La polèmica escultura gai d'Arco torna coronada 40 anys després

MadridHan passat més de quaranta anys, i l'artista Rodrigo Muñoz Ballester encara s'emociona quan recorda la història del Manuel, el noi de qui va quedar captivat després de conèixer-lo en una piscina pública madrilenya el 1976. Van fer plans plegats durant mesos, però el Manuel no el va correspondre. Muñoz Ballester va abocar el seu desig en un còmic publicat setmanalment a la revista La Luna, on sí que va haver-hi, per pressió popular, una escena de sexe entre tots dos. I també en una escultura llegendària, titulada Manuel, que va aixecar polseguera en l'edició d'Arco del 1983: va ser considerada "la primera escultura gai de la fira".

Ara Manuel ha tornat a la nova edició de la fira d'art madrilenya, que comença aquest dimecres per a col·leccionistes i professionals, dins la selecció d'artistes queer de la Transició del galerista José de la Mano. El preu de l'escultura és de 80.000 euros, però el mateix Muñoz Ballester diu, entre un núvol de periodistes, que hauria sigut incapaç de posar-li preu perquè l'escultura representa "tires" de la seva "ànima". Muñoz Ballester no va cedir a la demanda de la directora de la fira aquell any, la galerista Juana de Aizpuru, de retirar l'obra, i recorda tot aquell episodi com "un escàndol meravellós". "No crec que ara l'escàndol sigui agressiu. L'obra és plàcida, encara que Instagram és un rotllo, és el món TikTok, el món de merda", critica l'artista. "Sembla mentida que als anys vuitanta hi hagués més normalitat que ara. Les xarxes han prohibit la imatge de l'obra immediatament", adverteix el galerista José de la Mano.

Rodrigo Muñoz Ballester va treballar en l'escultura, on se'l pot veure a ell mateix abraçant el Manuel, entre el 1976 i el 1983. La va comprar un patró de la Tate que se la va emportar primer a Londres i després a Nova York. Quan aquest col·leccionista va morir d'una malaltia complicada per la sida, la seva parella va complir la seva voluntat de retornar-la a l'artista perquè representava un amor impossible. Des d'aleshores, Muñoz Ballester l'ha tingut durant tots aquests anys als peus del llit.

Entre les anècdotes més curioses que recorda Muñoz Ballester hi ha la d'una visitant misteriosa: "Al migdia venia una dona pintada com un lloro i s'asseia davant l'escultura en una cadira plegable. Només obria la boca per dir: «Ai, si la veiés el Federico!» Quan li vaig preguntar a la galerista què era allò, em va dir que la dona era l'artista Maruja Mallo, i el Federico, Federico García Lorca". A més de l'obra de Muñoz Ballester, José de la Mano també exposa obres d'altres artistes queer com Costus, Lulujama i Juan Hidalgo.

Actualment, entre Muñoz Ballester i el Manuel hi ha una relació "plàcida, però lleugera". "Fa un mes que el Manuel s'ha quedat vidu, després de tenir cura durant deu anys de la seva dona que patia Alzheimer, juntament amb el seu fill. És un home molt normal –explica l'artista–. I amb 71 anys està guapíssim, no li han caigut els cabells, i té una veu...!"

Un altre dels plats forts de l'escena queer dins Arco són els 48 originals del còmic Turandot, de Nazario, que la galeria Bombon Projects té a la venda. "Nazario el considera la seva obra mestra", diu la galerista Joana Roda. És una reinterpretació de l'òpera de Puccini amb picades d'ullet a les sevillanes. També hi ha una peça de format més reduït del mateix artista, els sis dibuixos d'Abecedario para mariquitas, amb la qual Nazario va fixar els seus referents als anys setanta. Així mateix, a l'estand de la galeria Senda es poden veure fotografies de Robert Mapplethorpe i a la galeria Formato Cómodo, un gravat de gran format de Marta de Gonzalo i Publio Pérez Prieto de dues noies besant-se.

Federico García Lorca dins una fossa a Carabanchel

Federico García Lorca és el protagonista del nou treball d'Eugenio Merino exposat a la galeria Memoria de Carabanchel. És colpidora: la instal·lació Ruina consisteix en una escultura del poeta dins una fossa excavada al bell mig de la galeria, de la qual han arrencat el terra per donar versemblança a l'espai. A través de l'art, Merino ha aconseguit trobar les restes del poeta. "Federico García Lorca és un símbol de dues coses: dels desapareguts i del col·lectiu LGTBI, perquè el van matar per les seves idees i per com actuava", afirma Eugenio Merino, conegut per treballs polèmics dins Arco com el ninot de Franco dins una nevera de refrescos, actualment exposat al Museu de l'Art Prohibit, i el ninot del rei Felip VI fet a quatre mans amb Santiago Sierra. L'obra encara ha guanyat més vigència perquè dilluns la neboda del poeta va dimitir del patronat de la Fundació Federico García Lorca perquè el PP havia elegit un nou president, Antonio Membrilla, que va qualificar la memòria històrica de “memez histérica”. 

Un altre element de Ruina és el fet que els visitants hi puguin passar per damunt. "No es pot construir una democràcia sana damunt els crims sepultats", diu Merino citant un dels arqueòlegs més importants de la Guerra Civil, Alfredo González Ruibal. "M'agrada Lorca perquè és com un problema nacional posat dins un forat, la instal·lació és només una petita metxa perquè la gent comenci a pensar", diu l'artista.

Ruina és una reacció a la imatge ensucrada del poeta que sovint han transmès els monuments que li han dedicat i visions reduccionistes del seu llegat lligades sobretot al llibre Romancero gitano. També està especialment arrelada a la memòria històrica de Carabanchel. "S'ha donat una imatge folklòrica de Lorca. Per això he volgut representar-lo en una edat més avançada, el Lorca de Poeta en Nueva York que ha viscut la deshumanització brutal de la ciutat", explica Merino. Abans, Merino havia fet una màscara del poeta, però tenia la sensació d'haver fet curt. "M'interessa un nou Lorca, que representa tots els altres desapareguts de la Guerra Civil", conclou.