Són una infinitat de xinxetes vermelles clavades en un mapa. En són tantes, de fet, que és impossible distingir els carrers. Joan Casadevall m’explica que assenyalen les tretze mil façanes que han estudiat a Barcelona. El té penjat a l’entrada del seu estudi, on són especialistes en color. 

Primer, una certesa: la llosa de formigó que va sostenir les carpes del mercat provisional de Sant Antoni i que ja fa 14 anys que ocupa dos trams de la ronda s'aixecarà d'una vegada per totes a finals d'aquest any. Però el que no està tan clar és què quedarà després de treure la plataforma. L'Ajuntament de Barcelona discuteix aquests dies amb associacions de veïns i comerciants de la zona quin ha de ser el nou dibuix de la ronda Sant Antoni i les primeres tres trobades ja han fet evidents les posicions contraposades entre qui creu, com plantejava el govern de Colau, que després de tants anys sense trànsit es pot mantenir una pacificació total de l'espai (amb verd i espais de jocs infantils) i qui demana recuperar-hi la mobilitat (bus, bici i càrrega i descàrrega) per millorar el pas del transport públic i, sobretot, com una "barrera protectora" de possibles problemes de convivència com els que es denunciaven a la llosa abans que s'hi instal·lés una patrulla de la Guàrdia Urbana de forma permanent.

Després d'anys esperant que s'aclarís la incògnita d'on es faria l'ampliació de l'Hospital Clínic de Barcelona i amb molts números de ser l'escenari escollit, el recinte de l'Escola Industrial de Barcelona respira alleugerit després de veure que les pistes esportives de la Universitat de Barcelona (UB) són ara la zona més ben posicionada per al nou hospital i presenta ja el seu projecte de futur sense edificis sanitaris. La Diputació de Barcelona fa temps que treballa en una gran transformació, presentada avui amb honors, per revitalitzar tot el recinte industrial. La peça destacada serà, com va avançar l'ARA, un nou centre d'innovació, amb capacitat per a 800 treballadors, que s'aixecarà a les instal·lacions que van deixar buides els estudiants de l’Escola d’Enginyeria quan, el 2016, es van traslladar al Campus Diagonal Besòs.

Hora punta del migdia d'un dimecres i només cinc de les més de 50 taules que hi ha preparades a la plaça de l'Odissea, a la part del darrere del centre comercial Maremàgnum de Barcelona, tenen algun client assegut. L'espai semblaria mort si no fos pel riure de les gavines, que són majoria, i que encara espanten dues noies que intenten descansar a les taules d'un local tancat. "Normalment el mes de febrer ja és temporada baixa, però ara, amb tan poc turista, tot està encara més mort", explica el Jonathan mentre treballa a porta tancada al restaurant Sweet Terrassa, que abans obria de dijous a diumenge, però ara ja només ho fa dissabtes i diumenges. "La gent de Barcelona només ve en cap de setmana, els dies laborables ara sempre estem així de buits", afegeix la treballadora d'un altre local de restauració: "Quines ofertes hem de fer si el que no hi ha és gent?".

La transformació de la Rambla de Barcelona, després d'anys de debat i de no tenir reserva de pressupost, començarà finalment el 2022. Així ho ha anunciat el govern municipal en la comissió d'Urbanisme d'aquest dimarts, que ha aprovat de forma definitiva el projecte, i s'ha compromès a reservar-hi una partida pressupostària ja l’any que ve. La reforma encallada de la Rambla –el primer pla d'ordenació es va aprovar ja el 2016– va ser motiu de conflicte en plenes negociacions pressupostàries entre l'equip d'Ada Colau i ERC, que el posava d'exemple dels "incompliments" dels acords que uns i altres havien segellat fins ara. El govern municipal instava llavors els republicans a negociar el pressupost del 2022 per fer-hi entrar la partida de la Rambla, un escenari que no s'ha donat, tot i que ERC sí que ha garantit el seu suport als comptes per desbloquejar els de la Generalitat.

Revolta Veïnal MPGM de Gràcia. És el nom que té des de la setmana passada el conglomerat de veïns de set zones del districte de Gràcia que se senten amenaçats pel pla urbanístic que preveu aprovar el govern de Colau, la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM), que en alguns casos condemna de forma definitiva els seus habitatges a anar a terra o els deixa en uns llimbs que no saben com els afectarà en un futur. Els que van aixecar la veu més de pressa van ser alguns veïns dels 12 àmbits que apareixen a la llista d'expropiacions. Ho van fer alertats pels detalls sobre el pla que va avançar, al maig, L'Independent de Gràcia i que ja parlava d'un calendari amb dues etapes de sis anys cadascuna per concretar afectacions que en alguns casos s'arrossegaven des de feia més de 40 anys, com la que es preveu per connectar el passatge de Frígola, que ara només té sortida a través dels Jardins Mestre Balcells, amb el carrer Cardener, a través d'un nou vial.

La precarietat amb què es van aixecar els edificis del passatge Sigüenza del barri del Carmel de Barcelona estava detectada des de fa dècades i, de fet, un pla urbanístic del 2010 ja preveia enderrocar-los, però no va ser fins a l'estiu passat que un ensurt va obligar l'Ajuntament a treure la pols d'aquell planejament. El 29 d'agost del 2020 el propietari d'un dels pisos del número 95 del passatge va decidir sense consultar-ho a ningú que retirava apuntalaments de casa seva i els bombers, que van ser avisats d'urgència, van concloure que el risc d'ensorrament era massa alt i que calia desallotjar tothom. Una decisió que més tard es va fer extensiva als dos edificis dels costats. Aquest estiu, veïns de tres finques més de la zona –els números 91 i 101 del passatge Sigüenza, i el 101 del carrer Sigüenza– van rebre per sorpresa la visita de bombers i policia: ja no era segur estar-se a casa seva i tenien uns pocs minuts per agafar les coses bàsiques per reallotjar-se en un altre lloc. El govern d'Ada Colau assegura que vol evitar noves decisions precipitades com aquesta i, mentre completa l'enderroc manual dels tres primeres edificis desallotjats, avança en l'expropiació del conjunt de finques per després demolir-les.

