L’expresident de la Generalitat Quim Torra no ha comparegut aquest dijous al seu segon judici per desobediència per haver penjat una pancarta en defensa dels presos polítics al Palau de la Generalitat. Torra, que ja va ser inhabilitat pel mateix motiu, ha difós un vídeo a les xarxes assegurant que no legitimaria "una nova farsa, una nova escenificació repressiva disfressada de justícia". "Demano empara als tribunals internacionals, perquè no reconec la legitimitat de la justícia espanyola que no respecta ni els tractats internacionals ni els drets fonamentals. Els independentistes catalans només podem trobar la justícia a Europa”, ha dit. El judici s'ha celebrat igualment malgrat la seva absència, perquè la llei permet fer-ho en els casos de condemnes baixes, i ha quedat vist per a sentència.

La judicialització de la política implica el trasllat als tribunals del debat públic, cosa que també significa un desplaçament del poder. En els últims anys aquesta tendència s’ha fet evident en la política catalana. La justícia ha marcat enormement el debat públic, tant pel que fa al Procés com des de l’arribada de la pandèmia, que va obrir nous interrogants sobre els límits que un estat pot imposar als seus ciutadans. En aquest escenari el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha sigut un protagonista destacat.

De vegades la història no s'explica amb persones ni tractats, de vegades parlen els objectes. El 2020 s'explicarà amb una mascareta, de la mateixa manera que el 2017 el podríem il·lustrar amb una vitrina plena d'urnes i de porres. El Museu d’Història de Catalunya va començar a documentar el procés independentista amb una pancarta, la de la manifestació del 2010, "Som una nació, nosaltres decidim", i aquest dimecres ha tancat aquesta etapa (de moment) afegint-n'hi una altra, la pancarta inhabilitapresidents, el tros de lona més polèmic dels últims anys.

Gener del 2022. Aquesta és la data en què l'expresident de la Generalitat, Quim Torra, podrà tornar a exercir un càrrec públic. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat una resolució que especifica els termes de la condemna d'un any i mig d'inhabilitació per haver desobeït la Junta Electoral i haver mantingut al Palau de la Generalitat la pancarta demanant la llibertat dels presos polítics. El Tribunal ha tingut en compte el temps que Torra ja va estar suspès com a diputat del Parlament (entre el 27 de gener i el 28 de setembre del 2020) i li descompta un dia d'inhabilitació per cada tres que no va poder exercir com a parlamentari, dos mesos i vint dies en total.

Hi ha paraules que han agafat una connotació pejorativa. Per exemple, formigó. S’ha convertit en sinònim de disbarat, de desordre urbanístic, d’arquitectura errònia. En canvi, quantes obres mestres de l’arquitectura no es deuen a aquesta matèria del tot desprestigiada. Només diré un nom: Le Corbusier. Sense el formigó no existiria un espai sagrat com la capella de Ronchamp, ni el convent de La Tourette, per exemple. Una altra cosa és l’ús que se’n fa. S’han perpetrat molts disbarats amb formigó. Però també amb totxo, que a algú li sembla sostenible, que diuen, més ecologista. Una altra paraula d’aquestes és plàstic. Ara, el plàstic és l’enemic número u del planeta. Contamina el fons del mar, mata les pobres tortugues, omple el sotabosc d’embolics indestructibles. Jo també li tenia mania, fins fa molt poc. Però ara ja no. I això des que m’han operat de cataractes i he adquirit una visió del cent per cent, d’àliga, vaja. I és que les lents que m’han posat en lloc del cristal·lí són de plàstic. Sense el plàstic, doncs, els milions de persones a tot el món que poden tornar a veure-hi bé no ho farien. Haurien d’arrossegar aquells culs de got que pesaven un quilo. De vidre, això sí. Material ecològic. O sigui que tot depèn de l’ús que se’n fa. Hi ha formigó ben usat i plàstic que fa meravelles. Hem d’anar en compte a demonitzar les paraules i a condemnar el que signifiquen.

El Tribunal Constitucional (TC) manté la inhabilitació del president Quim Torra. L'alt tribunal ha desestimat aquest dimarts la petició de la defensa de suspendre de manera cautelar la sentència del Tribunal Suprem que va confirmar la setmana passada la inhabilitació de Torra. El ple del TC ha rebutjat aquesta mesura cautelaríssima, però ha admès a tràmit el recurs d'empara interposat per la defensa de Torra. Fonts jurídiques han informat que l'alt tribunal ha pres la decisió per unanimitat.

