En mig del foc creuat entre el ministeri de Treball i la patronal espanyola CEOE pel bloqueig a la taula del diàleg social per a la millora dels riscos laborals, Pedro Sánchez ha volgut presidir la firma de l'acord entre el ministeri per a la Transformació Digital i la Funció Pública i dos dels sindicats majoritaris de funcionaris, UGT i CSIF, per apujar més d'un 11% els sous públics entre el 2025 i el 2028 (ambdós inclosos). "Són els acords que legitimen l'acció de govern", ha defensat Sánchez aquest dijous durant la clausura de l'acte de la signatura. També ha afirmat que passos com aquest són els que "garanteixen estabilitat i capacitat de mirar a llarg termini". Finalment, CCOO no s'hi ha sumat.

El govern espanyol mou fitxa en la negociació per apujar els sous públics i planteja un increment salarial d'un 10% per al període 2025 - 2028, segons ha informat la UGT en declaracions als mitjans de comunicació aquest dimecres. El ministeri de Funció Pública i els principals sindicats de funcionaris s'han tornat a reunir aquest dimecres per negociar una millora dels salaris públics, i la intenció és veure's de nou demà dijous. D'entrada, però, el plantejament de la cartera que pilota Óscar López (PSOE) no convenç els sindicats per la seva lletra petita.

El govern espanyol no té, per ara, un projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2026 damunt la taula. Per als treballadors públics, però, això no pot ser un impedient per acordar un nou increment salarial per a aquest 2025. Normalment, l'augment d'aquests sous es recull en uns nous comptes públics. Els funcionaris fa dies que pressionen l'executiu de Pedro Sánchez perquè mogui fitxa –els sindicats majoritaris entre els funcionaris (CCOO, UGT i CSIF) han amenaçat amb una vaga general aquest mes de desembre–. De moment, han aconseguit que aquest dimecres es reprengui la negociació amb el ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, sota la batuta d'Óscar López (PSOE).

Aquest dijous no ha estat un bon dia per al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. A més de la derrota dels populars al Congrés, el president dels conservadors ha vist com el sobresou que la seva formació li va pagar des que va agafar les regnes del partit en substitució de Pablo Casado continuava portant-li maldecaps. Segons ha avançat Eldiario.es, l'expresident gallec hauria rebut també un plus de 31.850 euros com a president del grup del PP al Senat, una quantitat que els populars van ocultar quan durant la campanya del 23-J i després de setmanes de pressió van fer pública la retribució del seu líder. Aleshores el PP va explicar que Feijóo havia rebut de la formació 39.260 euros en només nou mesos, a més del seu sou com a senador, que ronda els 70.000 euros anuals. Va obviar, però, el complement extra per la seva tasca com a cap de files al mateix Senat de 31.850 euros, que ara s'ha fet pública.

El tret de sortida d’un nou mandat municipal fa aflorar cada vegada una qüestió polèmica: els sous dels alcaldes i regidors. L’Ajuntament de Barcelona ha apujat els salaris un 4% i ho ha reivindicat perquè “és una manera de valorar el que fem: no volem demanar perdó per treballar a la política”, en paraules de la tinenta d’alcaldia Laia Bonet. També s'han incrementat els sous a Badalona un 13% –si bé el de l’alcalde s’ha mantingut igual–, i a Sant Cugat un 17,2%. En canvi, altres municipis com Terrassa i Sabadell han decidit congelar-los i Girona ha optat per una rebaixa del sou de l’alcalde, el cupaire Lluc Salellas, de 14.000 euros. A Lleida s'ha fet una lleugera actualització del sou de l'alcalde, però amb reducció del cost per al conjunt de l’executiu.

Un dels punts que es discuteix aquests dies a l'Ajuntament de Barcelona, amb la vista posada en el ple que divendres aprovarà la nova organització municipal, és el dels sous. A banda de la distribució d'assessors i presidències de comissions i districtes que, com avui avançava l'ARA, minimitza la presència de Vox al consistori, s'ha plantejat un acord per apujar un 4% els salaris dels càrrecs polítics, que estaven congelats des del 2011. I que s'haurà de votar en el ple d'aquest divendres. Jaume Collboni, com a alcalde, passarà a percebre un salari de 104.000 euros anuals (Ada Colau en cobrava 100.000, però tenia la nòmina limitada pel codi ètic del partit i, a la pràctica, ingressava 3.100 euros nets al mes i destinava la resta a causes triades pels comuns).

Gairebé 3 milions de treballadors públics veuran créixer el seu salari fins a un 3,5% aquest 2022. A aquest augment s’hi afegirà el del 2023, que serà d’un 2,5% –amb dos augments variables d’un 0,5% cadascun, de manera que l’increment salarial podria ser del 3,5%–. I, finalment, tindran un augment d’un 2% el 2024, també amb la possibilitat que creixi fins al 2,5%. En total, un augment d’un 8% entre els anys 2022 i 2024 però deixant la porta oberta perquè escali fins al 9,5%.

