La princesa Elionor ha començat aquesta setmana l'última etapa de la seva formació militar. Elionor de Borbó passarà aquest últim any de formació per a l'exèrcit a l'Acadèmia General de l'Aire, situada a San Javier (Múrcia), després d'haver passat els dos anys anteriors a l'exèrcit de terra i l'armada. Davant d'aquesta nova fase de formació, l'hereva de la Corona espanyola ha dit que té "ganes d'aprendre" a volar però "a poc a poc".

Són mesos d'esdeveniments importants que marcaran el futur de la infanta Sofia. D'aquí dues setmanes arribarà a la majoria d'edat, un mes després es graduarà al UWC Atlantic College –un centre de batxillerat internacional ubicat al sud de Gal·les– i poc després haurà de decidir com vol orientar la seva vida acadèmica a partir del setembre. Fins ara les dues filles de Felip i Letícia han seguit un recorregut acadèmic calcat: passant pels mateixos col·legis i cursant els mateixos batxillerats. Però ara tot fa preveure que per primera vegada els seus camins començaran a separar-se.

Trenta-vuit anys després de l'escàndol mediàtic del presumpte embolic amorós de Felip en un Carnaval de Salvador, la història es repeteix. Després d'una travessia de diferents dies, el vaixell on navega Elionor de Borbó ha arribat aquesta setmana a la localitat brasilera. Com és costum, els joves de l'Escola Naval de Marín s'han pres un dia lliure i han anat a veure les preparacions de la ciutat per al Carnaval. Entre begudes, música i gent, un paparazzi assegura que va veure l'hereva embolicant-se amb un noi de la seva companyia, un enrenou mediàtic que ja va viure Felip VI quan es trobava a la mateixa ciutat i a la mateixa edat que la seva filla.

Les noves generacions de les monarquies europees veuen els joves successors com l'aire fresc que necessiten per salvar-se de la crisi de popularitat. En el cas de la monarquia espanyola s'hi afegeix la tasca de Felip com a pont entre el llegat de la Transició –i l'historial de polèmiques del seu pare, Joan Carles– i la futura successió de la princesa d'Astúries. En la direcció d'aplanar aquest camí i guanyar popularitat, Elionor i Sofia han escenificat un discurs informal i juvenil durant l'esdeveniment seriós i institucional.

No són dies fàcils a la Zarzuela. Des que l'excunyat de la reina Letícia Jaime del Burgo va assegurar haver tingut una relació amorosa amb ella mentre ja estava casada amb el rei, la casa reial ha fet tot el possible per evitar pronunciar-se i llançar pilotes fora. I, de moment, li està funcionant: la suposada infidelitat no ha ocupat cap portada de la premsa rosa espanyola. La casa reial sembla haver trobat la manera de tapar les seves crisis i ara per ara tot apunta que no deixarà de fer-ho. És per això que, segurament, la Zarzuela ha repartit una nova tongada de fotografies d'Elionor a l'exèrcit, on podem veure la princesa d'Astúries amb els seus companys cadets a la neu. Concretament a les pistes d'Astún, situades al Pirineu aragonès.

Com sempre que comences llegint un article acadèmic, acabes llegint si s’han exhaurit les pashmines negres com la de la Letícia. En el meu cas, llegia sobre l’informe PISA i he acabat a la festa de la princesa espanyola, Elionor, que es veu que va anar a un –gens espanyol– pub irlandès. Direu que una adolescent no ha de triar l’oci en funció del negoci, i que és terrorífic que els pares sàpiguen què fas per la premsa, però el seu cas és diferent, perquè cobra, com a reialinfluencer, de tots nosaltres.

Des que la princesa Elionor ha fet 18 anys i s'ha instal·lat a Saragossa, on s'està formant a l'Acadèmia General Militar de la ciutat, la seva vida s'ha convertit en el focus de tota la premsa rosa i qualsevol moviment que faci queda retratat. L'últim ha estat més aviat festiu: la revista !Hola! l'ha enxampat amb un grup d'amigues en una sortida nocturna en un barri allunyat del centre. Aquesta és la primera vegada que es veu públicament la princesa sortint de festa.

