Les lluites intestines al Tribunal Constitucional (TC) van desgastar els últims mesos un organisme que, després de la renovació de quatre dels seus magistrats, busca un període d’estabilitat. La conjura ha comportat, fins i tot, un canvi de criteri en relació a la legitimitat dels seus components a l’hora de participar en determinats assumptes, amb l’objectiu de mantenir el normal funcionament del tribunal. Dimecres el ple va rebutjar la recusació plantejada pels líders del Procés contra Enrique Arnaldo i Concepción Espejel -els dos polèmics magistrats proposats pel PP- amb dos arguments. El primer és que l’afinitat ideològica i haver expressat opinions contràries a l’independentisme no és motiu per haver-se d’apartar de les resolucions que hi estiguin vinculades; i el segon és que la màxima prioritat és preservar el quòrum mínim per poder dictar sentències. Si Arnaldo i Espejel quedessin al marge, s’hauria posat en risc.

El Tribunal Constitucional ha rebutjat per unanimitat les recusacions contra Enrique Arnaldo i Concepción Espejel que havien plantejat els líders del Procés. En el ple celebrat aquest dimecres, els magistrats han decidit no apartar els dos membres proposats pel PP i nomenats fa poques setmanes i consideren que no hi ha dubtes sobre la seva imparcialitat. Creuen que l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Oriol Junqueras i Raül Romeva van basar les seves sol·licituds en "simples afirmacions òrfenes de suport en fets concrets" i que no n'hi ha prou amb el que haguessin pogut expressar els magistrats en articles d'opinió o publicacions acadèmiques. Hi ha alguns jutges com Antonio Narváez i Cándido Conde-Pumpido que sí que es van abstenir per circumstàncies similars.

Haver aconseguit desencallar la renovació del Tribunal Constitucional (TC) no servirà perquè l'organisme es desprengui de la seva imatge polititzada. Tot el contrari, encara s'agreujarà. Especialment després de l'elecció que ha fet el PP dels dos magistrats conservadors, Enrique Arnaldo Alcubilla i Concepción Espejel, als quals els envolten vincles explícits amb el partit que dirigeix actualment Pablo Casado i, fins i tot, amb casos de corrupció. Aquest dimarts, tots dos han passat pel Congrés per comparèixer davant la comissió consultiva de nomenaments per defensar la seva trajectòria, però també per intentar rebaixar qualsevol vincle amb el PP. Allà s'han trobat amb les crítiques dels grups de l'oposició, però també dels partits que han pactat els seus nomenaments: PSOE i Unides Podem. De fet, els dos socis de govern han intentat desentendre's de la tria del PP.

S’ha focalitzat tant en la renovació del Consell General del Poder Judicial que hi ha el risc que el desbloqueig, entre d’altres, del Tribunal Constitucional (TC) i el Tribunal de Comptes sembli poca cosa. El fet és que el PP i el PSOE s’han acabat posant d’acord en els noms basant-se -diuen- exclusivament en “criteris tècnics”.

Els membres del tribunal que ha absolt la cúpula dels Mossos eren conscients d’entrada que seria molt difícil arribar a una sentència per unanimitat. Amb el magistrat Ramón Sáez com a ponent, contrari a les transaccions en nom d’un veredicte unànime, es dibuixava un escenari de dos contra un amb una ponència de Sáez que rebutgés la condemna per sedició i una majoria alternativa -la de Concepción Espejel i Francisco Vieira- favorable a una pena més alta. Això hauria provocat un canvi de ponent. Aquesta era, segons fonts judicials, l’estratègia d’Espejel. I va fracassar.