La ira de Franco no s'apaga ni 50 anys després de la seva mort. Aquest dijous, poc després de les cinc de la tarda, quan havia de començar un partit amb una rèplica del cap del dictador a Moià, va esclatar una tempesta. Hi va haver llamps, trons i calamarsa. Després d'alguns dubtes, es va decidir jugar una hora més tard. "Es farà peti qui peti", van dir els organitzadors. "És satisfactori clavar una puntada al cap de Franco, és fer teràpia social, i no hi ha cap violència en xutar una pilota. Violència és no condemnar Israel", assegura l’artista Eugenio Merino, el creador de la rèplica, que té una llarga obra carregada d’ironia àcida i sarcasme contra el feixisme. Entre altres accions, va col·locar Franco en una nevera de la Coca-Cola.

El poeta Federico García Lorca va ser assassinat entre Víznar i Alfacar, i al terreny on va ser afusellat i enterrat dècades després s'hi va fer un parc. En aquest parc s'hi va fer una font a sota de la qual es va enterrar una bossa amb restes humanes, l'exhumació de les quals les autoritats andaluses impedeixen. Per això, García Lorca continua sent, com diu el seu gran biògraf, Ian Gibson, com "el desaparegut més famós del món" i "el desaparegut més famós i més estimat del món". L'artista Eugenio Merino va presentar al febrer a la galeria Memoria de Carabanchel (Madrid) una de les obres més colpidores sobre Lorca: una instal·lació titulada Ruïna protagonitzada per una escultura del poeta dins una fossa excavada al bell mig de la galeria, de la qual van arrencar el terra per donar versemblança a l'espai.

Han passat més de quaranta anys, i l'artista Rodrigo Muñoz Ballester encara s'emociona quan recorda la història del Manuel, el noi de qui va quedar captivat després de conèixer-lo en una piscina pública madrilenya el 1976. Van fer plans plegats durant mesos, però el Manuel no el va correspondre. Muñoz Ballester va abocar el seu desig en un còmic publicat setmanalment a la revista La Luna, on sí que va haver-hi, per pressió popular, una escena de sexe entre tots dos. I també en una escultura llegendària, titulada Manuel, que va aixecar polseguera en l'edició d'Arco del 1983: va ser considerada "la primera escultura gai de la fira".

Quan el febrer de l'any passat Santiago Sierra i Eugenio Merino van exposar una falla de cera del rei Felip VI de 4,4 metres d’alçada a l’estand de la galeria milanesa Prometeo Gallery, d’Ida Pisani, a la fira Arco de Madrid, van posar una condició: el col·leccionista que la comprés l’havia de cremar per contracte abans d’un any i només podia conservar-ne el cap i els documents de la crema. I així ha sigut: avui, Dia de la Hispanitat, la figura escultòrica del rei Felip VI ha cremat a l'espai d'art contemporani Konvent de Cal Rosal, a Olvan (Berguedà).