Elionor ja fa mesos que apama el futur del seu regnat. Després de guanyar rellevància pública i mediàtica amb la jura a la Constitució, la formació militar a l'acadèmia de Saragossa i de presentar els premis Princesa d'Astúries, ara s'ha fet públic el nom que tindrà com a reina, en un pas més per assegurar el futur de la monarquia espanyola. Aquesta tria sol coincidir amb el nom amb què ja és coneguda, però no hauria de ser així. La decisió del nom i del número d’ordre reial sempre depèn de l'hereu en qüestió, però també de la posterior revisió de l'equip jurídic de la casa reial.

A l’estat espanyol, una crítica pujada de to al rei o a la seva família pot sortir ben cara. En el pitjor dels casos, pot costar al seu autor una pena de presó de dos anys i deixar-lo a les portes del presidi per injúries o calúmnies a la Corona. Ho sap bé el raper Valtònyc, que no ha tornat a Espanya fins que ha prescrit la pena de tres anys i mig a la qual va ser condemnat per injúries contra el rei, enaltiment del terrorisme i amenaces en les seves cançons. O Pablo Hasél, que compleix condemna al centre penitenciari de Ponent per aquest i d’altres delictes.

El sistema es reseteja i reprograma. Imagino que pot semblar estrany, però hi ha un cert fil conductor entre els actes de jurament de la Constitució per part de la princesa Elionor i la situació política espanyola. Els temps han canviat força entre la cerimònia que va protagonitzar el seu pare, el rei Felip VI, el 1986, i el de la seva hereva, celebrat ahir al Congrés. Però el sentit del ple del parlament, i molts detalls, van ser iguals. Del que es tractava era que la successora de l'actual rei es comprometés amb el compliment de la Constitució. Un acte precedit del recent lliurament de l'espasa d'oficial a la princesa d'Astúries a l'Acadèmia Militar de Saragossa. Tot simbòlic, però políticament molt rellevant.

De les estampes de sants vam passar als cromos de futbolistes i després van venir els pòsters de cantants, actors i actrius. Més modernament, l’estampa ha tornat a les nostres butxaques, però no dins la cartera sinó al mòbil, esclar, en forma de compte d’Instagram del personatge en qüestió. La necessitat de posseir la imatge de l’ídol no s’ha perdut sinó que s’ha transformat.

"Els demano que confiïn en mi, com jo tinc posada tota la confiança en el nostre futur, el futur d'Espanya". Aquestes han sigut les últimes paraules del primer discurs d'Elionor de Borbó com a hereva del tron espanyol, condició que ha adquirit oficialment aquest dimarts 31 d'octubre del 2023 amb la jura de la Constitució en un acte solemne al Congrés de Diputats. El centre de Madrid ha quedat blindat amb motiu d'aquesta cerimònia, que la monarquia ha volgut aprofitar com a imatge de reafirmació en un context de crisi de la institució. L'absència de les formacions sobiranistes i de bona part de l'espectre de Sumar és indicativa, però més encara la de Joan Carles I, que només participarà en una trobada privada de la família al Palau d'El Pardo aquesta tarda.

1. Desfici. A Madrid l’han muntat grossa amb motiu del jurament de la Constitució per part de la princesa Elionor. Talls de trànsit, pantalles gegants, banderes d’Espanya i un desplegament polític i mediàtic d’excepció. Des de la distància fa molta mandra aquest desfici, amb enquestes que pretenen demostrar que les noves generacions estan entregades a la jove princesa.

En un decorat de cartó pedra ha jurat la Constitució Elionor de Borbó. En una cerimònia dignificada pel discurs de la presidenta del Congrés, Francina Armengol, hàbil quan posa la voluntat popular com la raó de ser del Congrés de Diputats i adopta un to aspiracional parlant d'una Espanya pròspera, diversa i progressista. Un discurs més simbòlic que real perquè Armengol només s'ha pogut dirigir a una part dels representants de la sobirania popular. Les absències pesen més que les presències. Per més que els màxims representants de l'Estat despleguin simbolisme i protocol, la institució de la monarquia no està avui per damunt dels reptes polítics. L'absència del president de la Generalitat i del lehendakari, a diferència de la jura de Felip VI, són l'exemple del trencament del paper moderador i representatiu de la monarquia. L'operació Elionor culmina l'intent de passar pàgina als escàndols del seu avi, però Elionor carrega amb els errors polítics del seu pare. Si la monarquia és difícil de justificar al segle XXI encara ho és més des que Felip VI va estripar el paper moderador l'octubre del 2017. L'absència dels diputats, senadors i presidents que representen les nacions que formen l'estat espanyol deixen l'operació Elionor en un gest buit. Armengol va recordar Estellés amb "allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble" i de pobles n'hi ha uns quants que no van estar representats en la cerimònia.