És divendres i el dia convida a pensar en la setmana que s’acaba. I s’acaba com en aquells somnis en què vols córrer i no pots, perquè els peus se t’enganxen a terra. Hem tingut un Blue Monday de cinc dies.

Des que el juliol del 2008 hi ha la possibilitat d’accedir a la llicència per edat al Parlament, s’han concedit 62 sol·licituds d’aquest règim especial que permet cobrar sense treballar. Segons dades lliurades per la mateixa cambra catalana en el marc de la petició de transparència que va fer l'ARA, se’n van autoritzar set durant la presidència d’Ernest Benach, amb qui va començar el sistema especial, i a partir d’aquí han anat augmentant de forma exponencial: se’n van donar catorze amb Núria de Gispert, onze amb Carme Forcadell i fins a divuit més durant el mandat de Roger Torrent. Durant aquest 2021, amb la presidència de Laura Borràs, se n’han concedit 12, tot i que no s’estan executant, ja que la mesa ha decidit acabar amb aquest règim especial i estudia si les pot revertir després que l’ARA destapés dilluns que el Parlament destina 1,7 milions d’euros anuals a retribuir 21 funcionaris que ja no hi treballen. Aquest és el cost de les llicències d'edat vigents a l'abril de 2021, no coneixem quants diners públics s'hi han destinat al llarg d'aquests catorze anys perquè el Parlament no ha facilitat les retribucions del personal que s'hi ha acollit.

Aquests darrers dies l’escàndol sobre retribucions i jubilacions ha posat a la diana el prestigi de la més alta institució de Catalunya. Alguns podrien tenir la temptació de penalitzar el diari que, amb una excel·lent tasca de recerca a través del dret d’accés, ha pogut obtenir una informació que fa anys que hauria de ser objecte de publicació i transparència. Entre altres coses perquè ho diu la llei, i la coneixia molta gent, encara que potser a alguns no els havia interessat esbrinar-ne els detalls legals. Penalitzar el diari seria caure en el parany de matar el missatger, un missatger que de forma totalment professional ha contribuït a sanejar i visibilitzar una situació anòmala que no tan sols afecta el Parlament, sinó també moltes altres institucions, d’aquí i de fora, que en les seves retribucions i beneficis s’allunyen dels estàndards bàsics de les retribucions públiques als professionals de primera línia –com el sector sanitari, els educadors, els bombers o els policies, per posar-ne alguns exemples–. La indignació de la ciutadania és comprensible, però el prestigi és recuperable, i més quan ara, de forma contundent, s’ha pres una decisió de canvi assumint totes les conseqüències.

Dos comentaris sobre la llicència per edat al Parlament. Un de l’any passat, el 2021, quan, segons el que explica la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ja s'havia començat a treballar per reformar la llicència i el Parlament va concedir 12 llicències més. Es van sol·licitar mentre es negociava la reforma del model que enduria les condicions per tenir dret a aquest permís privilegiat. 

No hi podia haver un altre desenllaç. La lògica reacció indignada de l'opinió pública arran de la denúncia d'aquest diari sobre les llicències per edat que permetien als treballadors de la cambra seguir cobrant el sou sense treballar durant uns quants anys abans de la jubilació, havia d'acabar, tant sí com no, amb l'anul·lació d'aquest privilegi abusiu dins la funció pública. L'intent de rebaixar-lo només a mitges, acordat fa tres setmanes i anunciat dilluns per la presidenta del Parlament, Laura Borràs, suposava perpetuar una greu anomalia, un greuge comparatiu impossible de justificar en els temps de crisis econòmiques encadenades que vivim, marcats per la falta de feina i la precarietat laboral que afecta moltes persones. Que dins el sector públic (en el sector privat també pot ser discutible, però no estan en joc els diners fruit dels impostos que tots paguem) es mantinguessin unes situacions tan notòriament poc exemplars no era acceptable. No ho hauria d'haver sigut mai.

Punt final a les llicències per edat. L'exclusiva del diari ARA se salda amb una rectificació per complet de la mesa del Parlament, que aquest dimarts ha fet marxa enrere en la reforma que havia aprovat ara fa tot just tres setmanes i ha decidit eliminar aquest complement que permetia als treballadors de més de 60 anys seguir cobrant el sou sense treballar fins a la jubilació.

L'ARA va publicar dilluns l'exclusiva sobre la llicència per edat al Parlament, un règim especial per als treballadors de la cambra que permet cobrar sense treballar, i gràcies a la qual dos ex secretaris generals de la cambra perceben més de 10.000 euros al mes sense trepitjar l'hemicicle. Aquest privilegi, introduït el 2008, es va reformar a l'última mesa del Parlament del 2021 després que el mes d'abril aquest diari fes una petició de transparència sobre els diners públics que es destinaven a pagar aquestes retribucions. Ara bé, aquesta reforma no posa fi a la llicència per edat, sinó que redueix de cinc a tres els anys de què en poden gaudir els treballadors de la cambra.

