"I ara com en direm de la plaça del Kasparo?", diu una noia en una xarxa social. El bar tenia tanta entitat i estava tan arrelat al barri del Raval de Barcelona que el seu tancament deixa òrfena molta clientela fixa i la plaça Vicenç Martorell. Marcel·lí Carrera i Elisabeth Triadó, la parella que el regentaven des del 1995, han acabat cedint a les pressions que els han abocat a tancar i abraçar la jubilació, que en el cas de Triadó arriba un any abans d'hora.

Arribaven rams de flors. Clients de sempre, esperant menjar-hi per últim cop i endur-se una abraçada de la Mercè. Hi havia qui s’emportava el menú de record, escrit a mà amb la lletra atapeïda del Joan. Els clients estaven tristos –per ells– i contents –pels propietaris–. "On esmorzaré ara?", es preguntava un cuiner que té una pila de restaurants i que cada dia hi feia parada. I és que Joan Pérez i Mercè Rosselló s’han jubilat i el restaurant Agullers (carrer dels Agullers, 8), després de 33 anys, ha deixat una mica òrfena la seva clientela, tot i que ells estan tranquils perquè creuen que l’han deixat en bones mans. Ara hi arribarem.

París s'ha preparat durant setmanes per acollir els 15 milions de visitants que a partir d'aquest dimecres trepitjaran la ciutat pels Jocs Olímpics. Per aquest esdeveniment mundial, l'Ajuntament ha flexibilitzat normatives municipals del sector de l'oci per convertir la capital francesa “en una festa”. Però no tots els canvis són benvinguts pels parisencs. El consistori que dirigeix Hidalgo ha decidit allargar l'horari d'obertura de les terrasses de bars i restaurants fins a la mitjanit –habitualment és fins a les 22 h– fins al 8 de setembre. També permetrà que els bars estiguin oberts durant tota la nit els dies d'inauguració i clausura dels Jocs Olímpics i Paralímpics, una mesura que la ciutat subratlla que és “excepcional”.

Avui ja no serà possible menjar els famosos callos del Bar Brusi, al carrer de la Llibreteria. Ahir va ser l'últim dia d'aquest emblemàtic establiment. Tot i que els dilluns no obria, ahir va fer una excepció per acomiadar-se dels seus clients fidels. El motiu del tancament és una decisió personal dels propietaris, i ha agafat per sorpresa els veïns i clients habituals.

La notícia del tancament definitiu del Bar Pinotxo de la Boqueria i el seu traspàs a un nou propietari va generar un interès molt gran. Arran de les informacions, hi ha hagut dos comentaris dels lectors que m'han fet rumiar (els comentaris dels lectors els llegim sempre, no us penseu que no us fem cas). El primer es preguntava per què hi donàvem tanta importància, i si faríem notícia de tots els bars que tanquessin. El segon es lamentava de com estem perdent els referents i del camí inexorable cap a la desaparició. El segon comentari crec que dona resposta al primer. No tanca "un bar", tanca "un referent". Un lloc que ens explica, que imprimeix caràcter. I precisament perquè és part de les nostres vides, del paisatge comú, és un dol col·lectiu. Un trosset de nosaltres s'ha mort. Vam viure un procés similar quan va tancar Marc's Entrepans o quan un fons voltor va obligar a tancar el Jofama.

El 14 de març de 2020, Espanya va decretar el primer estat d’alarma pel covid-19. Des d’aleshores, uns 85.000 bars i restaurants han hagut d’abaixar la persiana; el negoci s’ha reduït un 43% i s’han destruït gairebé 1 de cada 5 llocs de treball. Davant d’aquest panorama, el Grup Bacardi ha decidit tirar endavant Barris oberts, una iniciativa que, des d’ara i fins a finals d’octubre, buscarà injectar al sector de la restauració dosis d’optimisme i d’esperança perquè, de mica en mica, puguin començar a deixar enrere un any i mig de grans dificultats. Amb el lema Anem a mitges, l’empresa familiar de begudes espirituoses més gran del món ha teixit col·laboracions amb més de 700 establiments de Barcelona i Madrid per tal que puguin oferir als seus clients una selecció de combinats a meitat de preu, tots elaborats amb les mítiques begudes de les marques del grup. El cost de les consumicions per al client serà de 3 o 6 euros i l’altra meitat l’assumirà Bacardi.

El Gremi de Restauració de Barcelona no ha aconseguit una nova rebaixa fiscal per al sector. Tot i que dos partits diferents (ERC i Barcelona pel Canvi) han proposat aquesta tarda una nova rebaixa a la taxa que paguen bars i restaurants per totes les hores que no han pogut obrir durant la pandèmia, el govern municipal ho ha acabat rebutjant. Durant el debat, que s'ha produït a la comissió d'Economia i Hisenda, els dos grups han demanat que calia compensar el sector perquè durant aquests primers quatre mesos de l'any han pogut obrir poques hores. Les dues formacions han traslladat la proposta que havia redactat el mateix Gremi i que demanava que durant el primer mes de l'any (quan només van poder obrir quatre hores al dia) se'ls apliqués un descompte del 75%; durant el mes de febrer (que van estar fins a sis hores oberts) la rebaixa havia de ser del 63%; al març i abril del 44%, i al maig, amb les terrasses ja obertes durant 15 hores al dia, del 7%. Aquesta rebaixa s'havia de sumar, segons la proposta del Gremi que ha arribat a través d'ERC i Barcelona pel Canvi, paral·lelament al descompte del 75% que s'aplica.

