En 34 centres de recerca de tot el món han començat els assaigs en humans de la vacuna BNT116 de BioNTech, ideada per combatre el càncer de pulmó més habitual, el de cèl·lules no petites. D'entrada, n'avaluen l'eficàcia contra els tumors i la toxicitat –els possibles afectes adversos–. Entre aquests centres hi ha els hospitals Vall d'Hebron i Germans Trias i Pujol. El càncer de pulmó és el tumor més freqüent i el que més mata. L'any passat se'n van diagnosticar 4.984 casos a Catalunya i 3.471 afectats van morir.

La pandèmia del coronavirus ha estat un cop dur per a tota la humanitat del qual encara ens estem recuperant. Però sense restar-li la gravetat que es mereix, també ha tingut algunes conseqüències que la gran majoria no s’esperaven. Una és un clar impuls al desenvolupament de les vacunes d’ARN, que poden ajudar la medicina a fer avenços molt destacables en, per exemple, la lluita contra el càncer. Aquella tecnologia que va causar l’escepticisme d’alguns –pocs, aquí, per sort i per a orgull col·lectiu– pot ser un gran pas endavant en la lluita contra el càncer.

Pot acabar sent una formidable batalla legal. Moderna, la companyia biotecnològica nord-americana darrere d'una de les dues vacunes de primera generació més exitoses contra el covid-19, ha presentat aquest divendres, davant d'un tribunal de l'estat de Massachussets, als Estats Units, i davant de la cort regional de Dusseldorf, a Alemanya, una demanda contra el gegant nord-americà Pfizer, i la també biotecnològica alemanya BioNTech, per presumpta violació de la patent de la seva tecnologia d'ARN missatger, fonamental en el desenvolupament de la vacuna, la Spikevax, en el primer cas, i la Comirnaty en el segon. Moderna argumenta danys monetaris indeterminats.

Nou trimestres després de l'esclat del covid, les farmacèutiques que n'han comercialitzat vacunes tenen una sort desigual amb els seus resultats. Aquest dilluns BioNTech, l'última d'aquest selecte grup que encara no havia presentat els comptes del primer semestre de l'any, ha anunciat que en sis mesos ha guanyat 5.370 milions d'euros. El salt respecte a l'any anterior és important: en aquell mateix període del 2021, la farmacèutica fundada pels alemanys d'origen turc Ugur Sahin i Özlem Türeci havia guanyat 3.919 milions, una xifra que suposa que enguany ha millorat resultats en un 37%. Això sí, la petita caiguda de resultats del segon trimestre ha fet que els títols de la farmacèutica s'hagin vist castigats a la borsa amb una davallada del 10%.

Quan tot just començava el 2020 l’existència d’empreses com Biontech o Moderna era desconeguda per a la majoria dels mortals. També es desconeixia aleshores la importància que agafarien gegants farmacèutics com Pfizer, Johnson & Johnson o AstraZeneca en la nostra vida quotidiana per fer front a la pandèmia que es va declarar oficialment l’11 de març del 2020. 

Amb dues dosis de la vacuna de Pfizer no n'hi ha prou per immunitzar-se de per vida contra el covid-19. Uğur Şahin, cofundador del laboratori alemany BioNTech, que va desenvolupar aquest vaccí, ha confirmat aquest dimecres que, passats entre nou mesos i un any de la segona injecció, caldrà rebre'n una tercera per tal que el nivell de protecció que ofereix la vacuna no baixi més del compte. I, a partir de llavors, s'haurà de repetir l'operació cada dotze o divuit mesos.

La bombolla europea de Brussel·les va estar monopolitzada la setmana passada per la guerra oberta entre la Comissió Europea i la farmacèutica AstraZeneca, que va anar guanyant temperatura a mesura que s'acostava divendres, quan l'Agència Europea del Medicament va donar llum verda a la vacuna d'aquesta companyia. Amb l'autorització, AstraZeneca havia de començar a repartir unes vacunes que no té, i d'aquí la tensió. Quan semblava que no podia embolicar-se més la troca (s'havien barallat per l'assistència virtual en una reunió i es va publicar un contracte mal censurat), la Comissió va posar en marxa el mecanisme per controlar les exportacions de dosis sense preveure que amb el control entre la frontera de les dues Irlandes torpedinava un dels punts sagrats del complicadíssim acord del Brexit. "Només el Papa és infal·lible", ha dit Eric Mamer, portaveu de la Comissió, quan li han preguntat per la decisió que va acabar amb una trucada de Boris Johnson a Ursula von der Leyen perquè reculés. Per tot plegat, a més d'un inici de campanya de vacunació entrabancat, la presidenta està en el punt de mira.

Albert Bourla, cap del gegant farmacèutic Pfizer, una de les empreses que desenvolupen una vacuna contra el coronavirus, ha assegurat aquest cap de setmana que hi ha "bones possibilitats" que la companyia sàpiga a finals d'octubre si el seu prototip funciona.