Tot i considerar incorrecte l'informe dels lletrats i defensar que el president del Parlament, Roger Torrent, hauria de presentar un candidat a la investidura encara que aquest no sumés prou suports (d'acord amb la llei de la presidència), Ciutadans ha renunciat a presentar el seu aspirant. La formació havia fet una crida al PP, el PSC i Catalunya en Comú - Podem per bastir una candidatura de consens, però les negociacions no han fructificat i finalment la formació ha donat per bona la data d'eleccions del 14 de febrer anunciada per Torrent, encara que lamenten el "poc respecte" que va mostrar "amb el joc parlamentari" en haver anunciat la data als mitjans, "sense consultar-ho als grups" i sense ni tan sols haver començat la ronda de contactes amb els partits.

Després de tota una legislatura buscant-lo sense èxit, sembla que ha estat quan ha deixat la Generalitat que Quim Torra ha trobat el seu momentum. No és cap secret que durant molts moments de la legislatura Torra ha viscut amb incomoditat el seu paper institucional, cosa que confirmava dilluns quan, en el seu comiat des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, i després de carregar contra l’Estat per la seva inhabilitació, deixava un últim missatge en clau personal. Va dir: “[Des d’ara] estic deslligat de qualsevol altre compromís que no sigui servir el meu país”.

En una de les primeres entrevistes que Quim Torra va concedir a l’ARA com a president el juny del 2018, va expressar el risc de “caure en la retòrica i el simbolisme”. Conscient de les diferències estratègiques dins l’independentisme -començant pel desacord amb ERC per la investidura fallida de Carles Puigdemont-, ja es qüestionava si realment podria fer un pas més que l’octubre del 2017. Un cop acabat el seu mandat per la inhabilitació del Tribunal Suprem es constata que el 131è president no ha pogut complir les promeses i els propòsits que ha llançat al llarg d’aquests dos anys i escaig sobre la independència. La sentència de l’1-O no va ser el momentum per culminar el Procés, no s’ha exercit de nou l’autodeterminació i tampoc s’ha completat el debat constituent. Volent ser el president de la independència, ha acabat gestionant l’autonomia en un dels moments més difícils dels últims anys com a conseqüència de la pandèmia.

El vicepresident en funcions de president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat avui que no trucarà al president de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, per demanar la reactivació de la taula de diàleg perquè ell no és el president i perquè creu que l'executiu central ja sap quina posició té el Govern. "No trucaré a Sánchez perquè estem en un Govern en funcions", ha assegurat en una entrevista a RAC1. Aragonès ha assenyalat que la taula no es pot reunir "en les mateixes condicions" que fer al febrer perquè qui encapçalava la delegació catalana ha estat cessat pels tribunals. Per a ell el més important és el contingut d'aquesta taula perquè es pugui parlar d'autodeterminació i amnistia i ha dit que "si hi ha contingut concret i possibilitats d'avançar" el treballaran entre JxCat i ERC.

Avui els hauria parlat de l’1 d’Octubre, però tenim entre mans una qüestió de vida o mort, i no és una metàfora: o s’apliquen restriccions més severes a Madrid o pot acabar arribant una tercera onada de covid-19 que ens afecti directament.

A part de pactar la transició fins a les noves eleccions, JxCat i Esquerra van acordar també, com a resposta a la inhabilitació del president, Quim Torra, que hi hagués un ple per denunciar l'actuació de l'Estat. Aquesta denúncia ha arribat aquest dimecres en forma de proposta de resolució en què els dos socis de govern han declarat que mantenen "la confiança en Quim Torra com a president" malgrat la inhabilitació i que no reconeixen la "legitimitat" de la sentència del Tribunal Suprem. El Parlament ha aprovat la iniciativa aquesta tarda. També ha tirat endavant una proposta de la CUP, crítica amb el mateix Govern: els cupaires denuncien la "seva falta de resposta antirepressiva" davant la inhabilitació.

Ser inhabilitat implica haver d’abandonar de manera forçada el Palau de la Generalitat i no tenir seient reservat al Parlament. Però Quim Torra també ha comprovat que és sinònim d’aplaudiments, crits de "president" i copets a l’esquena, els quals durant el temps que va estar al capdavant del Govern probablement havien sigut més escassos del que hauria volgut. Més d’un minut ha durat l’ovació dels diputats independentistes -menys dels habituals per les mesures contra la pandèmia- a la cambra quan l’han vist aparèixer, a l’altura dels grans moments de la legislatura. Com el dia de la investidura, per exemple. O com el dia que li van retirar l’escó, tot i que aleshores la imatge icònica va resultar ser la del vicepresident, Pere Aragonès, assegut amb cara de pomes agres i sense aplaudir mentre els diputats i consellers de JxCat sí que picaven de mans. Aquest dimecres el ja president suplent, com la resta d’ERC, ha aplaudit de principi a final.