Són set, d'edats diverses i totes dones. Són les escollides per passar el control de qualitat als carrers de l'Eixample de Barcelona. Un equip heterogeni, de pas lent i crític, en qui es confia per detectar, des d'una mirada femenina, les mancances dels carrers que s'ha previst de transformar en el marc del projecte de la Superilla Barcelona. El principal problema de la zona ha quedat clar ja al principi de la marxa exploratòria d'aquest divendres: el grup, format per deu persones entre participants i dinamitzadores, s'ha d'ajuntar molt per sentir què diuen les unes i les altres. Les mascaretes no hi ajuden i el soroll del trànsit és més que intens. I això que el lloc de trobada és a la Gran Via amb Rocafort, un dels carrers que va estrenar el polèmic urbanisme tàctic per reduir espai als cotxes i que també ha d'estrenar el nou disseny definitiu.

L'Ajuntament de Barcelona continua convençut de la necessitat de fer que l'avinguda Meridiana deixi de ser una autopista i, per tant, d'estendre el nou dibuix amb menys carrils de circulació, voreres més amples i més verd. Si fins ara la reforma havia canviat el tram que va de la plaça de les Glòries fins al carrer Mallorca, el compromís del govern municipal continua sent estendre-la primer fins a Fabra i Puig i després fins al pont de Sarajevo, tot i que després de la crisi del covid els terminis anunciats s'han allargat. Les obres per reformar el tram de la Meridiana que va de Mallorca fins a Navas de Tolosa-Josep Estivill s'havien anunciat per al mes de setembre passat, però avui l'àrea d'Urbanisme ha comunicat als veïns de la zona que començaran el 6 d'abril.

Una barrera, una rotonda o, directament, un no lloc, un forat enmig de la trama urbana. I, al mateix temps, un referent de l'arquitectura moderna en l'espai públic, un lloc que aspira a les coses sublims. Són només algunes de les definicions que arquitectes i urbanistes utilitzen aquests dies per referir-se a la premiada plaça dels Països Catalans, la que queda just davant l'Estació de Sants de Barcelona. És l'exemple paradigmàtic de plaça dura –va néixer sense ni un sol element verd–, que el 1984 va suposar el premi FAD per als arquitectes que la van dissenyar, Albert Viaplana i Helio Piñón. Havien rebut l'encàrrec del projecte del llavors arquitecte en cap de la ciutat, Oriol Bohigas, que va definir el resultat com una "obra mestra".

La tinent d'alcalde d'Urbanismes de Barcelona, Janet Sanz, ha hagut de donar explicacions aquest dilluns al jutge pel projecte municipal d'expropiar la Casa Buenos Aires de Vallvidrera per evitar que la propietat acceptés enderrocar-la i fer-hi un hotel de luxe. Sanz, que ha defensat "l'interès públic" de l'operació, ha de respondre de la querella que han interposat contra ella la propietat de l'edifici, la congregació religiosa dels Pares Paüls, i la societat London Private Company, que és qui tenia la llicència demanada per convertir-lo en un hotel de cinc estrelles. L'acusen de delictes com ara prevaricació i omissió del deure de perseguir delictes, perquè la casa va estar ocupada durant un any i mig amb un projecte d'autogestió veïnal que buscava evitar-ne la demolició. També l'acusen d'obstrucció a la justícia i coaccions.

Barcelona abandona la idea de crear superilles aïllades aquí i allà, al Poblenou o a Horta, i engega la transformació de tota la trama de l'Eixample seguint l'esquema dels eixos pacificats: un de cada tres carrers. La idea és estendre el dibuix aplicat al barri de Sant Antoni, convertint alguns carrers en vies amb més vegetació, espais de joc i circulació limitada que, quan es creuen amb un altre eix verd, generen una mena de plaça: un espai de mida similar a les places del barri de Gràcia (d'uns 2.000 metres quadrats). El projecte, anhelat des de fa temps pel govern d'Ada Colau, ara ja té calendari i pressupost, com a mínim, per a les primeres vuit transformacions: quatre eixos i quatre places que es crearan durant aquest mandat. I la idea és desplegar 21 eixos i 21 places d'ara fins al 2030.

Un dia després que el govern espanyol consumés la subhasta de 26 espais del Front Marítim de Barcelona i que es confirmés el que era un secret del domini públic –que els fons que ja van comprar l'Hotel Arts el 2006 licitarien amb quantitats elevades per tots els espais propers al seu establiment–, el govern d'Ada Colau ha admès que aquesta venda és un "error enorme" per a la ciutat. Ho ha fet per mitjà de la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, que ha lamentat que el ministeri d'Hisenda decidís vendre's aquest patrimoni, però ha considerat que "legalment" ho podia fer. Amb l'operació, i a l'espera de si els actuals llogaters decideixen superar les ofertes, el govern espanyol ingressarà més de 93 milions d'euros. Els candidats a nous propietaris, la societat Archer Hotel Capital, ha concretat avui a aquest diari que el seu projecte passa per promoure en aquest àmbit activitats d'oci, culturals i gastronòmiques per a totes les franges d'edat. I que ho volen fer, asseguren, del bracet de l'Ajuntament per completar un pla de renovació de la zona que acabi amb problemes com el soroll i les conductes incíviques, que associen al veí Port Olímpic.