Urbanisme
Societat 05/12/2020

Barcelona descarta un gran edifici per al Clínic a l’Escola Industrial

L’Ajuntament prefereix que l’ampliació de l’hospital es faci trossejada en diferents emplaçaments

Maria Ortega
8 min
El recinte de l’Escola Industrial, amb la gran xemeneia a la part posterior.

BarcelonaRespectar el patrimoni, els usos veïnals i els equilibris de la ciutat. Són les tres condicions que es marca la ciutat de Barcelona a l’hora de proposar un espai per a la més que necessària ampliació de l’Hospital Clínic. I, per això, l’Ajuntament ja parla en plural de possibles ubicacions i defuig la idea de construir un macroedifici al recinte de l’Escola Industrial, que era l’alternativa que des de l’hospital es veia com a més factible per poder disposar dels prop de 200.000 metres quadrats d’instal·lacions que calculen que necessiten per acabar amb l’actual atapeïment de l’edifici històric, a l’Esquerra de l’Eixample. També la Diputació de Barcelona, que és la tercera en discòrdia, com a propietària dels terrenys del recinte industrial, demana explorar totes les alternatives d’emplaçaments, tenint en compte que el projecte plantejat pel Clínic, tot i respectar els edificis catalogats, suposaria créixer en alçada i construir en espais que ara estan buits i donen oxigen a una zona molt densa.

El consens que serveix de punt de partida a Ajuntament, Diputació, i departament de Salut és que el nou Clínic és ja una urgència que fa massa anys que espera solucions i que no es vol que surti de la ciutat i, en la mesura del possible, tampoc del barri, ja que dona servei a uns 450.000 usuaris de la banda esquerra de la ciutat. On hi ha menys entesa és en la idea de trossejar l’ampliació: l’hospital aspirava a tenir-ho tot com més concentrat millor per una qüestió funcional i per tenir-ho tot a prop de l’edifici actual i de la Facultat de Medicina.

Tampoc hi ha consens en quines serien les ubicacions alternatives. Sobre la taula, hi ha possibilitats com aprofitar l’edifici de l’Escola Industrial que va quedar buit quan van marxar els estudiants d’enginyeria al campus del Besòs o algun altre lloc del recinte, donar ús al solar del carrer Provença on hi havia prevista l’ampliació inicial de l’hospital en un gran edifici -descartat per les obres de l’AVE que feien impossibles les quatre plantes subterrànies previstes-, l’Hospital Universitari Sagrat Cor o donar més espai al Clínic al recinte de la Maternitat, que també és de la Diputació. O fins i tot utilitzar part del recinte de la Fira de Montjuïc, que és una de les propostes llançades per entitats com la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona. De moment, les parts implicades defugen concretar quins serien els emplaçaments possibles, però sí que coincideixen a remarcar que abans que acabi l’any s’hauria de poder segellar un primer protocol per prendre les decisions els mesos següents i no endarrerir més el projecte. Totes garanteixen disposició al diàleg.

Barcelona descarta un gran edifici per al Clínic a l’Escola Industrial

Buscar equilibris

“En aquests trencaclosques hi pot haver moltes peces i l’Escola Industrial en pot ser una”, assegura la regidora de Salut de l’Ajuntament, Gemma Tarafa, que defensa que caldrà saber trobar “el punt” entre les necessitats de l’hospital i els “equilibris del barri i de la ciutat”, i assegura que es treballa amb actitud “constructiva” per trobar solucions i amb la idea de mantenir l’hospital dins de l’àrea d’influència actual. “Clarament, l’Ajuntament diu no al nou edifici”, va reblar el regidor Jordi Martí en l’últim consell de barri de l’Esquerra de l’Eixample per respondre a les inquietuds dels veïns que ja s’han organitzat en plataforma contra aquest possible nou edifici i demanen estudiar alternatives. Martí va insistir que el govern municipal és partidari de mantenir el Clínic a l’Eixample i no triar “l’opció més fàcil”, que seria portar-lo a la perifèria, on hi ha menys dificultats per trobar emplaçaments. “Segurament haurem de pensar en diverses ubicacions”, va avançar.

Una decisió ràpida

El director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, insisteix que el moment actual, i tenint en compte la possibilitat que arribin fons europeus que ajudin a finançar l’operació, exigeix una “decisió ràpida”, que eviti que el Clínic s’estanqui: “No podem mantenir més l’hospital com està, cal una solució tant sí com no. Soc optimista i estic segur que la trobarem”. Comella reitera que la preferència del centre és poder concentrar tota la seva activitat en un punt per una qüestió de funcionalitat, ja que ara ja té parts separades. Si no fos possible, afegeix, es podria buscar més d’un emplaçament, però no molta més fragmentació perquè això, avisa, acabaria afectant la qualitat del servei.

El Clínic, de moment, declina fer valoracions oficials de com avancen les converses, però fonts del centre defensen que si es trosseja l’ampliació voldran garantir que una part important va a l’Escola Industrial. La Diputació de Barcelona se suma al consens sobre la necessitat i la urgència de fer l’ampliació, però demana estudiar totes les alternatives i, sobretot, garantir que es manté el patrimoni arquitectònic de l’Escola Industrial. El prototip presentat pel Clínic projectava el nou edifici envoltant els actuals i superant en alçada la xemeneia, de 62,5 metres, que és un dels símbols del recinte. També obligava a ressituar espais com les piscines Sant Jordi o el camp de futbol.

