Internacional 28/01/2021

La Unió Europea podrà bloquejar l'exportació de vacunes si les farmacèutiques no compleixen

Brussel·les impulsa un mecanisme per controlar la sortida de dosis fora del bloc

4 min
Una dona té una xeringa mèdica i una ampolla petita amb l'etiqueta "Vacuna contra el coronavirus COVID-19"

Brussel·lesLa guerra oberta entre la Comissió Europea i la farmacèutica anglo-sueca AstraZeneca pel retard anunciat en l'entrega de dosis pactades per part de la farmacèutica ha empès la Unió Europea a adoptar una mesura al límit del proteccionisme per assegurar-se les vacunes necessàries. Brussel·les posa en marxa un mecanisme de control que permetrà que els governs europeus puguin bloquejar la venda de vacunes fora de la Unió si es detecta que les companyies no compleixen els acords.

Països com Espanya i Alemanya ja han començat a tenir problemes de desabastiment, que, segons el ministre de Salut germànic, Jens Spahn, es poden allargar fins a 10 setmanes. "Alguns estats estan actuant restringint exportacions, fins i tot prohibint-ne, hem de reaccionar", diuen fonts europees apuntant sense mencionar-los als Estats Units i el Regne Unit i il·lustrant l'enfadament que arrossega la Unió per l'embolic d'AstraZeneca, que ja s'està venent com un "fiasco" europeu a Londres i també entre l'euroescepticisme.

La Comissió Europea presentarà la proposta aquest divendres com un mecanisme d'urgència que entrarà en vigor immediatament. La intenció és mantenir-lo només durant el primer trimestre de l'any, justament el període en què AstraZeneca diu que no pot complir. Brussel·les és especialment curós amb el llenguatge i insisteix en no dir que és un mecanisme per "bloquejar" exportacions, sinó de "transparència". L'objectiu, diuen, és assegurar que "els fons europeus serveixen per fabricar vacunes per als ciutadans" i no entrar en la guerra del "nacionalisme de vacunes" de la qual el Regne Unit ja ha començat a acusar la Unió.

El moviment de la Comissió és un cop de puny sobre la taula per fer-se valer davant les farmacèutiques però que intenta no traspassar els límits del marc liberal de les lleis internacionals del comerç fugint d'un proteccionisme que considera perillós davant una pandèmia global. Però a l'edifici del davant, Charles Michel, el president de Consell Europeu (institució que formen els 27 socis), posa més llenya al foc recordant al sector farmacèutic que, si vol, la UE encara pot anar més enllà. En una carta que envia als Vint-i-set, dona la benvinguda al pas de la Comissió, però creu que si no funciona caldrà "explorar totes les opcions, fer servir totes les vies legals i d'aplicació de la llei" que estan a l'abast de la UE, inclòs l'article 122 del tractat de la Unió (pensat especialment per al sector energètic) en què es preveu que davant de crisis o desabastiment es puguin fer servir totes les mesures considerades "adequades", inclosa la intervenció de la producció de les farmacèutiques si calgués. Michel ha enviat la proposta a la presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen.

"Que les vacunes compromeses es quedin a Europa"

De moment, el que presenta la Comissió no implica un bloqueig general de les exportacions de vacunes, sinó que és un sistema que obligarà les farmacèutiques que produeixen dins del territori europeu a enviar els seus plans d'exportació a les autoritats duaneres de cada país, que tindran la potestat d'autoritzar-los o no. El procés hauria de ser qüestió d'hores.

Segons les mateixes fonts, el criteri per donar o no llum verda a l'exportació és garantir el compliment dels acords de distribució pactats amb la UE. "El més important és que les vacunes compromeses es quedin a Europa", diu la font europea, que defensa que no es tracta d'aplicar una filosofia d'"Europa primer" amb les vacunes sinó de complir els acords: "Les empreses han de complir, la pregunta potser és per què van tancar acords al mateix temps amb diferents jurisdiccions".

Aquesta és una opció legal prevista en el reglament de la UE sobre exportacions que pot activar-se quan hi ha un risc de desabastiment de certs productes essencials. En quedaran excloses les vendes amb objectius humanitaris i la Comissió reitera que si les farmacèutiques compleixen no caldrà bloquejar res. El mecanisme ja es va aplicar al març per a equipament sanitari durant la primera onada de la pandèmia, quan es patia pel subministrament de mascaretes i respiradors, per exemple.

L'EMA decidirà sobre la vacuna d'Oxford aquest divendres

Aquesta mesura arriba arran de les sospites de l'executiu comunitari que mentre que AstraZeneca assegura que no pot complir el calendari d'entregues, ha venut dosis de les produïdes a Europa a tercers països, en particular al Regne Unit. Les autoritats belgues han inspeccionat la planta que la companyia té a Seneffe a petició de la Comissió per veure si hi ha o no els "problemes de producció" amb què es justifica el retard, però no hi ha conclusions encara. D'altra banda, l'Agència Europea de Medicaments s'ha de pronunciar aquest divendres sobre l'autorització de la vacuna d'AstraZeneca, i justament aquest dijous el comitè de vacunació alemany ha decidit prohibir-ne l'aplicació a la gent gran, en línia amb els dubtes ja expressats per l'EMA a principis de setmana, quan va obrir la porta a una autorització parcial.

El conseller delegat d'AstraZeneca es va reunir dimecres amb els representants de la UE per tercera vegada, però la trobada no va arribar a bon port. Segons la companyia, dues de les seves plantes europees tenen problemes de rendiment i per això només pot entregar el 25% de les quantitats compromeses. Al Regne Unit, però, sí que compleix els calendaris d'entrega. La Unió Europea, en canvi, exigeix el compliment del contracte perquè assegura que el pacte ja incloïa la producció de les plantes britàniques. De fet, al principi de la campanya de vacunació britànica el país es va abastir amb dosis provinents dels Països Baixos i d'Alemanya. AstraZeneca es defensa dient que va signar el contracte amb els britànics tres mesos abans, però a Brussel·les reivindiquen que els fons que va avançar no estaven subjectes a cap clàusula de prioritat en funció de l'ordre d'arribada, sinó que implicava el compromís d'augmentar les capacitats de producció.

Una de les claus per desfer l'embolic o, com a mínim, per poder valorar quina de les dues parts el cita correctament, seria que el contracte sortís a la llum. Tots els contractes menys el de CureVac són confidencials. Després que un representant de la companyia concedís una entrevista a diversos mitjans en què informava sobre els detalls de l'acord, Brussel·les ha reclamat per escrit a AstraZeneca que el faci públic, però la companyia per ara s'hi nega.

stats