Internacional 11/06/2021

Johnson vol que la recuperació del G-7 sigui "més verda, més justa, més igualitària i més femenina"

El 'premier' apareix com a actor global en la primera gran trobada multilateral post-Trump des de la pandèmia i el Brexit

4 min
Foto de família del G7. En segona fila, d'esquerra a dreta: Charles Michel (UE), Yoshihide Suga (Japó), Mario Draghi (Itàlia) i Ursula von der Leyen (UE). En primer terme, d'esquerra a dreta: Justin Trudeau (Canadà), Joe Biden (Estats Units), Boris Johnson (Regne Unit), Emmanuel Macron (França) i Angela Merkel (Alemanya)

LondresNomés paraules? L'habitual xerrameca del líder britànic? Centre d'atenció de les càmeres que oferien els primers instants de l'obertura formal de la trobada del G-7 –que ha començat aquesta tarda a Cornualla i que s'allargarà fins diumenge–, el primer ministre del Regne Unit i amfitrió de la cimera dels països més rics del planeta, Boris Johnson, ha volgut aparèixer davant del món com la consciència de les democràcies liberals i el gran defensor de les classes més humils.

I en poc menys de sis minuts de discurs, que també ha sigut una exhortació de consum intern, o bàsicament un míting per als correligionaris tories, ha demanat als líders dels estats i als dos representants de la Unió Europea (la presidenta de la Comissió i el president del Consell): "No repetim alguns dels errors que, sens dubte, hem comès durant els darrers 18 mesos". Això és, descoordinació i campi qui pugui davant del covid. En altres paraules, que el món es coordini en la lluita contra la pandèmia i que hi doni una resposta conjunta.

Al mateix temps, Johnson també ha assegurat que és vital que no es repeteixi "l’error de l’última gran crisi, l’última gran recessió econòmica del 2008, quan la recuperació no va ser uniforme per a totes les parts de la societat". Dit per un primer ministre conservador, el partit del qual va sacrificar i condemnar a la misèria milions de conciutadans en aplicació de la tan esbombada austeritat per equilibrar les finances públiques, no deixa de ser sorprenent.

Els temps han canviat, però, i sens dubte el G-7 està decidit, si més no de moment, a seguir les recomanacions, entre altres, de la Reserva Federal i del Banc Central Europeu. La presidenta de la institució europea, Cristine Lagarde, instava aquesta mateixa setmana a seguir endavant amb la política d'expansió fiscal . Ja hi haurà temps per pagar la factura del covid.

En aquest sentit, la recuperació i reconstrucció postpandèmia ha de ser "més verda, més justa, més igualitària, més neutral des del punt de vista de gènere i potser més femenina", ha dit també Johnson, que, satisfet amb si mateix de la fórmula que havia trobat, ha demanat retòricament als seus homòlegs: "Què us sembla?", en busca d'una aprovació tàcita de les seves paraules.

Implícitament, el president dels Estats Units, Joe Biden, sembla que li ha donat la raó quan, poc abans, a través del seu compte de Twitter, piulava: "És el primer dia oficial de la Cimera del G-7 aquí al Regne Unit. Estic desitjant reforçar el nostre compromís amb el multilateralisme i treballar amb els nostres aliats i socis per construir una economia global més justa i inclusiva".

I també Emmanuel Macron, que a través de Twitter ha expressat la necessitat de col·laborar amb la resta de membres del G-7: "Tenim la responsabilitat de fixar-nos objectius clars i prendre compromisos concrets per afrontar els reptes del nostre temps. Aquesta cimera ha de ser el cim de l'acció. Contents de tornar a ser amb vosaltres, estimats socis i amics. Posem-nos a treballar junts".

Però la reconstrucció coordinada i més igualitària del món postpandèmia de què han parlat Johnson, Biden o Macron no podrà ser una realitat fins que pràcticament tot el planeta no hagi aconseguit uns nivells de vacunació uniforme i molt alta a tot arreu.

Ara per ara, l'Àfrica subsahariana, per exemple, només ha aconseguit immunitzar el 2% de la població. Al Regne Unit, per contra, les dues dosis ja l'han rebuda més del 55% dels més grans de 18 anys. Per aquesta raó, i perquè la pandèmia només ha fet que augmentar les desigualtats –"una cicatriu duradora que es pot consolidar", ha dit Johnson– entre el primer món i la resta, el compromís que més probablement sortirà de la reunió –proporcionar almenys mil milions de vacunes fins a finals de l'any vinent als països més pobres– no es considera suficient per part de les organitzacions humanitàries.

Entre altres raons perquè en cap moment no es plantejarà, al llarg dels tres dies de reunió, la possibilitat d'acordar la cessió de la propietat intel·lectual sobre les patents de les vacunes per incrementar-ne la producció. Francesos i americans, en principi, en serien partidaris, mentre que els britànics i els alemanys, no.

Diferències ben mesurades

No són els únics desacords entre els participants a la cimera. Sense anar més lluny, també hi ha la disputa sobre el Protocol d'Irlanda del Nord del post-Brexit, una qüestió que els representants comunitaris poden exhibir com un motiu de preocupació davant de Joe Biden pel comportament de Londres (que es nega a complir els pactes signats , i que podria continuar permetent l'entrada de carns refrigerades a Irlanda del Nord després del 30 de juny). Una possibilitat que aquest migdia el portaveu de Downing Street no ha descartat: "Mantenim totes les opcions damunt de la taula", ha dit. Demà dissabte, entre les 8 i les 10 del matí, Johnson es reunirà de forma bilateral amb Macron, Merkel i els representants de la Unió Europea, Ursula von der Leyen i Charles Michel.

Amb tot, l'ambient que s'hi respira és molt diferent del de les anteriors ocasions en què el representant nord-americà era Donald Trump, que en la reunió del Canadà, del 2018, va acabar trencant el consens i va marxar sense signar el comunicat final .

Hi ha diferències estratègiques entre la Unió Europea i els Estats Units en com abordar la relació amb la Xina. Però el veritable test de la trobada és la capacitat que tinguin els diferents líders per superar els desacords i treballar de manera coordinada en la recuperació de les economies, en posar punt final a la pandèmia i en el gran repte que suposa el canvi climàtic. Johnson també hi ha fet referència en el seu discurs inicial assegurant: "Hem d'estar units en la nostra visió d’un món més net i ecològic", una visió que per les tecnologies que caldrà emprar és una font que té "potencial de generar molts, molts milions de llocs de treball amb salaris elevats i altes qualificacions".

Biden convida Merkel a la Casa Blanca

El més novell ha volgut tenir una deferència amb la més veterana: diplomàtica però també personal. Joe Biden, que assisteix a la seva primera cimera del G-7, ha convidat Angela Merkel, que pren part en la seva última reunió després de quinze anys de presència ininterrompuda en l'escena internacional, a visitar-lo el mes vinent a la Casa Blanca. Merkel, doncs, ha batut Johnson pel que fa a l'atenció de Biden. El premier titllava aquest matí la relació entre els Estats Units i el Regne Unit d'"indestructible", no pas com a "especial", terme amb què es definia fins ara i des de la Segona Guerra Mundial, però que Johnson vol eliminar del vocabulari diplomàtic, perquè sosté que fa aparèixer el Regne Unit com a parent pobre i necessitat de l'ajuda americana. En tot cas, la invitació cursada a Berlín abans que no pas a Londres pot obeir a dos motius: un, que el Regne Unit post-Brexit ja no és el punt d'unió entre Washington i Brussel·les; dos, que la Casa Blanca vol reparar l'avariada relació que Donald Trump va deixar enrere amb la cancellera.

stats