La cadena de perruqueries Raffel Pagès arriba al centenari en plena forma: amb 65 salons, aixecats amb els seus 27 socis, i mantenint l'aliança amb L'Oréal, amb qui treballen des de fa 43 anys. Des de la mort de Raffel Pagès el 2021, segona generació de l'empresa, és Carol Pagès qui lidera el negoci familiar. Conversem amb ella al Museu Raffel Pagès, on s'exposa la col·lecció d'objectes de perruqueria que el seu pare va recopilar al llarg de la seva vida.

En Christian Garcia és el propietari de la barberia The Barber Soul a Girona, famosa per acollir un gran gruix del vestidor blanc-i-vermell, que aquest diumenge visita el Vila-real (14 hores, Movistar). Garcia va néixer a Dos Torres, un municipi cordovès de poc més de 2.300 habitants, i ha voltat per diferents indrets de l’estat fins a establir el seu espai de residència a Girona. “Alguns familiars m’havien dit que hi havia feina cap a Roses i vaig anar a provar. Vaig estar uns mesos a l’hostaleria, després de la covid-19, fins que em va sortir feina de barber a Girona. Cobrant força menys, però era el que volia”. Ara, el seu compte d’Instagram supera els 11.000 seguidors. “Si s’utilitzen adequadament, les xarxes són una eina molt potent. En una ciutat com aquesta, el boca-orella funciona bé, però les xarxes tenen molta força”, defensa.

Entro a la perruqueria i demano, a les amigues, un cap i un facial. Així en diem, formals, d'entrada, però ben aviat, quan ja duc la bata posada, parlem de bigotis, de “celles de Macario” i de “cabells de Patrick Hernandez” (som filles dels vuitanta). “Ties, és que potser avui, pel que sé, que no és segur, hi haurà una activitat...”

No ha estat fàcil poder-nos trobar per fer l’entrevista, perquè Alexis Continente (Sant Boi, 1982) passa la major part del temps fora de casa, participant en pel·lícules com La casa Gucci, Mamma mia o Els venjadors, on s’encarrega dels cabells d’alguns dels actors més famosos de Hollywood. La professió li ve de família, la va aprendre de la seva mare, que era perruquera, i va acabar al cinema gairebé per casualitat i en un intent –ell sentia que era l’últim– per canviar la seva vida. 

Aquest mes de gener, el cambrilenc Javi Torrente es va proclamar campió d’Espanya de perruqueria a València. Ho va aconseguir en les categories de low skin fade i classic cut fade. Fins a arribar aquí hi ha un llarg camí, des que Torrente va començar a aprendre l’ofici de barber de la mà del seu pare, fa més de quaranta anys, en un establiment emblemàtic de la localitat del Baix Camp. El barber cambrilenc també és l’ànima de la iniciativa solidària Deixa’t prendre el pèl, que ha arribat a la setena edició i fa uns mesos va aplegar una cinquantena de perruquers i barbers per recollir diners per a la investigació de l’ELA.

“Aquí ens expliquem les penes i les alegries!”, diu Laura Llavinés mentre comparteix una rialla amb la seva perruquera, Loli González, que regenta La Pelu, situada al barri d’Hostafrancs de Barcelona. La Laura ja està pentinada, però no marxa perquè espera que la cuidadora la vingui a buscar. Tot seguit i com deien els Pets, es desfà la conversa entre les tres clientes que aplega aquest matí el petit local.

El 2023 ha estat un any complicat en termes sentimentals. Ningú se n'ha salvat, des de polítics fins a futbolistes, passant per cantants i actrius. Però, tot i que cada ruptura és un món, a partir de les tendències de les xarxes i de la sobreexposició de la vida personal ha nascut un punt en comú entre moltes noies que han tallat amb les seves parelles: tenyir-se el cabell de vermell. La perruquera de Llongueras Lorena González-Coronado Salas ha explicat a l'ARA què representa aquest canvi de look i l'impacte que té aquesta moda d'internet en el dia a dia d'un saló de perruqueria.

Es troba a faltar a Medusa Deluxe, el debut del britànic Thomas Hardiman, el to festiu i petardo de la seva seqüència postcrèdits, una coreografia filmada en un sol pla que els actors del film executen a l'uníson seguint el ritme d’una efervescent cançó de música disco. La pel·lícula, filmada en un aparent pla seqüència d’uns 90 minuts és, primer de tot, un exercici d'estil virtuós i, només en segon lloc, un whodunit ambientat en un concurs de perruqueria decadent. Hardiman recicla els elements bàsics d'aquest subgènere criminal –un assassinat i un nombrós grup de sospitosos que han de conviure en un espai tancat fins que es resolgui el crim–, subvertint-ne alguns dels estilemes.

