Mens sana in corpore sano. L'expressió, emprada en l'època romana, esdevé imprescindible per a qualsevol esportista a l'hora de calibrar el seu dia a dia. Cap i cos, alineats, permeten tirar endavant, això és una premissa inamovible. Aida Torres (Torelló, 2002) n'és molt conscient. Amb només divuit anys és una de les atletes de referència en l'escalada en bloc al nostre país. Als onze anys, de casualitat, va descobrir que resoldre problemes enfilant-se pel rocòdrom era la seva gran passió. Per fer-ho, però, necessita tant la seva ment com el seu cos, i els cuida dia a dia com el tresor que són.

"Les dones ho fan millor en els esports, perquè la progressió és millor". Ras i curt. Per a Jaume Nualart, aquesta conclusió és clara després de fer un estudi sobre l'evolució dels rècords mundials a l'atletisme. "Si mirem la progressió, en la majoria de disciplines les dones han rebaixat marques més que els homes. A vegades, fins i tot el doble", analitza Nualart, PhD I investigador i docent. Tot i entrar molt més tard en el món olímpic, les dones han aconseguit millorar els seus registres de forma radical. Pràcticament, en la meitat de temps han retallat el doble de segons al cronòmetre. En els Jocs Olímpics de Tòquio, on l'atletisme acaba de començar, les marques tremolen davant els grans atletes, tant homes com dones, que tenen entre cella i cella marcar una nova fita.

Els de Tòquio 2020, celebrats aquest 2021, hauran estat els Jocs Olímpics d'estiu de l'era moderna més atípics i complicats. Fins a l'últim moment no ha estat clar si se celebrarien. I fins que acabin no podrem cantar victòria sobre si realment han vençut el covid. Perquè no es pot amagar que el perill de contagi és elevat. Els esportistes estan acostumats a lluitar contra els seus límits i contra els seus rivals, però ¿com es competeix contra un virus? Doncs ho estan fent. Contra el coronavirus es competeix, sobretot, vacunant-se i extremant les precaucions. El repte dels joves atletes de tot el món és aquest cop doble: han de demostrar la seva destresa en cadascun dels seus esports i han de ser exemple, davant del món, de prudència i rigor sanitari per evitar contagis.

Quan fa cinc anys Rio de Janeiro va passar el relleu olímpic a Tòquio, el món es fregava les mans imaginant la cita japonesa. La barreja de respecte per la tradició i aposta per la modernitat del Japó, sumada a la seva capacitat d’organització, feien esperar uns Jocs modèlics. El llavors primer ministre, el conservador Shinzo Abe, va sorprendre els seus compatriotes quan, amb un toc d’humor, va aparèixer a la cerimònia de clausura dels Jocs de Rio dins d’una disfressa de Super Mario Bros. Cinc anys després, Abe no serà a la cerimònia d’inauguració dels Jocs del Japó (13 h /TV1). Els assessors, de fet, han aconsellat a bona part dels polítics japonesos que, si poden, ni siguin a l’Estadi Nacional de Tòquio. Els Jocs que havien de ser un exemple a seguir s’han convertit en un viacrucis en què ha calgut superar mil entrebancs, fins a arribar fins aquí.

Efectivament, aquests no seran uns Jocs Olímpics qualssevol. Sense espectadors i amb els atletes molt controlats a la Vila Olímpica, la cita de Tòquio servirà per veure l'estrena de nous esports, dins dels esforços del Comitè Olímpic Internacional de modernitzar-se per seguir engrescant els més joves. Per si no has fet els deures seguint les notícies prèvies als Jocs, t'ho posem fàcil. Aquí tens una petita guia per arribar al divendres que ve amb tota la informació i així no estar fora de joc.

Una setmana abans de l’inici dels Jocs de Tòquio, el president del Comitè Olímpic Internacional, l’alemany Thomas Bach, va aterrar al Japó conscient que arribava a un país on gairebé tres quartes parts de la població havia expressat el seu desig de cancel·lar definitivament la cita. Bach va ser rebut per supervivents de la bomba atòmica d’Hiroshima que l’acusaven de fer servir el dolor del poble japonès quan afirma que “els Jocs seran la sortida del túnel després de tants morts” i evitaran pèrdues econòmiques milionàries. No es pot dir que aterrés amb bon peu. En el seu primer discurs, va dir que confiava en la capacitat dels “xinesos” per organitzar tal com Déu mana la cita olímpica. Els traductors japonesos van intentar maquillar la seva errada, sense sort.

L’interès per l’esport femení cada cop és més gran, també en l’àmbit olímpic. Tot i així, encara queda camí per recórrer. Les audiències de RTVE dels últims Jocs revelen que entre els 30 espais més vistos, 20 corresponien a competicions masculines i 10 a femenines, amb la selecció espanyola de bàsquet i la jugadora de bàdminton Carolina Marín com a protagonistes.

La situació extraordinària actual ha condicionat el calendari de molts esdeveniments esportius. Moltes competicions han hagut d'enginyar-se-les per quadrar bé les dates, sense tenir en compte el desgast físic dels esportistes. Aquest ajustament s'ha vist reflectit en unes declaracions de Rafa Nadal abans del seu debut al Masters 1.000 de Roma. "No sé encara si participaré als Jocs Olímpics, no puc donar una resposta clara. En un món normal mai em perdria uns Jocs, tots sabem com són d'importants per a mi. En aquesta situació, no ho sé, ho veurem en un parell de mesos", deia el manacorí.

El govern del Japó va insistir en la seva idea de celebrar els Jocs Olímpics previstos per a aquest estiu a Tòquio i va desmentir la informació del diari britànic The Times segons la qual els mandataris nipons han arribat a la conclusió que l’esdeveniment haurà de ser cancel·lat. L’impacte del coronavirus ja va provocar que, per primer cop en la història, uns Jocs fossin posposats un any, de l’estiu del 2020 a l’estiu del 2021. Ara, segons aquesta informació, el govern del Japó hauria acceptat que tampoc serà possible organitzar la cita aquest any amb normalitat, motiu pel qual optaria per cancel·lar-la, de manera que els Jocs Olímpics es deixarien de fer per primer cop des de la Segona Guerra Mundial. La intenció del govern japonès seria assegurar-se que Tòquio sí que seria la seu dels Jocs el 2032, ja que el 2024 s’han de fer a París i el 2028 a Los Angeles.

La unitat d'intel·ligència militar russa darrere de l'atac amb l’agent nerviós Novitxok, a Salisbury, el març del 2018, destinat a acabar amb la vida de l’exespia rus Serguei Skripal, va intentar dirigir-ne un altre, en aquest cas de cibernètic, contra els Jocs Olímpics d'estiu de Tòquio abans que finalment fossin cancel·lats a causa de la pandèmia de coronavirus.