Raquel García-Tomás (Barcelona, 1984), Premi Nacional de Cultura 2024, és un dels noms de referència en la composició musical catalana del segle XXI, amb fites tan rellevants com l'òpera Alexina B. Ara, com a compositora convidada al Palau de la Música, estrena l'obra […] e sento nel partire un vivace morire […] en el concert del 10 d'abril de la Camerata Penedès, dirigida per Sara Bitlloch, que també es farà a l'Auditori Maria Rosa Juncosa de Vilafranca del Penedès.

El Gran Teatre del Liceu s'ha vestit de gala per premiar persones i institucions que han ajudat a projectar-lo. El seu president, Salvador Alemany, ha estat l'encarregat d'atorgar al Saló dels Miralls set Medalles d'Or, la màxima distinció de la institució, entre les quals destaquen les del tenor polonès Piotr Beczala i la de la compositora catalana Raquel García-Tomás, que el 2023 va estrenar al Liceu l'òpera Alexina B., centrada en una persona intersexual a la França del segle XIX.

Raquel García-Tomás (Barcelona, 1984) és la compositora convidada de la temporada 2024-2025 del Palau de la Música. Això es tradueix en sis concerts en què s’interpretarà una desena d'obres seves, tres de les quals estrenes. “Aquesta residència artística m’arriba en un moment molt dolç de la meva carrera, després de l’estrena de l’òpera Alexina B. al Liceu l’any passat i del Premi Nacional de Cultura que vaig rebre fa uns mesos”, ha explicat García-Tomás aquest dimarts a la sala d’assaig del Palau de la Música. “Em noto forta, que flueixo molt a gust, i confiada que puc donar el màxim i gaudir-ho”, admet la compositora barcelonina.

Il·lusió i cares de felicitat en la presentació de la temporada 2024-2025 de Simfònics al Palau de la Música, de l'Orquestra Simfònica de Sabadell (OSV). La felicitat té a veure amb les dades del curs anterior, que en 19 concerts va aplegar 30.908 espectadors (8.300 més que el 2022-2023), amb una ocupació mitjana del 83% i localitats exhaurides en mitja dotzena de sessions. Un dels èxits més espatarrants va ser el programa dedicat a la música de videojocs, que ara tindrà segona edició i amb dues sessions en comptes d'una. "La mitjana d'edat del públic es va desplomar", recorda amb humor el director general del Palau de la Música, Joan Oller.

A la Costa Brava, entre els mesos de juny i setembre, el ventall de festivals de música que programen concerts d’estiu és amplíssim, quasi inacabable. Dins d’aquest reguitzell d'oferta de propostes culturals, una de les apostes més singulars i interessants és la del Festival de Torroella de Montgrí, que enguany arriba a la seva 44a edició. A la falda del castell que fa de frontera entre el Baix i Alt Empordà, aquest certamen, sota el lema A recer de la fúria del món, programa una vintena de concerts de música clàssica amb artistes, tant internacionals com locals, de molt nivell. Per ajudar el públic a remenar i destriar entre el decàleg d'espectacles del festival empordanès, diferents personalitats destacades del món de la cultura catalana recomanen a l’ARA els concerts més atractius i imprescindibles de l'edició d'enguany.

És indubtable que hi ha moltes coses a millorar. Però també és cert que si es fan com en aquest concert de final de temporada, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) pot i hauria de donar-nos moltes alegries de cara al curs 2024-2025. Perquè aquesta darrera vetllada ha deixat el llistó molt alt en qualitat i en resultats.

Valents, innovadors i arrelats: amb aquests adjectius es podrien descriure els Premis Nacionals de Cultura 2024, que han reconegut la tasca de la compositora Raquel García-Tomás, la cantant Mayte Martín, l'actriu Vicenta Ndongo, l'il·lustrador Conrad Roset i l'espai escènic itinerant Nilak. Atorgats pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), els guardons, dotats amb 15.000 euros, han estat lliurats aquest dijous al Casino de l'Aliança del Poblenou, a Barcelona, per Pere Aragonès, president de la Generalitat. "Entre la mort, la misèria i la destrucció actuals existeix un contrapès, la cultura, que és l'última manifestació de llibertat", ha dit Vinyet Panyella, presidenta del CoNCA a l'inici de la gala, que també ha reclamat "un augment del pressupost dedicat a la cultura" i "unes millors condicions laborals per als treballadors del sector": "Sense una cosa i l'altra, el nostre ecosistema flaqueja".

