dir ni que vens a fer d'au pair ni res. Qualsevol ciutadà de la Unió Europea (UE) pot entrar com a turista al Regne Unit, sense visat, i s'hi pot estar sis mesos".

Còctels Molotov, un autobús incendiat, un fotògraf del Belfast Telegraph ferit i set policies també ferits ha sigut el balanç de la, fins ara, nit més greu de violència que sacseja des de fa dies Irlanda del Nord, i que per primer cop des de l'esclat de la setmana passada ha tingut com a protagonistes centenars de joves de les dues tradicionals comunitats, republicans i lleialistes, que s'enfrontaven entre ells, a més de fer-ho amb els agents del servei nord-irlandès de policia.

Els maldecaps del post-Brexit ja són una malaltia crònica en les relacions entre la Unió Europea (UE) i el Regne Unit. En les darreres 36 hores, la tensió entre Brussel·les i Londres ha escalat en dos fronts ben significatius.

A la Belmont Road, una de les grans artèries de l'est de Belfast, zona unionista per excel·lència, han aparegut en dies passats pintades que criden contra Arlene Foster, la cap de govern d'Irlanda del Nord i líder del Partit Unionista Democràtic (DUP). S'hi llegeix: "No a la frontera al mar d'Irlanda. Arlene ha de marxar".

No hi ha res segur, però sembla que el to de la música ha canviat lleugerament. El Regne Unit i la Unió Europea (UE) haurien identificat un territori comú “per aterrar” i arribar finalment a l'acord comercial del post-Brexit, ha dit aquest dimarts el primer ministre irlandès, Micheál Martin, en un acte al Bloomberg New Economy Forum. L'acord de lliure comerç es podria anunciar dilluns vinent, han informat també fa unes hores fonts de Brussel·les, però matisant que sempre que el Regne Unit accepti comprometre's en les qüestions clau.

Nou joc de mans de Boris Johnson en relació al Brexit i la pugna que sosté, interna, amb el seu partit, i externa, amb la Unió Europea, desfermada la setmana passada arran de l'anunci del govern britànic que podria arribar a saltar-se la legalitat internacional i trencar, de manera unilateral, l'acord de divorci pactat entre la Unió Europea i el Regne Unit l'octubre del 2019.

El Brexit continua marcant la vida política britànica i europea pràcticament un any després que Londres i Brussel·les pactessin el divorci. Els esdeveniments d'aquesta setmana gairebé han provocat una mena de viatge enrere en el temps, fins a la tardor del 2019, quan els Comuns vivien en plena revolta contra l’aleshores govern en minoria de Boris Johnson. La gran diferència, ara, és que el premier compta amb 80 diputats de marge.