Per Madrid han penjat unes banderoles amb la cara de la princesa Elionor, que fa divuit anys. És una mena de campanya electoral, tot i que a ella, com a totes les testes coronades que encara queden pel món, no se l’ha de votar. L’ordenació jeràrquica espanyola, doncs, s’assembla més a un rusc d’abelles que a un conjunt d’éssers humans organitzats. “La cerimònia de jurament de la Constitució de la princesa Elionor –deia en David Miró a l’ARA– és una oportunitat d’or per reconnectar amb la societat presentant una imatge moderna aprofitant la joventut de l’hereva”.

La Corona espanyola passa per un moment baix des de fa anys, tant pel que fa al prestigi de la institució com per la seva influència política. Els múltiples escàndols que s'han anat fent públics (primer a la premsa estrangera; a l'espanyola molt de temps després), en què es mesclen les històries d'alcova amb les estafes fiscals i un ampli ventall de delictes econòmics, van dur primer a l'abdicació de Joan Carles en favor del seu fill Felip, i després a la peculiar situació actual. Una situació en què el rei emèrit fa tres anys que viu en un país sense democràcia ni drets humans, mentre la mateixa Corona i tot el seu entorn fan grans esforços per concentrar tota la mala imatge damunt l'antany idolatrat Joan Carles, a fi de preservar la figura de Felip VI. Aquest, però, va fracassar clamorosament el 3 d'octubre del 2017, quan va decidir convertir-se en un element de part i en un rei que només agrada a la dreta ultranacionalista (que mai havia estat amiga del seu pare). Per tot això, com se sol dir, el CIS va deixar de preguntar als ciutadans quina valoració fan de la Corona, perquè les puntuacions serien massa baixes.

D’aquí 24 hores, la infanta Elionor podrà votar, obrir-se un compte al banc i matricular-se a l’autoescola. La princesa (i ara també cadet) farà 18 anys, i ho celebrarà aquest dimarts jurant la Constitució al Congrés de Diputats. L’acte, al qual no assistiran els reis emèrits, no és només simbòlic. Un cop Elionor juri la Constitució, podrà ser declarada reina si Felip VI mor o si és inhabilitat. Si res no canvia a Espanya, serà un pas més a prop de succeir en el tron el seu pare.

Per a un jove mitjà fer divuit anys suposa canvis considerables, per a Elionor implica alguna cosa més. L'entrada a la majoria d'edat de la princesa hereva del tron està a quatre passes, concretament serà aquest dimarts, 31 d'octubre. Com ella, hi ha altres teenagers reials que comencen a treure el cap als actes institucionals, presentacions i cerimònies per tastar i apamar el presumpte futur que els espera. Si bé un dels pilars monàrquics és la rigidesa davant dels canvis socials i la litúrgia, les noves generacions podrien suposar un canvi a aquesta realitat, si més no de gènere: més de la meitat dels monarques europeus seran dones.

Coincideixen a les portades dues notícies aparentment dispars, però amb un nexe d’unió eloqüent. Parlo del llançament del primer coet espacial espanyol i la jura de la bandera efectuada per la princesa Elionor. I el vincle que comparteixen és l’apel·lació a l’Espanya racial i imperial. Els diaris de Madrid celebren el llançament del Miura 1 com si fos una fita geoestratègica colossal, que fa ingressar Espanya en el selecte club dels països que es llancen (música solemne i amb eco) a la conqueeeesta de l’espaaaai. Tant se val que hagi estat després de dos llançaments fallits i durant un vol de poc més de cinc minuts de durada. L’enhorabona sincera per la missió, en tot cas, però es va trobar a faltar el mateix entusiasme de les capçaleres de Madrid quan Catalunya va presentar els seus nanosatèl·lits. Ja se sap: los nacionalismos. I, en tot cas, ¿de debò, Miura? Els ginys catalans han gaudit noms escollits per nens com Enxaneta, Menut o Minairó. Contrasten amb el de Miura: una ramaderia privada que encarna l’ímpetu animal del toro en aquesta celebració de la tortura que són les corrides.