El Palau de la Música creixerà en concerts i en pressupost artístic la temporada 2024-2025. Passarà de 3,5 milions d’euros a 4,1 milions i oferirà un total de 318 concerts (inclosos els 162 concerts familiars i escolars), amb obres de 59 compositors catalans i un total de 14 estrenes. "Estem esperonats pels bons resultats de públic, i per això creixem en nombre de concerts i en pressupost. Creixem perquè esperem que el finançament vingui de les mateixes taquilles", assegura el director general del Palau de la Música, Joan Oller. La temporada passada el Palau de la Música va vendre un total de 145.000 entrades, la qual cosa significa un 80% d’ocupació.

Importants estrenes operístiques, interpretacions històriques, superconcerts a l'Estadi Olímpic, un reguitzell de cançons sobre despit i desamor, debats necessaris, fenòmens intergeneracionals, "aturades indefinides"... Tot plegat, entre els moments memorables del 2023, l'any que Taylor Swift ha trencat rècords amb una gira, The Eras Tour, que ni ha passat ni passarà per Catalunya.

Seria fàcil parapetar-se tan sols en el fet que Raquel García-Tomás és la primera compositora catalana que estrena una òpera a la sala gran del Liceu (ella mateixa va participar en una de les microòperes de Sis solos soles el 2020 i dos anys després va ser Núria Giménez-Comas qui va presentar Shadow. Eurydice says al Foyer del teatre). Recordem que el 1974 la valenciana Matilde Salvador va estrenar Vinatea, vuitanta-un anys més tard que Lluïsa Casagemas no hagués pogut representar Schiava e regina, després que el Liceu tanqués les portes pels atemptats d’un altre Salvador, en aquest cas Santiago.

Triple repte per a Raquel García-Tomás (Barcelona, 1984) amb l'òpera Alexina B., que s'estrena el dissabte 18 de març al Liceu, amb llibret d'Irène Gayraud, direcció escènica de Marta Pazos i direcció musical d'Ernest Martínez Izquierdo. García-Tomás, multipremiada per Je suis narcissiste (2019), és la segona compositora, la primera catalana, que estrena una òpera al Liceu després de la de Vinatea de Matilde Salvador el 1974. I també és la primera a centrar una òpera en un personatge intersexe, persones amb ambigüitat genital des del punt de vista clínic, descrites erròniament com a hermafrodites i menystingudes i estigmatitzades socialment. Inspirada en les memòries d’Herculine Barbin (1838-1868), Alexina B. està escrita per a arpa, piano, vents, secció de cordes i electrònica, i compta amb les veus de Lidia Vinyes-Curtis, Alicia Amo, Elena Copons, Mar Esteve, Xavier Sabata i les nenes del Cor Vivaldi - Petits Cantors de Catalunya.

OBC i El cor canta

L'Auditori. 13 de maig del 2022

La barcelonina Raquel García-Tomás (1984) és una compositora que ja fa anys que ha demostrat la seva expertesa en matèria creativa. Inconformista i curiosa, el seu corpus –sobretot operístic– ha rebut justificadament l’aplaudiment de públic i crítica a escala nacional i internacional. A l’espera de veure estrenada la seva òpera Alexina B. al Liceu la temporada vinent, García-Tomás ha presentat a L’Auditori l’estrena absoluta de l’obra d’encàrrec Suite of Myself, sobre textos del poeta nord-americà Walt Whitman i amb ressonàncies de la música de Johann Sebastian Bach.

]]>

Una dona que es disposa a morir dins d'una banyera. Una youtuber amb un missatge final per al món. Una àvia que es resisteix a abandonar casa seva per anar a una residència. Són dones solitàries, que s'enfronten a les pròpies tragèdies i que ho fan amb una eina en comú: l'òpera. El Gran Teatre del Liceu estrena l'1 de novembre Sis solos soles, un projecte de l'Òpera de Butxaca i Nova Creació que consisteix en sis monòlegs cantats per veus femenines en peces curtes de petit format, interpretades per un instrumentista. La iniciativa, que han gestat durant més de quatre anys, portarà aquestes obres a espais insòlits del Liceu: des del Saló dels Miralls i el Foyer fins al darrere de l'escenari del teatre.

]]>