El jutge Manuel García-Castellón assegura que viu molt content des que es va jubilar ara fa dos mesos. Diu que sap ocupar el temps lliure que té i aquest dimecres assisteix a l'escola de guerra de l'exèrcit per rebre una medalla amb distintiu d'or que atorga l'associació Dignidad y Justicia: una entitat dirigida per Daniel Portero, fill d'un exfiscal assassinat per ETA, Luis Portero, que actua com a acusació popular en causes sobre terrorisme. Una d'elles, esclar, va ser la del Tsunami Democràtic, arxivada abruptament –"per desgràcia", lamenta ell– com a conseqüència d'un error processal del magistrat. García-Castellón agraeix el premi i, especialment, es congratula per haver-lo rebut de mans d'"el meu amic Daniel".

Seguint la tradició hispànica de deixar que dels tirans se n’encarregui el temps, el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha arribat al final de la seva lamentable carrera: a força de fer anys li ha arribat, inexorablement, la jubilació.

El jutge Manuel García-Castellón ja està jubilat. El magistrat de l’Audiència Nacional que ha anat investigant, entre altres causes, el cas Tsunami Democràtic, penja la toga després que aquest dilluns el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ja ha publicat la seva jubilació forçosa. García-Castellón fa 72 anys el proper 16 d’octubre, l’edat màxima en què podia presidir el Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, però va demanar avançar la data de la jubilació a aquest dilluns. El que publica avui el BOE és l’acord que la comissió permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va adoptar a finals de juny per donar compliment a la petició.

L'oposició a la llei d'amnistia quan està en mans dels tribunals té noms i cognoms. Qui són els magistrats que signen les resolucions que posen traves a l'aplicació de la norma?

Mentre l'amnistia s'obre pas amb penes i treballs pels diferents jutjats excepte per als líders del Procés, el que ha passat amb la causa de Tsunami Democràtic que s'investigava a l'Audiència Nacional supera tots els límits del descrèdit judicial. Tothom sabia que les acusacions per terrorisme no tenien cap base, però que al final la causa hagi caigut per un error de forma (demanar la pròrroga de la instrucció fora de termini) i no per efecte de l'amnistia o per la correcció d'una instància superior fa pensar que, o bé Manuel García-Castellón és una persona incapacitada tècnicament per fer de jutge, o bé considera que ja ha complert la missió que tenia encomanada, que no era cap altra que torpedinar el pacte de govern entre Pedro Sánchez i els independentistes. La conseqüència més directa de l'arxivament és que possibilitarà el retorn a Catalunya de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, després de sis anys a l'exili suís. I també d'un seguit d'activistes com el periodista Jesús Rodríguez o Josep Campmajó, que es van veure implicats a última hora en aquest muntatge judicial.

La novetat és que, aquesta vegada, és la justícia espanyola mateixa la que reconeix, ni que sigui implícitament, l'existència del lawfare. La guerra bruta judicial és un abús de poder antidemocràtic, i tanmateix recurrent en la democràcia espanyola: recordem les tortures i judicis de part al País Basc durant la guerra policial i judicial contra ETA, o les ràtzies contra independentistes a la Catalunya olímpica, o la impunitat dels GAL, o el tancament del diari Egunkaria, o els joves d'Altsasu, o les falses acusacions contra dirigents de Podem i altres organitzacions de l'esquerra espanyola, o la impunitat de què han gaudit, tot sovint, els grups violents d'extrema dreta, o, per descomptat, la llarga i delirant persecució judicial contra els independentistes catalans del Procés.

Fa dos anys Manuel García-Castellón va demanar una pròrroga extraordinària de la seva jubilació per poder continuar al capdavant del jutjat central d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional el màxim permès per llei, és a dir fins als 72 anys. Finalment, es retirarà quan encara no els hagi complert, un mes i escaig abans. La comissió permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat aquest dijous la petició que havia formulat el magistrat d'avançar al 2 de setembre el moment de posar fi a la seva carrera judicial. La retirada del polèmic magistrat, instructor del cas Tsunami Democràtic, estava prevista el 16 d'octubre, quan García-Castellón farà els 72 anys que l'obliguen a renunciar.

El magistrat de l'Audiència Nacional que investiga Tsunami Democràtic ha tret ferro al tercer revés que ha rebut de Suïssa. Manuel García-Castellón manté que és "terrorisme" malgrat l'opinió contrària de les autoritats helvètiques. No ho ha dit en cap interlocutòria, que és la via per la qual s'expressa habitualment, sinó en unes declaracions fetes a Saragossa, on aquest dilluns ha impartit una xerrada sobre el paper de l'Audiència Nacional en la democràcia espanyola. "Que cadascú digui el que vulgui. En la legislació suïssa opinen allò, en l'espanyola una altra cosa i cadascú segueix el seu camí", ha afirmat en una atenció als mitjans.