El sistema de transparència establert al Parlament ha quedat en entredit quan ha arribat una pregunta sobre les condicions del personal laboral de la casa. En concret, sobre les retribucions que perceben les persones acollides a llicència per edat, un estatus que permet a 21 funcionaris del Parlament cobrar sense treballar, una pregunta que l’ARA va plantejar el 8 d’abril de l’any passat. Durant els nou mesos que s'ha trigat a respondre s'han posat de manifest les tensions internes, que han acabat amb la dimissió dels membres de l’òrgan de transparència del Parlament, entre els quals l’ex lletrat major Antoni Bayona, que el passat 23 de desembre va presentar un escrit demanant la seva substitució perquè l’administració no estava lliurant la informació que havia indicat la seva resolució. Aquest fet ha tornat a posar sobre la taula un debat que va quedar obert durant la legislatura del 2015-2017: per quina raó la cambra catalana està al marge de la comissió de garantia del dret d’accés a la informació pública (GAIP)? Per què queda fora del control d’aquest ens independent encarregat de vetllar per la transparència de l’administració de la Generalitat i del món local?

Segons ha destapat l'ARA, arran d’una petició de transparència feta el mes d’abril de l’any passat i lliurada recentment, el Parlament de Catalunya es gasta 1,7 milions d'euros anuals en pagar a funcionaris que ja no hi treballen. És gràcies a un règim especial que s’anomena “llicència per edat” i que existeix només per als treballadors del Parlament des de l’any 2008. Actualment, fins a 21 persones estan acollides a aquesta llicència especial per la qual poden arribar a cobrar més de 250.000 euros a l'any. Aquest dilluns mateix, i arran de la publicació del reportatge de l'ARA, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha admès que la llicència per edat és un règim insòlit respecte a la resta de les administracions, però ha reconegut que encara no ha pogut eliminar-la del tot. Ens interessa el que penses: ¿estàs d'acord que el Parlament pagui aquestes quantitats anuals a funcionaris que ja no hi treballen?

La llicència per edat és un règim especial per als treballadors del Parlament que permet cobrar sense treballar, i gràcies a la qual dos ex secretaris generals de la cambra perceben més de 10.000 euros al mes sense trepitjar l'hemicicle, tal com ha destapat aquest dilluns l'ARA. Els dos exlletrats i dinou funcionaris més hi estan acollits, i suposa un cost anual d'1,7 milions d'euros. Aquest privilegi, introduït el 2008, es va reformar a l'última mesa del Parlament del 2021 després que el mes d'abril aquest diari fes una petició de transparència sobre els diners públics que es destinaven a pagar aquestes retribucions. Ara bé, aquesta reforma no posa fi a la llicència per edat, sinó que redueix de cinc a tres els anys de què en poden gaudir els treballadors de la cambra.

Des de fa anys la transparència dels sous públics és un principi acceptat, però hi ha determinats càrrecs que s’han escapat d’aquesta regla malgrat que el seu salari superi el dels membres del Govern i el mateix president de la Generalitat. És el cas dels alts funcionaris de la cambra catalana –dels quals només es fa pública una part del sou, sense la part que correspon als triennis (un 5% més cada tres anys)– o dels treballadors en llicència per edat, un règim especial del personal del Parlament vigent fins ara que implica mantenir el salari sense ocupar el lloc de treball. Per conèixer aquesta informació, l’ARA va fer una petició de transparència el 8 d’abril del 2021 i no ha sigut fins al 14 de gener del 2022, nou mesos després, que s’ha obtingut el cost públic d'aquestes retribucions. Un procés que ha provocat tensions internes dins l’administració, dimissions a l’òrgan de garantia de transparència del Parlament i diverses resolucions favorables al diari que no s’executaven. Aprofitant aquesta demora, a més, s’ha reformat la llicència per edat.

Dos ex secretaris generals del Parlament de Catalunya i dinou funcionaris més de la cambra cobren pràcticament el 100% del sou malgrat que ja no ocupen el seu lloc de treball. Es tracta d’un règim especial que s’anomena “llicència per edat” i que existeix  només per als treballadors del Parlament de Catalunya des de l’any 2008. Un privilegi inaudit que no té comparació en el mercat privat comú ni en l’administració de la Generalitat, i que fins ara es podia sol·licitar quan els treballadors complien els 60 anys i en portaven més de quinze a l’administració parlamentària per gaudir-ne fins a la jubilació. Segons ha pogut saber l’ARA arran d’una petició de transparència feta el mes d’abril de l’any passat i lliurada recentment, fins a 21 funcionaris del Parlament estan acollits a aquesta figura, el sou dels quals suma 1,7 milions d’euros anuals (vegeu el gràfic).