A la Costa Brava, entre els mesos de juny i setembre, el ventall de festivals de música que programen concerts d’estiu és amplíssim, quasi inacabable. Dins d’aquest reguitzell d'oferta de propostes culturals, una de les apostes més singulars i interessants és la del Festival de Torroella de Montgrí, que enguany arriba a la seva 44a edició. A la falda del castell que fa de frontera entre el Baix i Alt Empordà, aquest certamen, sota el lema A recer de la fúria del món, programa una vintena de concerts de música clàssica amb artistes, tant internacionals com locals, de molt nivell. Per ajudar el públic a remenar i destriar entre el decàleg d'espectacles del festival empordanès, diferents personalitats destacades del món de la cultura catalana recomanen a l’ARA els concerts més atractius i imprescindibles de l'edició d'enguany.

És indubtable que hi ha moltes coses a millorar. Però també és cert que si es fan com en aquest concert de final de temporada, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) pot i hauria de donar-nos moltes alegries de cara al curs 2024-2025. Perquè aquesta darrera vetllada ha deixat el llistó molt alt en qualitat i en resultats.

Divendres Sant, una hora abans de mitjanit, l’església del castell de Peralada, en un ambient de silenci i recolliment, amb llum tènue, quasi a les fosques, s’ha omplert per presenciar l’estrena absoluta de Tenebrae Responsoria, la nova obra de Joan Magrané. La peça, encàrrec del festival empordanès, evoca amb respecte i admiració la litúrgia antiquíssima de les lliçons de tenebres de Setmana Santa, alhora que, des de la llibertat creativa contemporània, busca descobrir de manera natural i harmònica noves formes d’expressar la passió religiosa.

Joan Magrané (Reus, 1988) és un dels compositors catalans amb més presència i projecció en el panorama nacional de la música clàssica. Hereu de les dissonàncies trencadores del segle XX, ferm defensor de la singularitat musical catalana i amant de la tradició clàssica, ha escrit una vintena d'obres que s'obren pas en les programacions dels principals teatres i auditoris del país, com l'òpera Diàlegs de Tirant i Carmesina, estrenada al Festival de Peralada el 2019. Ara, també per encàrrec del festival alt-empordanès, el compositor reusenc estrena una nova peça: Tenebrae Responsoria, que es presentarà en l'edició de Pasqua, a l'Església del Carme, el divendres 29 de març, abans de la mitjanit. Es tracta d'una peça per a veu i conjunt de cambra que, des de la mirada contemporània, revisa les lliçons de tenebres de Divendres Sant que van fer cèlebres autors canònics com Tomás Luis de Victoria i François Couperin. L'estrena comptarà amb els músics de la Gio Symphonia, la direcció de Francesc Prat, i la presència del violoncel·lista Pau Codina i la soprano Maria Hinojosa com a solistes.

"Pedra fundacional i font indefugible de la modernitat musical del país", diu el director del Museu de la Música de Barcelona, Jordi Alomar, sobre Felip Pedrell (1841-1922). L'exposició L'empremta de Pedrell, que es pot visitar al museu del 25 d'octubre al 26 de febrer, reivindica la importància del músic tortosí, tant per la seva obra com pel seu mestratge en deixebles com ara Enric Granados, Isaac Albéniz, Manuel de Falla i Conxita Badia, però també estira el fil de la seva influència fins al present, perquè d'alguna manera arriba a la feina de compositors i artistes com Joan Magrané, Bernat Vivancos, Raquel García Tomás, Maria Arnal, Joana Gomila, Quico el Célio i Rosalía. Tots ells formen part de "la constel·lació Pedrell", assegura Alomar, un amplíssim catàleg de noms que avui remenen tradició i contemporaneïtat des de diferents perspectives estètiques.

L'any 2015, només un de cada deu llibres de no-ficció que es compraven a Catalunya era en català. El sector es va proposar corregir aquesta xifra i, des de llavors, editorials com Arcàdia, Raig Verd, Periscopi, Comanegra i Tigre de Paper –entre d'altres– han apostat per publicar assajos, reculls d'articles, llibres de divulgació i biografies.

Musica Reservata de Barcelona

Festival Grec: Palau de la Música. 19 de juliol del 2021

El conjunt Musica Reservata de Barcelona ja acumula trenta anys d’existència. Fidels al seu repertori habitual (la polifonia del segle XVI), culminen ara l’aniversari rodó amb la presència de la música contemporània. I ho han fet amb una obra de Joan Magrané, una Missa que en mans del músic de Reus esdevé un perfecte lligam amb la tradició polifònica europea, sense oblidar el compromís amb la modernitat.

]]>

Una dona que es disposa a morir dins d'una banyera. Una youtuber amb un missatge final per al món. Una àvia que es resisteix a abandonar casa seva per anar a una residència. Són dones solitàries, que s'enfronten a les pròpies tragèdies i que ho fan amb una eina en comú: l'òpera. El Gran Teatre del Liceu estrena l'1 de novembre Sis solos soles, un projecte de l'Òpera de Butxaca i Nova Creació que consisteix en sis monòlegs cantats per veus femenines en peces curtes de petit format, interpretades per un instrumentista. La iniciativa, que han gestat durant més de quatre anys, portarà aquestes obres a espais insòlits del Liceu: des del Saló dels Miralls i el Foyer fins al darrere de l'escenari del teatre.

]]>

El compositor Joan Magrané (Reus, 1988) es va assabentar de la seva nominació als premis Grammy Llatins, els principals de la indústria musical, mentre assistia als assajos d'Obreda, la seva última peça, un encàrrec de l'Orquesta y Coro Nacional de España que s'estrena aquest cap de setmana a Madrid sota la batuta del director David Afkham. "No m'ho esperava. Suposo que la discogràfica va presentar la candidatura", confessa, encara mig atordit per aquest reconeixement, que l'ha situat als titulars al costat d'estrelles internacionals com les dues cantants del Baix Llobregat Rosalía i Aitana, el porto-riqueny Bad Bunny i el colombià J. Balvin. "És surrealista", diu. Tampoc sap si caldrà que vagi a la gala de la gran nit de la música llatina, que se celebra el 19 de novembre.

]]>