Ni 24 hores després de les eleccions a Catalunya, Manuel García-Castellón reactiva la causa de Tsunami Democràtic a l'Audiència Nacional i cita a declarar 10 dels investigats per terrorisme el 22 de maig. És a dir, dimecres de la setmana que ve, encara sense la llei d'amnistia aprovada. En una interlocutòria d'aquest dilluns a la tarda, ordena la compareixença de Marta Rovira (ERC), Oleguer Serra, Oriol Soler, Marta Molina, Jesús Rodríguez, Xavier Vendrell, Jaume Cabaní i Josep Lluís Alay a través de videoconferència i des de Barcelona. Alguns d'ells, però, són a l'exili. A l'escrit no es fa referència a Josep Campmajó, un altre dels imputats que es troba a Suïssa, tot i que el jutge el corregirà en breu i també se'l cita. Pel que fa a Nicola Flavio Giulio Foglia, el magistrat reclama que les autoritats italianes el localitzin i pugui declarar des d'allà.

La Guàrdia Civil, font de tota imputació presumptament terrorista a les mobilitzacions independentistes, para ara els peus al jutge de Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón. El magistrat de l'Audiència Nacional va voler buscar indicis contra la plataforma per unes protestes durant una visita de Felip VI a Catalunya que ni tan sols sabia quan ni on es va produir, però l'institut armat ha investigat i no ha trobat res. "Els reis d'Espanya van acabar visitant el monestir de Santa Maria de Poblet, a Tarragona, i no consta cap incident", assegura la Guàrdia Civil en un informe del 19 d'abril que li havia reclamat García-Castellón.

Per molt multitudinàries i disruptives que fossin, encara que aconseguissin bloquejar una infraestructura crítica com l’aeroport de Barcelona i que arribessin a desbordar els cossos policials, qualsevol observador extern ho tindrà clar: les protestes convocades per Tsunami Democràtic no van ser mai terrorisme. El DIEC és diàfan. Diu que terrorisme és un "moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió". Que el Codi Penal espanyol i les interpretacions que en fan alguns jutges s'hagin retorçat fins a l'extrem de desdibuixar els límits jurídics del terme terrorisme no en canvia la realitat, ni la semàntica. Si algú dubta, el nivell d'alerta antiterrorista a Espanya pot servir de prova del cotó fluix: abans de les protestes del 2019 estava en el nivell 4 sobre 5, durant les protestes va continuar al mateix lloc i després tampoc va canviar. Les amenaces terroristes reals provenen del jihadisme i de la ultradreta, i posar Tsunami Democràtic al seu nivell és grotesc a ulls de qualsevol ciutadà d'un país occidental.

A mes i mig de l’aprovació definitiva de l’amnistia, la causa contra Tsunami Democràtic suma un nou exiliat: és el membre de la junta directiva d’Òmnium Oleguer Serra, que s'ha instal·lat a Suïssa davant del risc que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón l’enviï a la presó. "Fa gairebé sis mesos que soc a l'exili perseguit per les meves idees i perquè soc un independentista català", ha explicat Serra en una declaració amb la resta de la junta de l'entitat a Perpinyà i exdirigents com Jordi Cuixart. Ho ha fet al costat del seu president, Xavier Antich, que ha denunciat la "persecució política" darrere del cas Tsunami i ha anunciat que l'entitat posa en marxa una campanya per convertir l'exili en una "estratègia de treball internacional".

L'endemà que el Tribunal Suprem cités a declarar Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg per videoconferència entre el 17 i el 21 de juny, ha arribat un moviment en la mateixa línia de l'Audiència Nacional per als que no estan aforats. En concret, una providència del jutge Manuel García-Castellón amb data d'aquest dilluns segueix els mateixos passos de l'alt tribunal en la persecució del cas Tsunami Democràtic i demana facilitar un domicili on siguin localitzables en només 24 hores. Aquest és un pas imprescindible per poder citar a declarar els imputats, entre els quals figuren personalitats com la dirigent d'ERC Marta Rovira, el periodista Jesús Rodríguez o el cap de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, que fa un parell de mesos va patir una hemorràgia cerebral.

L'espionatge a mòbils de persones vinculades a l'independentisme s'ha allargat, com a mínim, fins al febrer del 2022. Així ho revela una interlocutòria del polèmic jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón, a la qual ha tingut accés l'ARA, que va posar fi a les diligències prèvies 104/2017, la causa secreta que ha servit per investigar a gran escala l'independentisme durant els últims anys. D'aquest cas original n'haurien sorgit la resta que pilota l'Audiència Nacional. "Les intervencions [telefòniques] interessades no superen les exigències establertes a la llei", argumentava el magistrat, que considerava que calia "ponderar" aquesta intromissió amb la possibilitat d'esclarir els fets que s'indagaven. En aquesta resolució, del 9 de maig del 2022, s'explica que la investigació es va obrir arran de la vaga del 8 de novembre de 2017, en què els Comitès de Defensa de la República (CDR) van bloquejar les estacions de l'AVE de Sants i Girona, així com les principals carreteres del país. Va ser una protesta per l'empresonament dels líders del Procés.