La Diputació té en marxa el procés per repensar i rehabilitar l’edifici 12, on fins al 2016 hi havia els estudiants de l’Escola d’Enginyeria que es van traslladar al Campus Diagonal Besòs: uns 16.000 metres quadrats que, òbviament, disten molt dels 200.000 de tot el projecte del Clínic, però que sí que en podrien acollir una part. Els plans de la Diputació per a aquest espai passen per fer-lo accessible a la ciutadania i per dignificar la sala hipòstila que queda soterrada i que és un dels grans exponents de l’obra de Rafael Guastavino a Barcelona.

Qui s’ha oposat amb més contundència a aquest trasllat és la Plataforma un Nou Clínic és possible salvant l’Escola Industrial, que aglutina des d’associacions de veïns al Col·legi d’Arquitectes (COAC) o entitats com SOS Monuments. Demanen preservar l’antic recinte fabril per mantenir el patrimoni arquitectònic de l’antiga fàbrica Can Batlló i per no perdre l’apreciat “buit” que suposen els carrerons interns del complex. Per això, defensen augmentar el nivell de protecció del recinte de bé cultural d’interès local a bé d’interès nacional, i avisen d’ “incoherències” com buscar pacificar l’Eixample i, al mateix temps, treure-li espais lliures i sumar-hi més mobilitat. L’arquitecta Sandra Bestraten, del COAC i de la plataforma, lamenta que s’estigui apostant per estendre les superilles i, en canvi, s’amenaci l’Escola Industrial, que “ja funciona com a tal”.

El risc de densificar

“Densificar més una zona que ja és molt densa pot generar nous problemes”, alerta, i per això demana estudiar a fons totes les alternatives. Des del Col·legi, remarca, s’ofereixen a col·laborar per fer un cens d’edificis buits que pugui ajudar totes les transformacions de la ciutat sense necessitat de noves construccions.

De la decisió d’on ubicar el Clínic -i de què es manté a l’espai actual- en depenen moltes altres decisions de ciutat que van lligades a aquesta peça. Per exemple, el retorn al carrer Provença de la caserna de bombers que una sentència obliga a treure del parc Joan Miró i la possible ubicació de l’Escola Entença, que ara és al recinte de l’Escola Industrial i que també té el solar del carrer Provença com a una de les alternatives de futur. El trencaclosques comença al Clínic.

REPENSANT L’ANTIGA SALA DE TELERS

La Diputació de Barcelona té en marxa el projecte de repensar i rehabilitar l’edifici número 12 del complex de l’Escola Industrial, que és on fins l’any 2016 hi havia els estudiants de l’Escola d’Enginyeria que es van traslladar al Campus Diagonal Besòs. La iniciativa busca fer-lo accessible a la ciutadania i dignificar la sala hipòstila que queda soterrada i que és un dels grans exponents de l’obra de Rafael Guastavino a Barcelona. Aquí, que és on hi havia l’antiga sala de teler de la fàbrica, va provar la coneguda com a volta catalana que després exportaria als Estats Units, però en el recinte de l’Escola Industrial les voltes queden cobertes de guix i la gran sala està compartimentada per envans. Ara es vol recuperar aquest espai i la planta superior.

EL PARANIMF, RECUPERAT I A PUNT D’ESTRENAR

El projecte estrella en què ha treballat la Diputació els últims anys al recinte de l’Escola Industrial és la reforma del paranimf, que no havia estat mai obert al públic i que ara és un auditori de luxe amb capacitat per a unes 600 persones, sota la cúpula original i envoltat de vitralls. La crisi sanitària ha obligat a ajornar la posada de llarg prevista per a aquest auditori, que ha costat prop de set milions d’euros i que es concep com un espai polivalent, amb grades retràctils, per poder acollir diferents tipus d’actes. El paranimf original és obra de l’arquitecte modernista Joan Rubió i Bellver, pare d’obres com el pont del carrer del Bisbe entre la Generalitat i la Casa dels Canonges. El paranimf, però, va quedar inacabat i ara és un espai inèdit.

LA XEMENEIA OCTOGONAL, SÍMBOL DEL RECINTE

L’Edifici del Rellotge i la xemeneia octogonal de 62,5 metres d’alçada són dos dels elements més reconeixibles del recinte industrial de l’antiga fàbrica de teixits Can Batlló a l’Eixample. A la xemeneia, que també és obra de Rafael Guastavino, hi arriben un seguit de galeries que hi portaven el vapor quan la fàbrica estava en funcionament. El nou edifici que projectava el Clínic al recinte de l’Escola Industrial superava en alçada en algun punt aquesta torre, que equival a 17 pisos d’un edifici. La proposta de construcció vorejava elements icònics, com la mateixa xemeneia, que forma part del catàleg de patrimoni protegit de l’Ajuntament. La fàbrica Can Batlló va tancar el 1889 després de només 19 anys en funcionament.

stats