A partir de la mitjanit de dilluns el Govern aplicarà restriccions de mobilitat pel temporal DANA a 9 comarques del sud de Catalunya. Així ho ha anunciat aquest diumenge la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, després de reunir-se amb el consell de seguretat. Les comarques afectades són les següents: la Ribera d’Ebre, el Montsià, la Terra Alta, el Baix Ebre, el Baix Camp, el Priorat, el Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Penedès. Les restriccions estaran actives, com a mínim, fins a les 14 h de dilluns i els ciutadans d’aquesta zona rebran un SMS de Protecció Civil amb l’alerta al seu telèfon mòbil.

Tota l'aigua caiguda no és suficient. Ni tampoc les previsions de pluja per als dies vinents. El volum dels embassaments no millora i el Govern ha decidit continuar ampliant la llista de municipis catalans que ja pateixen algunes restriccions per la falta d'aigua. Els propers seran al Camp de Tarragona i la part de les Terres de l'Ebre que fins ara no estava afectada. La Comissió Interdepartamental de la Sequera s'ha reunit aquest dimarts i ha decidit que tots els municipis que s'abasteixen a través del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) passin de l'estat de prealerta (que no implica cap restricció) al d'alerta, que ja implica les primeres limitacions. Tot i així, des de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), asseguren que "les demandes per als pròxims mesos estan garantides per als municipis que estan connectats a la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona".

El prec municipal per garantir que les piscines públiques siguin refugi de les calorades d'estiu ha estat atès. Les restriccions a què obliga la situació greu de sequera a Catalunya incorporaran una excepció que, fins i tot, va més enllà del que demanaven els ajuntaments. Finalment, totes les piscines municipals que sigui per obres o per algun altre motiu estiguin buides ara com ara podran omplir-se, però també es permetrà que se n'omplin de privades sempre que siguin d'ús comunitari. Aquest requisit obre la porta a les piscines d'hotels, clubs esportius privats i també les comunitàries de blocs de veïns que, per alguna raó, encara no estiguin a punt. El Govern ha aprovat fer una modificació del pla de sequera vigent per flexibilitzar aquesta mesura a les portes de l'estiu per motius de salut pública.

Comença a imposar-se la idea que anem cap a la fi de les restriccions covid. És una arma de doble tall: d'una banda, serveix per avançar cap a una certa normalitat social i, per tant, també per incentivar la recuperació econòmica, tan necessària; de l'altra, en canvi, pot fer la sensació que ja s'ha superat la pandèmia i que no cal prendre mesures, cosa que encara no és així. Les dades epidemiològiques han començat a remetre, però seguim situats en nivells molt alts de contagi i força lluny que es buidin les UCI i els hospitals. Així doncs, no podem confondre desitjos amb realitat ni tornar a córrer més del necessari, com ja ha passat en altres fases d'aquesta llarga crisi sanitària que s'ha cobrat massa vides. És, doncs, en aquest punt mitjà que se situen els anuncis del Govern de suspendre pròximament les quarantenes a les escoles i de reobrir l'oci nocturn a partir de l'11 de febrer. En el primer cas, és una petició tant de pediatres com de famílies; uns i altres també voldrien que caduqués l'obligatorietat de l'ús de la mascareta per als infants al pati i a les aules, cosa que de moment no passarà. Sembla prudent ajornar-ho una mica més i fer-ho coincidir amb el moment en què també deixi de ser preceptiva al carrer per als adults. La veritat és que, després de tants mesos, ara no ens vindrà d'unes setmanes: podem assumir un temps més la molèstia. Perquè el dia que la mascareta decaigui serà un alliberament psicològic fort que es podria confondre amb un final de la pandèmia. Per tant, val més no atiar falses eufòries. És veritat que hi ha països que han pitjat l'accelerador de la fi de les restriccions. Dinamarca seria el cas més destacable, però es tracta d'un país que ha fet vaivens molt radicals, i no sempre els han funcionat.

Un milió i mig de persones, residents a l'àrea de Liverpool, seran des de dimecres en zona definida com de molt alt risc de transmissió de covid-19, segons ha anunciat aquesta tarda al Parlament el primer ministre britànic, Boris Johnson, que també ha detallat als Comuns el nou sistema d'escala de restriccions que ha dissenyat el seu govern per lluitar contra l'extensió del virus a Anglaterra. Un sistema, però, que abans d'entrar en vigor haurà de ser sancionat, aquest dimarts, per uns diputats cada vegada més refractaris a continuar retallant les llibertats dels ciutadans. La situació de Liverpool és crítica, amb dades per sobre dels 600 casos per cada 100.000 habitants l'última setmana.