Una cinquantena de dones afganeses han sortit al carrer per protestar contra la decisió dels talibans de tancar-los definitivament tots els salons de bellesa, l’últim dels reductes que els quedaven per reunir-se sense la presència dels homes i un dels pocs negocis que podien tenir com a dones. Potser per això aquests salons van proliferar durant l’ocupació nord-americana, perquè complien dues funcions bàsiques: la de reunir-se i la de la independència econòmica de les dones. Potser és la vegada que més els escau el nom de bellesa. Però la repressió contra les dones s’executa fins a les últimes conseqüències i aquesta cinquantena de perruqueres i maquilladores han pres la decisió política d’organitzar una manifestació per discutir i negociar una prohibició que els tanca les poques portes que els quedaven obertes i els pren el menjar, literalment, de la boca. “Pa, treball, justícia” era la seva proclama. La resposta talibana ha estat llançar-los canons d’aigua i disparar a l’aire per dissoldre-les. Fins aquí la negociació, el diàleg. Però la seva protesta no és en va, al contrari. És un exemple polític de dignitat màxima. 

El perruquer Pascual Iranzo ha mort aquest dimarts als 92 anys, segons han informat des de la cadena de perruqueries que ell va fundar i que encara porten el seu nom. "Avui és un dia trist. Lamentem anunciar la mort del nostre fundador i mestre Pascual Iranzo", diu un missatge d'una publicació a Instagram de Perruqueries Iranzo.

Aquest dilluns Nova York acollirà la seva primera edició del Bald Fest, un festival per a calbs. O, com ha anunciat un dels seus promotors, “una bacanal de cuirs cabelluts i de tots aquells que els adoren”. El festival s’ha fet coincidir amb el 13 de setembre perquè als Estats Units és el Dia Nacional de la Calvície. Hi podran participar tots aquells a qui ja els claregi la closca -bé tinguin entrades, pateixin alopècia o hagin perdut el cabell a causa de tractaments mèdics- i tots els seus aliats i còmplices. Inclouen també totes aquelles empreses que, d’una manera o altra, estiguin vinculades al negoci de la calvície, com ara fabricants de fulles d’afaitar per a aquells que opten per rasurar-se els pocs cabells que els hi queden per aconseguir una calba més homogènia i perfecta.

Quan estaven en marxa, devien fer un soroll de mil dimonis els aparells per assecar els cabells d’allò més rudimentaris -alguns funcionaven amb bateries de cotxe- que ara es troben al Museu de la Perruqueria Raffel Pagès. Però les dones havien d’estar-se quietes sota els cascos una bona estona, perquè l’aire que en sortia no era pas calent. Un dels assecadors, de la marca nord-americana Turbinator, és la peça més antiga d’aquest museu situat a la rambla de Catalunya de Barcelona. Pertanyia al saló de perruqueria del pare de Raffel Pagès. L’havia comprat de tercera mà per 200 pessetes. Quan va quedar obsolet, el volia llençar. EnRaffel Pagès va salvar-lo.

El Congrés de Diputats ha aprovat aquest dimecres de manera definitiva la llei de prevenció i lluita contra el frau fiscal, que imposa mesures com la limitació a 1.000 euros dels pagaments en efectiu i la prohibició de les amnisties fiscals. El principal punt de la nova llei és justament la prohibició de fer pagaments en efectiu superiors a mil euros, fins ara limitats a 2.500 euros. No obstant, la norma és un conglomerat de mesures fiscals que busquen augmentar el control contra el frau fiscal.

La majoria de perruqueries i salons de bellesa de la Seu d'Urgell s'afegiran a la vaga convocada pel sector a nivell espanyol de cara al pròxim dimarts 20 d'octubre. Així ho ha confirmat a l'Ara Pirineus una de les integrants del col·lectiu que ha promogut aquesta aturada a la capital de l'Alt Urgell, Ana Moreno. La principal demanda és que se'ls permeti tornar a l'IVA reduït, tal com passava abans del 2012. Aquell any, se'ls va apujar del 8 al 21%, però Moreno assegura que la majoria d'establiments van optar per no apujar preus per compensar-ho per no perdre clientela. Des d'aleshores, assegura, els ingressos de la majoria d'aquests establiments ha baixat força i molts han tancat.