Quan el mes de juny de 2021 es va aprovar la llei d'eutanàsia, el suport a la iniciativa era molt ampli a la societat espanyola, que havia viscut casos emblemàtics com el de Ramon Sampedro (mort el 1998), que Javier Bardem va interpretar en la pel·lícula Mar adentro d'Alejandro Amenábar, o el d'Ángel Hernández, l'home que va ajudar a morir la seva dona, María José Carrasco, el 2019 i que va ser absolt del delicte de cooperació al suïcidi un cop va entrar en vigor la norma. Segons un baròmetre del CIS del gener de 2021, el 72% estava a favor de la llei i només un 15% en contra.

Cop de porta del Tribunal Suprem a l'enèsim intent del col·lectiu ultracatòlic Advocats Cristians per aturar l'eutanàsia de la Noelia. El tribunal no ha tombat, com demanava aquest grup de lletrats que representa el pare de l'afectada, l'última resolució del periple judicial que s'allarga des de l'agost del 2024 i en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va concloure que la noia, de 24 anys, complia els requisits per acollir-se a la mort digna.

El Tribunal Suprem resoldrà el debat de fons darrere dels diferents procediments judicials en què un familiar intenta aturar l'eutanàsia d'un adult que ja compta amb aval mèdic. En tots els casos que han arribat als tribunals s'ha posat sobre la taula una pregunta que no es va preveure amb la llei d'eutanàsia del 2021: ¿la família d'una persona adulta que ha demanat l'eutanàsia està legitimada per impedir-la als tribunals?

En una decisió històrica, el Parlament britànic ha votat aquest divendres a favor d'un projecte de llei per legalitzar la mort assistida. La llei ha estat aprovada amb 314 vots a favor i 291 en contra, en una votació més ajustada que la del projecte sense esmenes, al mes de novembre, i que no estava sotmesa a la disciplina de partit.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'ha pronunciat per primera vegada en el debat legal que els últims mesos ha posat en qüestió el dret a acollir-se a un procés de mort assistida. A parer del màxim tribunal de Catalunya, els familiars d'un pacient poden estar legitimats per portar als tribunals un procediment d'eutanàsia encara que el sol·licitant ja compti amb l'aval de la comissió d'experts encarregada d'estudiar i validar o no aquestes peticions.

La justícia ha dit no a la petició de l'home que volia aturar l'eutanàsia de la seva filla. El procés judicial que el pare va engegar a l'agost, tres dies abans de la data en què estava previst que la noia rebés l'eutanàsia, ha allargat vuit mesos l'espera. La sentència del primer cas a tot l'Estat per intentar aturar una eutanàsia resol que l'home, assessorat per Advocats Cristians, no estava legitimitat a intercedir davant la petició de la noia, adulta i amb plena capacitat mental per decidir i entendre la seva petició.

La Fiscalia considera que un pare té dret a intentar aturar per la via judicial el procés d'eutanàsia de la seva filla, adulta i que compleix els requisits legals per rebre la mort assistida. És el posicionament que el ministeri públic ha enviat al jutjat de Barcelona que ha de resoldre el primer judici a tot l'Estat per intentar frenar una eutanàsia ja avalada per la comissió d'experts que s'encarrega d'avaluar els pacients que la demanen. Alhora, la fiscal reconeix que la noia compleix els requisits per acollir-se a l'eutanàsia i té capacitat per decidir de forma lliure.

No és fàcil parlar d’eutanàsia sense que la discussió esdevingui un camp de batalla ideològic. Per primera vegada des de l’aprovació de la llei d’eutanàsia a Espanya, s’ha obert un front als jutjats i s’ha convertit la justícia en l’última trinxera on es disputa la voluntat d’una noia de 24 anys que fa mesos que reclama l’eutanàsia. Una decisió validada per la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, que ha confirmat que compleix tots els requisits legals.

El dret a una mort digna està en mans dels tribunals per primera vegada. Aquest dimarts, a Barcelona, s'ha viscut un judici inèdit a tot l'Estat. L'eutanàsia de la Noelia, una jove de 24 anys que té paraplegia, compta amb l'aval de la comissió d'experts que s'encarrega de valorar les peticions per a aquesta prestació, però està en suspens des de l'1 d'agost per ordre judicial. El seu pare, assessorat pel grup Abogados Cristianos, va portar als tribunals l'eutanàsia tres dies abans que li fos administrada i el procés està paralitzat a l'espera de la decisió judicial definitiva. Davant de la jutgessa, la jove ha reiterat el seu desig de tenir una mort digna i ha denunciat coaccions del seu entorn perquè es fes enrere. Segons fonts jurídiques consultades per l'ARA, la noia ha explicat que algunes companyes del centre de menors on havia estat tutelada a partir dels 13 anys li posaven a l'habitació estampetes, creus i símbols religiosos.

