Esports 23/07/2021

Tòquio utilitza la força de l’esport per encomanar optimisme

La cerimònia d’inauguració demana unir energies per lluitar contra l’adversitat i aposta per la paritat

4 min
Els drons formen un globus al cel sobre l’estadi nacional de Tòquio durant la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020 a l’Estadi Olímpic de Tòquio, Japó, el 23 de juliol de 2021.

BarcelonaEl món no està per a celebracions, però la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Tòquio va servir per llançar un missatge d’optimisme. L’acte, que va recordar amb emoció continguda les víctimes que han perdut la vida per culpa del covid-19, va utilitzar la força de l’esport per enviar un crit d’esperança i ànim per lluitar contra l’adversitat.

Naomi Osaka, la tenista que va posar sobre la taula la necessitat de parlar de la salut mental dels esportistes, va ser l’encarregada d’encendre un peveter olímpic inspirat en el mont Fuji al final d’una cerimònia que va durar quatre hores.

Naomi Osaka, l'última rellevista encarregada d'encendre el peveter olímpic

La cerimònia, que va començar amb puntualitat japonesa, va combinar la tradició i la innovació de la cultura nipona. La projecció de gràfics multimèdia i la utilització dels drons es van combinar amb un gust deliciós amb elements clàssics com els focs artificials o el kabuki, un tipus de teatre tradicional, per transmetre emocions amb una delicadesa extrema. L’objectiu va ser fer valer l’esforç dels esportistes i la diversitat que representen. Tan sols 1.000 convidats van poder seguir l’espectacle en directe en un estadi amb capacitat per a 68.000 espectadors.

Tòquio, la ciutat amfitriona de l’esdeveniment internacional, coneguda antigament com a Edo, entre els anys 1603 i 1868, va presentar una de les característiques que van emergir durant aquest període, l’ús de la fusta i el treball de fuster, símbols tradicionals de l’acurat treball i l’arquitectura nipona. Un dels moments més emotius de la cerimònia va ser el de l’actuació de Mísia. La cantant va ser l’encarregada de cantar l’himne nacional, el Kimigayo. En els Jocs del 1964, els primers del Japó, atletes de les diferents nacions participants van portar llavors d’arbres que van ser plantats al país i ahir, cinquanta anys més tard, la fusta d’aquests arbres va tornar a l’estadi en forma d’anelles olímpiques.

Pau Gasol es fa un selfie, amb alguns dels representants de la delegació espanyola a Tòkio

La desfilada, que tot i fer-se a ritme de videojoc, va superar les dues hores, va tenir algunes absències. La selecció espanyola d’hoquei herba, per exemple, no hi va participar per intentar arribar descansada al seu debut competitiu. Els abanderats de la delegació espanyola van ser dos catalans, la badalonina Mireia Belmonte i el lleidatà Saúl Craviotto. “He viscut el moment amb orgull, com una recompensa. Tenim moltes restriccions, però l’esperit olímpic es manté intacte”, va explicar la nedadora. “Que puguem competir és il·lusionant. Espero que la gent que hagi vist la cerimònia per televisió s’hagi quedat amb això. Tots ho hem passat malament, tots coneixem algú que s’ha vist afectat pel covid. El meu entrenador, per exemple, va perdre el seu pare”, va recordar el piragüista. La desfilada, que va servir per fer visible els avenços realitzats pel que fa a paritat, amb abanderats mixtos gairebé en totes les delegacions, fins i tot en països com l’Aràbia Saudita o Qatar, va tenir emoció màxima per a esportistes com Pau Gasol, que viurà els seus últims Jocs Olímpics. Muhammad Yunus, un economista bengalí reconegut amb el premi Nobel de la pau, ha rebut el prestigiós llorer olímpic. “El Comitè Olímpic es pren molt seriosament la dimensió social de l’esport i obre les portes perquè els esportistes liderin la transformació del món per aconseguir una societat més justa”, va dir.

Drons per al record

Un moment destacat de la cerimònia va arribar quan 1.824 drons van sobrevolar l’estadi olímpic representant la bola del món. Una meravella que es transformarà en imatge icònica. La interpretació col·lectiva d’Imagine, de John Lennon, una cançó que el pas del temps s’ha convertit en un himne, també va tocar la fibra. “Ara és el moment d’unir forces”, va dir Seiko Hashimoto. La presidenta del Comitè Olímpic Organitzador va posar en valor la feina dels treballadors essencials. “Avui és un moment d’esperança. És molt diferent del que havíem imaginat, però per fi estem tots junts. El viatge és difícil i té reptes sense precedents. El que hem après és que necessitem més solidaritat dins de les societat i entre les societats”, va assegurar Thomas Bach, president del COI. L’emperador del Japó, Naruhito, va declarar inaugurats els Jocs Olímpics, una fita que fa unes setmanes no estava gens clara.

Els Jocs de Tòquio, inaugurats

Protestes contra els Jocs al voltantde l’Estadi Olímpic

Centenars de persones es van reunir als voltants de l’estadi olímpic per protestar contra la celebració d’aquests Jocs Olímpics, que arriben amb un any de retard, precisament, per culpa del coronavirus. Un home japonès de 40 anys va ser detingut per les autoritats. Segons van informar els mitjans de comunicació locals, el detingut forma part d’un grup opositor de l’esdeveniment i va ser arrestat per agafar pel canell un dels agents. La cerimònia va ser imaginada en bona part pel director de teatre Kentaro Kobayashi, que va veure’s obligat a dimitir com a responsable de la cita quan es van fer públics uns acudits que va fer als anys 90, quan era actor, en què bromejava sobre l’Holocaust. Aquella setmana també havia dimitit el responsable de la música de l’acte, Keigo Oyamada, quan es va saber que havia fet bullying a l’escola quan era jove. “La pandèmia ens va obligar a separar-nos, a mantenir-nos a distància. Mantenir-nos allunyats fins i tot dels nostres éssers estimats. Aquesta separació va fer que aquest túnel fos molt fosc. Però avui, en qualsevol lloc de món, estem units”, va dir Thomas Bach, que va donar les gràcies als organitzadors japonesos.

stats