Mentre es resol el contenciós obert sobre si Quim Torra ha sigut el 131è president de la Generalitat -com s'havia dit fins ara- o el 133è -com sosté un estudi de la Universitat Pompeu Fabra-, el que és segur és que des d'aquest dimecres Catalunya té el seu primer president substitut. A les nou del matí s'ha reunit un consell executiu extraordinari que ha aprovat el decret que li encomana al vicepresident, Pere Aragonès, les facultats que tenia el president Torra fins dilluns passat, quan va ser inhabilitat. Totes menys la de convocar eleccions, nomenar i cessar consellers i sotmetre's a una qüestió de confiança. Després que s'hagi publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), la "substitució" s'ha fet oficial.

L'última vegada que Quim Torra va comparèixer al ple del Parlament va ser en el debat de política general. Era el dia abans d'acudir a la vista del Tribunal Suprem a Madrid, el 17 de setembre, i que descartés convocar eleccions abans de la seva inhabilitació. Dues setmanes més tard Torra ja ha estat cessat del càrrec, condemnat a un any i mig d'inhabilitació per desobediència, i ha comparegut aquest dimecres a la cambra catalana com a expresident per denunciar la situació i enviar un missatge a la cambra que sorgeixi dels pròxims comicis: "Que sigui fidel al mandat de les urnes. Seré al vostre costat si lidereu la ruptura democràtica". Una manera de dir, també, que creu que en aquest mandat no s'ha respectat cap mandat i d'evidenciar la decepció que arrossega per no haver complert els objectius del Procés que es va posar quan va aterrar al Palau.

Primera conseqüència pràctica de la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, en el discurs del Govern: la portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, ha refredat aquest dimecres una mica més la possibilitat d'establir un diàleg amb l'Estat. De quina manera? Doncs no ha garantit que hi torni haver una nova reunió de la taula de diàleg –paralitzada des del 26 de febrer–, ni tampoc ha assegurat l'assistència de cap membre de la Generalitat a la conferència de presidents que ha anunciat aquest dimecres el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Aquest matí Pere Aragonès es converteix en president substitut de la Generalitat. El titular explica on som: avui Catalunya entra en una etapa d’interinitat política com a conseqüència d’una desobediència del president Quim Torra castigada amb una severitat que només s’explica pel dret especial de Catalunya que apliquen els alts tribunals espanyols. Ho diu Javier Pérez Royo en el seu article d’avui, amb un títol prou clar, també: “Una sentència infame”. Diu Pérez Royo: “És evident que el president Torra es va negar a donar compliment a una ordre de la JEC, però també ho és que amb això no va cometre cap delicte. Perquè si fos delicte, el president Torra hauria d’haver rebut una ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que li imposés el compliment d’aquesta obligació. Això és una cosa que els magistrats del TS no poden no saber. Forma part dels coneixements elementals que s’adquireixen en l’estudi de la llicenciatura”.

Bon dia des de l’ARA. És dimecres, 30 de setembre del 2020. Farà un dia com el d’ahir, però amb una mica més de calor al migdia. El sol predominarà només amb alguns núvols prims a la meitat sud de Catalunya. Demà serà el dia més càlid de la setmana, però divendres el pas d'una profunda borrasca obrirà les portes al fred altra vegada.

El primer dia de la nova vida de Quim Torra va ser més relaxat que l’anterior, tot i que va tornar a tenir l’agenda plena. No es pot dir que no estigués preparat per assumir la vida d’expresident un cop inhabilitat pel Suprem. Dilluns mateix, tan bon punt abandonava el Palau de la Generalitat per últim cop com a cap de l’executiu, el seu equip de comunicació li obria un canal a Telegram: “President 131è de la Generalitat”. I és que a partir d’ara Torra vol exercir d’entrada d’expresident, opinant i tenint presència pública en la política catalana. Ahir n’hi va haver un primer tast, en què ja va enviar dos missatges clars: l’única solució per als presos i exiliats és l’amnistia, i la taula de diàleg no pot tornar a ser una fotografia “inútil” amb la Moncloa. Avui seguirà amb una compareixença al Parlament, com a convidat, a les tres de la tarda, en un ple monogràfic per denunciar la seva inhabilitació per part de la justícia espanyola.

La sentència del Tribunal Suprem per la qual es condemna el president de la Generalitat pel delicte de desobediència coneguda aquest dilluns suposa un pas més en el procés de degradació de la justícia espanyola. I no un pas qualsevol, sinó d'una entitat extraordinària.