Josep Aparicio era professor i una de les seves grans passions era dibuixar. El 2013 li van diagnosticar Parkinson, una malaltia neurodegenerativa que cada any li posava més traves en el seu dia a dia. Va deixar de treballar i va canviar els llapis pels pinzells, que podia fer anar millor amb els problemes de mobilitat que li provocava la patologia. La seva dona, Teresa Martí, el va començar a cuidar quan ja no es valia per ell mateix. Però el patiment del Josep era cada cop més gran i, finalment, va deixar de pintar. Ella recorda que la situació a casa era complicada, el Josep va desenvolupar un inici de demència i, abans que la situació empitjorés, va marcar una línia vermella: no volia canviar casa seva per una residència. Tenia molt clar que volia demanar l'eutanàsia perquè no volia viure en aquest estat i la seva dona i els seus fills el van acompanyar en tot el procés fins al juliol passat, quan es va acollir al seu dret a morir amb dignitat.

Un jutjat de Barcelona ha avalat la resolució de la Comissió de Garantia i Avaluació que va autoritzar l'eutanàsia per a un pacient i que el seu pare havia intentat anul·lar per la via judicial. En una interlocutòria, la jutgessa Montserrat Raga autoritza a tirar endavant amb la mort digna d'un home que la va demanar després de patir diversos ictus. L'autorització havia quedat en suspens arran de la petició del seu pare, que volia aturar el procés malgrat que l'afectat havia demanat expressament que es resolgués que el seu familiar no estava legitimat per tirar enrere la seva decisió.

En un procediment insòlit, la setmana passada un jutjat de Barcelona va aturar de manera cautelar l'eutanàsia d'una noia de 23 anys, que estava prevista per a l'endemà, a petició del seu pare. La jutgessa va acceptar aquesta mesura provisional i d'urgència perquè, si no ho feia, la demanda perdia sentit, però, aquest dimarts, ha convocat totes les parts implicades per conèixer la seva opinió. El procés de mort assistida es mantindrà en suspens fins que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) aclareixi de qui és la competència a l'hora de tirar-lo endavant o si se suspèn definitivament. I mentre aquesta resposta no arriba, el mateix jutjat ja ha rebut una segona petició molt similar: la d'una altra persona que també vol aturar l'eutanàsia d'un familiar. De nou, la jutgessa ha paralitzat el procés de manera provisional i ha convocat els implicats divendres per abordar la qüestió. D'aquesta segona demanda no n'han transcendit detalls, però el que passarà d'aquí a dos dies serà, previsiblement, el mateix que aquest dimarts: la jutgessa va demanar al TSJC que aclareixi de qui és competència el cas.

Un jutjat de Barcelona ha aturat de manera cautelar l'eutanàsia d'una noia de 23 anys, prevista per a demà, a petició del seu pare. A través del grup Abogados Cristianos, l'home va demandar la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, l'òrgan que depèn del departament de Salut i que ha estat l'encarregat d'avalar i de fer el control previ a l'eutanàsia de la noia. L'home creu que els antecedents psiquiàtrics de la filla invaliden la seva voluntat de demanar la mort assistida.

Les malalties greus i incurables, el patiment insofrible i el dolor crònic i impossibilitant poden fer del dia a dia un autèntic infern. Ara fa tres anys es va aprovar la llei de l'eutanàsia per ajudar a morir dignament a persones en situacions com aquestes que volguessin deixar de viure. Des d'aleshores, les sol·licituds per rebre-la a Catalunya no han parat de créixer, tot i que més de la meitat es deneguen: l'any passat 94 persones van rebre assistència mèdica per posar fi a la seva vida de les 219 que ho van sol·licitar. El 2021 es van rebre 137 peticions, i el 2022, 175. Tot i l'augment de sol·licitants, la xifra de persones que l'han rebuda en l'últim any es manté estable respecte a fa dos anys. Les malalties neurològiques i oncològiques són les patologies de base de la majoria de les persones que van rebre l'eutanàsia, i representen un 40% i un 26% del total de sol·licituds, respectivament.