No és que sigui cap sorpresa, però aquest dilluns nou jutges de l'Audiència Nacional i del Suprem van rebutjar el recurs de la Fiscalia sobre Tsunami Democràtic, presentat contra la decisió del jutge García-Castellón d'investigar aquesta organització per terrorisme, amb Carles Puigdemont com a suposat líder i cervell malvat ocult dins les tenebres. La Fiscalia objectava que no hi veia delicte de terrorisme, sinó de desordres públics. Però, finalment, l'Audiència Nacional i el Suprem han decidit fer seves les tesis de García-Castellón i tirar endavant amb la investigació per terrorisme, amb les òbvies derivades polítiques que això suposa. El propòsit de desestabilitzar (encara més) el ja de per si inestable escenari polític, i de fer-ho en detriment del govern de Pedro Sánchez i a favor del PP, és, a hores d'ara, indissimulat. I la voluntat de continuar assimilant l'independentisme català amb el crim i la delinqüència, i de perseguir-lo judicialment amb acarnissament i afany de revenja i d'imposició de càstigs exemplars, manifesta.

Manuel García-Castellón té via lliure per mantenir la tesi de terrorisme en la investigació de Tsunami Democràtic. La sala penal de l'Audiència Nacional ha avalat la línia que segueix el magistrat instructor de la causa, tal com ja va fer el Tribunal Suprem ara fa deu dies. Els tres jutges que componen la secció tercera han rebutjat el recurs d'Oriol Soler, un dels investigats, que havia demanat que s'arxivés. La fiscalia s'havia adherit a la petició. La decisió de la sala penal de l'Audiència Nacional arriba després que el Suprem decidís quedar-se la part de la causa que afecta Carles Puigdemont i Rubén Wagensberg, pel fet que són aforats, i avalés el relat de García-Castellón en relació amb els indicis de terrorisme.

Com ja és habitual, poques hores abans que l'amnistia faci, previsiblement, un pas endavant al Congrés dels Diputats, el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón mou fitxa en la causa de Tsunami. En una interlocutòria a la qual ha tingut accés Efe, el jutge demana a la Policia Nacional que indagui sobre la presència d'espies russos a Catalunya entre el 2014 i el 2019. Ho fa a petició dos policies ferits durant les mobilitzacions d'Urquinaona contra la sentència del Procés, que són presents a la causa de terrorisme com a acusació particular.

L'Agència de Seguretat Aèria (AESA) assegura que l'acció de Tsunami Democràtic del dia que es va conèixer la sentència del Procés, el 14 d'octubre del 2019, no va posar en risc ni persones ni avions. Una galleda d'aigua freda per al jutge Manuel García-Castellón, que busca dades que avalin la seva tesi que els actes d'aquell dia a l'aeroport del Prat són una forma de terrorisme. L'informe, al qual ha tingut accés l'ARA, és la resposta precisament a la petició del jutge de l'Audiència Nacional. L'ens recorda que no es va notificar cap fet que es pogués considerar un "succés" com a tal, el que el Sistema de Notificació de Successos descriu com a "qualsevol esdeveniment relacionat amb la seguretat que posi en perill o que, en cas de no ser corregit o abordat, pugui posar en perill una aeronau, els seus ocupants o qualsevol altra persona".

La fiscalia del Tribunal Suprem, a través de la magistrada María Ángeles Sánchez Conde, ha arribat a la conclusió que no hi ha indicis de terrorisme contra Puigdemont. Un tema que fa dies que marca l’agenda amb destacat protagonisme de Manuel García-Castellón i altres jutges abanderats del transcendentalisme judicial. Barrejar terrorisme i procés d'independència és una temptació per la qual alguns es deixen arrossegar amb massa facilitat. La nació com a realitat que transcendeix la política no deixa de ser una herència del sagrat: la definició d’un àmbit de pertinença que se situa per sobre de la condició humana i opera imperativament sobre ella. Com tot referent transcendental serveix per justificar el millor i el pitjor.

És el jutge de moda en les causes relacionades amb el Procés com abans ho van ser Marchena, Llarena o Ramírez Sunyer. Des de l’Audiència Nacional és qui sustenta la tesi del terrorisme en les mobilitzacions que van seguir les condemnes del Tribunal Suprem als presos polítics. Manuel García-Castellón accepta el seu paper d’estrella del rock i aquesta setmana l’hem vist esbroncar Suïssa per la falta de col·laboració en el cas de Tsunami Democràtic. Però també l'hem vist mentir.