A partir de dilluns que ve, els esforços en el diagnòstic del covid se centraran en la protecció de la població més vulnerable al virus: gent gran, majors de 60 anys, persones amb malalties greus (per exemple immunodeprimits) i embarassades. Després que el ministeri de Sanitat aprovés l'eliminació de les quarantenes de persones asimptomàtiques o lleus, la Generalitat ha anunciat que a partir de la setmana que ve, per norma general no caldrà que les persones amb símptomes compatibles amb el coronavirus que no tenen cap condició de vulnerabilitat hagin de fer-se un test al seu centre d'atenció primària (CAP) o que, si s'autodiagnostiquen, facin un aïllament estricte, si bé és recomanable que es quedin a casa fins que els símptomes remetin.

Després de l'eliminació de les quarantenes per a tots els contactes estrets fa tot just una setmana, també en el cas dels no vacunats, el departament de Salut ja ha començat a fer passos per relaxar l'estratègia de vigilància del covid. A partir del 16 de març, la xarxa de rastrejadors -els encarregats de fer les trucades de seguiment als positius i els seus contactes estrets- deixarà d'estar operativa, segons ha informat aquest dilluns la secció sindical de la CNT de rastrejadors covid a Barcelona, que representa un centenar de treballadors. El sindicat assegura que els professionals del servei van rebre el 2 de març l'avís que els contractes no es renovarien més enllà de la primera quinzena de març perquè les condicions de la pandèmia i els protocols que ha de seguir la població han canviat.

Un mes després que s’identifiqués el primer cas de covid a la regió xinesa de Wuhan, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considerava una qüestió “important però no urgent” la que ara és la primera gran crisi sanitària del segle XXI. Encara no es parlava de pandèmia –la denominació arribaria l’11 de març–, el nom provisional del virus era 2019-nCov i se'n sabia molt poc, malgrat que ja s’havien confirmat 7.800 infeccions i 200 defuncions en una vintena de països. Però el 30 de gener del 2020 l'agència de les Nacions Unides va fer una declaració d’emergència de salut pública d’importància internacional que reconeixia que el nou coronavirus era una malaltia greu, sobtada i inusual, que podia afectar la salut pública mundial i requerir una acció internacional coordinada i immediata. Si bé a efectes pràctics no va ser res més que un toc d’atenció, amb aquesta declaració l’OMS apel·lava directament els governs: els apressava a preparar-se per a “una possible circulació sense precedents” i els recomanava reforçar les xarxes de vigilància epidemiològica per tallar les cadenes de transmissió i que el focus de la Xina no es reproduís.

Les persones amb símptomes lleus o que no en tenen però es fan un test d'antígens a casa i donen positiu podran notificar el seu resultat a les prop de 1.300 farmàcies de Catalunya que ja fan proves ràpides supervisades, el 40% de les que hi ha en total. Fins ara aquesta comunicació la feien únicament els centres d’atenció primària (CAP) i el 061 perquè el resultat constés a la història clínica i es pogués activar el protocol de contactes estrets i tramitar la baixa laboral. Ara, en canvi, si una persona dona positiu amb un test de venda lliure podrà trucar a una de les oficines autoritzades pel departament de Salut, que ja tenen accés a aquest sistema de salut, identificar-se amb el DNI o el CIP de la targeta sanitària i indicar la marca del test amb què s'hagi fet la prova. Es tracta d'una col·laboració entre la conselleria i el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya per intentar minimitzar l'impacte de la sisena onada, que ja causa 128.000 contagis setmanals, i facilitar el registre de casos i el rastreig de contactes.

Catalunya recupera el rastreig de covid. El departament de Salut tornarà a fer proves diagnòstiques als contactes estrets de positius, també als centres educatius, després que el volum inèdit d'infeccions de la cinquena onada els obligués a suspendre'ls per la impossibilitat de traçar les cadenes de transmissió. La tendència a la baixa de la corba de contagis que s'encadena des de fa unes setmanes permetrà recuperar aquesta mesura de control i rastreig epidemiològic a partir de dilluns que ve.

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha afirmat aquest dimarts que la Generalitat prepara "una estratègia per testar massivament la població" mitjançant els vuit milions de tests d'antígens comprats pel Govern. Un anunci que ha arribat just després que la Comunitat de Madrid hagi fet pública la seva intenció de dur a terme una iniciativa perquè tots els seus ciutadans se sotmetin a la prova ràpida abans de Nadal. Budó ha remarcat que l'organització d'estratègies d'aquest tipus és "complexa" i ha demanat temps per planificar com i quan arribaran els tests per "prioritzar-los" en aquest pla.

La consellera de Salut, Alba Vergés, va anunciar aquest dimarts, durant el ple monogràfic del Parlament dedicat al covid-19, que en les pròximes setmanes s’incorporaran progressivament fins a 600 professionals més als serveis de vigilància epidemiològica per fer el rastreig de casos de coronavirus. Concretament, formaran part dels diferents equips de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC) desplegats arreu del territori i, a més de fer el seguiment de les cadenes de contacte i la identificació de l’origen dels focus que se’ls notifiquen, treballaran sobre el terreny a les residències de gent gran i en els centres de treball per evitar l’eclosió de brots de gestió complexa. La tria dels espais no és aleatòria sinó que respon a la vulnerabilitat de la gent gran en el cas de les residències i també a la facilitat del virus de saltar a la comunitat quan el brot comença a l’àmbit laboral.

Durant tota la setmana passada, la mitjana de casos positius de covid-19 que registrava la informació oficial del govern britànic va ser, entre dilluns i divendres, d'uns 7.000. Dissabte la informació es va bolcar cinc hores més tard del que és habitual, al voltant de les 21 hores, i el nombre de positius va pujar a més de 12.000. I diumenge hi va haver el mateix retard en la difusió de la informació i la xifra de nous casos s'havia disparat als quasi 23.000.