El director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, va assegurar ahir en una entrevista amb Antoni Bassas a l’ARA que el govern de la comunitat de Madrid “ha entès millor” el fet que la ciutadania va decidir reemprendre la socialització al mes de maig de l’any passat i que era “tan important” prendre mesures per frenar els contagis del covid-19 com assegurar l’actvitat econòmica.

Les vendes de les grans superfícies a Catalunya van caure un 10,9% el 2020, segons dades de l'Idescat, l'agència catalana d'estadística. La facturació de les grans superfícies va caure principalment arran de la declaració de l'estat d'alarma, a mitjans de març, i es van mantenir els números baixos al llarg de tot l'any a causa de la pandèmia i les diferents restriccions imposades.

El bar Andalucía del carrer Espronceda és una institució del Poblenou. Reobre avui, esclar, després del tancament de la restauració per fer front a la segona onada del covid-19. L'Antonio està pletòric, rep els clients de sempre i els nous amb l'entusiasme desbordat malgrat que l'ocupació per dinar és discreta, a mig gas, com el barri: "Hi ha molt teletreball i costarà agafar embranzida". Des del 1969 l'Andalucía, irreductible, és un pulmó del barri: "Ja remuntarem, la situació és complicada i s'han d'entendre les mesures que s'ha pres". Viuen molt dels menús de migdia però també dels esmorzars de forquilla dels dissabtes, amb uns veïns i visitants que se'ls estimen moltíssim.

Un 70% dels bars i restaurants de la ciutat de Barcelona han reobert aquest dilluns després de quaranta dies de restriccions en què van haver de mantenir els locals tancats amb l'excepció de l'elaboració de menjar per emportar o de lliuraments a domicili, segons el càlcul que ha fet públic el Gremi de Restauració de Barcelona.

Tot i que el Procicat em doni permís, de dilluns a dijous no acostumo a sortir del meu municipi. Tan sols em desplaço, poc i a contracor, quan la feina ho requereix. La setmana passada, per exemple, vaig haver d’anar a Reus. De cop i volta el Baix Camp em va semblar més lluny que mai, tot i que hi havia tan poc trànsit que semblava una autopista de fa quaranta anys. Quan m’avançava un cotxe, que era molt de tant en tant, tenia la temptació de saludar-lo. Reus, entre places –Prim, Mercadal, Peixateries– té un aire senyorial, d’autoestima alta. La ciutat, a primera hora, tenia la cara neta i els aparadors lluïen com als carrers més selectes d’Estocolm. La zona de vianants té personalitat. Ha sabut combinar les franquícies de tot arreu amb les botigues, de joies i roba, amb molt d’estil. Quina diferència amb tantes altres capitals de comarca on sembla que les persianes avall s’encomanin pels carrers més cèntrics sense remei possible. El nostre rodatge –aquesta era la feina– era davant per davant de l’Ajuntament, a l’altra banda de la plaça, a la Casa Navàs. Ni hi havia estat mai, ni sabia que existia. Quin error, el meu, de no haver-hi anat abans. Joaquim Navàs, comerciant de teixits, va encarregar una casa-botiga singular, de tota una cantonada, sense límit de pressupost. A canvi, Domènech i Montaner li va tornar una joia modernista que, malgrat els danys que hi van causar els bombardejos de la Guerra Civil, quedarà pels segles dels segles. A poc a poc, quan puguem recuperar la mobilitat, i abans que ens deixin sortir de Catalunya, podríem anar fent llista dels cinquanta llocs desconeguts del nostre privilegiat país que hem de visitar abans de morir-nos, d’avorriment o d’ignorància. La Casa Navàs n’és un.

]]>

El Gremi de Restauració de Barcelona ha reclamat a l'executiu català "el compromís" que no tornarà a tancar bars i restaurants independentment de com evolucionin els contagis de covid-19 a Catalunya i ha valorat "positivament" que la Generalitat permeti l'obertura de bars i restaurants des de les 6 del matí fins a les 21.30 hores a partir de dilluns. El director del Gremi, Roger Pallarols, ha indicat en un comunicat que la mesura és un "avenç" respecte al pla inicial del Govern, que preveia el tancament dels locals a les 17 hores.

]]> Filtrar a la premsota quines són les mesures anticovid que pensa –amb perdó per la paraula– “implementar” el govern del qual formes part és lletjot, perquè és com si volguessis comprovar què diu el populatxo i, en conseqüència, fer-te l’escandalitzat o el responsable. Sembleu una parella de divorciats, un dels quals no vol demanar el patinet als Reis, perquè el patinet no mola, però tampoc vol quedar malament davant del fill.

]]> Aquest dijous al Tot es mou, de TV3, hi sortia el cuiner Carles Gaig per parlar dels deu dies més que els restaurants hauran d’estar tancats per la pandèmia. Ensenyava una campana extractora que tenia enmig del local i explicava que renovava l’aire constantment. I que al seu negoci de Singapur, obert, el que havien fet era “separació d’esquenes”.

]]> La idea és que, quan es pugui, els restaurants, bars i discoteques obrin. N’hi ha que no podran, perquè ja van demanar un crèdit durant el confinament total. N’hi ha que aguantaran, perquè han pogut negociar el lloguer o la hipoteca, o perquè el negoci era familiar i de lloguer o d’hipoteca no en pagaven, o perquè tenien estalvis o amics que els han deixat cèntims. Quan obrin estaran molt malmesos. Passa el mateix amb les companyies teatrals. Amb el tancament hi va haver companyies que van haver de baixar de l’escenari. N’hi va haver que estaven amb mitja producció a punt d’estrenar. Aquestes ho han perdut tot.

]]>