"La mort encara és molt tabú i no estem preparats per a una mort programada, per saber que el pare es mor al cap de 15 dies i que es mor perquè ell ho ha decidit així, que hi veu un alliberament". Pau Gonzàlez és el fins ara regidor d'Educació i del districte de l'Eixample de Barcelona pels comuns. També anava al número deu de la llista d'Ada Colau i, de moment, ha quedat fora de l'Ajuntament. I és, abans que tot això, el fill de Toni Gonzàlez, que va morir a l'abril després de demanar l'eutanàsia. "Va ser molt valent i li vaig poder dir que ho pensava", explica Gonzàlez, que assegura que es van sentir molt acompanyats en tot el procés i que va tenir el temps de dir-li tot el que necessitava dir-li. Aquest últim any, diu, ha viscut un curset accelerat de gestió de les emocions i d'aprendre a veure la mort com una pantalla més de la vida. I ara compleix, a través de l'ARA, el compromís adquirit amb el pare de fer pública la seva decisió per si ajuda algú que, com ell, està patint. Escull pujar al Tibidabo a fer-se les fotos en un homenatge íntim al pare, que és qui l'acompanyava fins al parc d'atraccions, on va tenir una de les seves primeres feines, perquè fes pràctiques amb el cotxe just després de treure's el carnet. Un record bonic.

L'any passat, un total de 91 persones amb una malaltia greu, incurable i insofrible van rebre assistència mèdica per posar fi a la seva vida. El 2021, el primer any de la llei de l'eutanàsia en vigor, en van ser 60 i, per tant, 151 catalans s'han acollit al dret a morir dignament des que es va aprovar la normativa, el març del 2021. El ritme en la gestió de sol·licituds de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, l'organisme independent que supervisa si compleixen els requisits legals tant abans com després de demanar aquesta pràctica i decideix si tiren endavant o no, s'ha accelerat lleugerament: si el 2021 es van rebre 137 peticions, l'últim any n'han arribat 175. Ara bé, malgrat que la mitjana de resolució de les peticions és de 42 dies, fins a un terç de les persones que demanen l'eutanàsia moren abans que la comissió independent conclogui l'expedient.

"Mai m'hauria imaginat desitjar-li la mort a algú i menys encara al meu pare", diu l'Olga, protagonista d'El pes d'un cos. El seu pare ha patit un ictus i es troba que ha d'afrontar, sola, el procés degeneratiu i de dependència de l'home que ha estat tota la vida el seu pilar emocional i referent intel·lectual. L'autora i directora, Victoria Szpunberg, aboca a El pes d'un cos el tràngol que va viure en el tram final de la vida del seu pare, el poeta argentí Alberto Szpunberg. "La vellesa està absolutament estigmatitzada, però soterradament, sota una aparença de paternalisme. En una societat que premia constantment la novetat i la joventut, no parlem de la mort, ens fa por, és tabú", diu l'autora. Però el pitjor no és morir, sinó el que ve just abans: "Què passa quan l'hospital expulsa el malalt? No tenim cases adaptades i no ens podem permetre cuidar una persona en aquesta situació. El sistema públic no té resposta per a això", reflexiona Szpunberg, que estrena al Teatre Nacional.

Ha sigut una de les lleis més polèmiques i difícils de tirar endavant dels últims anys, però el balanç dels primers cinc mesos de la llei de l'eutanàsia demostra que era necessària i que s'està fent amb tots els controls activats. Catalunya va ser de les primeres comunitats que van desplegar la norma, i des del 25 de juny ja es pot exercir el dret a posar fi a la pròpia vida amb assistència mèdica, en el cas estricte que el que ho demana pateixi una malaltia greu i incurable, amb patiment insofrible o un patiment greu, crònic i impossibilitant. En el moment en què es va activar la llei, hi havia molta gent que feia anys que esperava per poder-ho demanar. Fins al 30 de novembre, la Comissió de Garanties i Avaluació, que s'encarrega d'aprovar o denegar cada petició, ha rebut 53 sol·licituds. N'ha denegat tres perquè no entraven en aquests supòsits; n'ha aprovat 28, de les quals 24 ja han tirat endavant, i hi ha 14 peticions més que estan encara en procés d'estudi. En sis casos les persones que ho demanaven han mort abans que s'acabés el procés de resolució i en dos han demanat revocat la petició.

Catalunya ha sigut de les primeres comunitats de l'Estat a desplegar la llei de l'eutanàsia, després que al març Espanya aprovés definitivament la seva despenalització, i des del 25 de juny ja es pot exercir a Catalunya el dret a posar fi a la pròpia vida amb assistència mèdica en cas de patir una malaltia greu i incurable, amb patiment insofrible, o un patiment greu, crònic i impossibilitant. Des de llavors 24 persones ja han exercit aquest dret i han rebut ajuda per morir a Catalunya.