La reforma del Parlament blinda que els funcionaris cobrin sense treballar els tres anys abans de jubilar-se

El principal canvi és que es redueix de cinc a tres anys el període en què no caldrà que facin cap tasca per ser remunerats

5 min
Reunió de la Mesa del Parlament del 21 de desembre de 2021

BarcelonaLa llicència per edat és un règim especial per als treballadors del Parlament que permet cobrar sense treballar, i gràcies a la qual dos ex secretaris generals de la cambra perceben més de 10.000 euros al mes sense trepitjar l'hemicicle, tal com ha destapat aquest dilluns l'ARA . Els dos exlletrats i dinou funcionaris més hi estan acollits, i suposa un cost anual d'1,7 milions d'euros. Aquest privilegi, introduït el 2008, es va reformar a l'última mesa del Parlament del 2021 després que el mes d'abril aquest diari fes una petició de transparència sobre els diners públics que es destinaven a pagar aquestes retribucions. Ara bé, aquesta reforma no posa fi a la llicència per edat, sinó que redueix de cinc a tres els anys de què en poden gaudir els treballadors de la cambra.

Aquest dilluns la presidenta del Parlament, Laura Borràs, en una entrevista a Els matins de TV3, ha defensat els canvis fets durant el seu mandat, avalats per unanimitat pels partits de la mesa: ERC, JxCat, el PSC i la CUP. Ha remarcat que fins ara cap altre president ho havia tocat des que es va establir el 2008 i que la seva intenció és treballar per la "transparència" i "l'austeritat". Ara bé, també ha admès que no l'ha eliminat del tot i que hi ha hagut una negociació complexa amb el consell de personal de la cambra.

Amb la reforma del 2021 aprovada per la mesa (sense que cap grup expressés cap queixa pública) es manté, doncs, la possibilitat de cobrar sense treballar. La llicència per edat (ara se'n diu llicència per edat progressiva) continua tenint una durada màxima de cinc anys, tot i que durant els dos primers els funcionaris hauran de destinar una sèrie d'hores a justificar el seu sou. El primer any a partir dels 60 es poden reduir un terç de jornada i cobrar el 90% del sou, i el segon any la jornada quedaria reduïda a la meitat, mantenint el 90% del sou. Tanmateix, a partir del tercer any es poden agafar la llicència d'edat progressiva a "temps complet". És a dir: la persona "deixa de prestar serveis a l'administració" i, "en conseqüència, no ocupa cap lloc de treball". Durant els tres últims anys d'aquesta llicència progressiva, doncs, es cobra sense treballar: per cobrar pràcticament el 100% del sou (el 100% de les retribucions bàsiques i el 70% dels complements específics) caldran 29 anys treballats al Parlament –fins ara eren 25–, però qualsevol funcionari amb més de quinze anys d'experiència la podrà demanar.

La nova "llicència d'edat progressiva"
La nova "llicència d'edat progressiva"

Fonts de la presidència del Parlament destaquen que "s'han endurit les condicions per accedir a les llicències" i "s'han limitat en el temps". No obstant això, no descarten aprofundir en els canvis en cas que ho considerin necessari.

Ara també es necessitaran alguns anys més a l'administració per cobrar el mateix que abans: si fins ara qui hagués treballat quinze anys percebia el 70% de la retribució bàsica durant cinc anys, ara el percentatge serà del 65% durant tres anys. La reforma del 2021 també penalitza la quantitat del premi de jubilació –equivalent al sou de tot un any– quan s'arriba als 65 anys en funció del temps que s'ha gaudit de la llicència d'edat a temps complet.

La reforma, en tot cas, inclou una moratòria perquè no afecti les persones que ja hi estan incloses (les 21 actuals) i les que ho van sol·licitar durant el 2021. També estableix un règim transitori per a les que ho reclamin el 2022 i el 2023.

L'altra reforma impulsada durant aquest mandat i que es va aprovar a la comissió d'afers institucionals del Parlament a l'octubre –per tant, amb coneixement de tots els grups– és la de la manera com es comptabilitzen els triennis. No es toca l'augment del 5% cada tres anys –que és el que explica que l'ex secretari general Xavier Muro cobrés en concepte de triennis 100.325 euros dels 254.671 euros que percep anualment–, sinó que es deixa de comptabilitzar l'experiència en altres administracions com si fossin al Parlament.

Per exemple, si fins ara un funcionari feia tres anys que era a la cambra catalana i prèviament havia estat tres anys a la Generalitat o en alguna altra administració, a l'hora de comptabilitzar els triennis se li comptabilitzava com si hagués estat sis anys treballant a l'administració parlamentària, que és més generosa a l'hora de comptar aquest complement. Amb el canvi introduït al mes d'octubre, percebria un trienni del Parlament (és a dir, un augment del 5% del sou) més un trienni segons el conveni de l'administració prèvia.

Benach justifica la reforma

La informació s'ha destapat ara arran d'una petició de transparència de l'ARA, però la llicència per edat fa catorze anys que és vigent. Es va crear l'any 2008, sota la presidència d'Ernest Benach, que aquest dilluns també ha intervingut a Els matins de TV3. L'expresident del Parlament l'ha justificat dient que "en el moment que es va prendre la decisió, el context polític, econòmic i social era diferent del d'ara". Benach es referia a una situació prèvia a la crisi econòmica en la qual, a parer seu, es podia entendre que els funcionaris del Parlament poguessin seguir cobrant durant els seus últims cinc anys de vida laboral encara que no treballessin. A més, aleshores la decisió es va prendre "per unanimitat" dels membres de la mesa, és a dir, de tots els partits de la cambra (ERC, PSC, ICV-EUiA, CiU i PP) amb l'excepció de Cs, que no hi estava representat però que "tampoc hi va posar cap inconvenient".

La negociació amb els funcionaris no la va portar directament ell sinó "un vicepresident i un secretari" de la mesa, i els motius per incloure la llicència per edat que van donar els treballadors van ser que ajudaria a valorar la feina dels funcionaris del Parlament. Benach també ha recordat que durant la seva presidència es van fer avenços en transparència que després es van acabar regulant, i ha lamentat que el diari ARA hagi tingut problemes per accedir a la informació.

Contactada per l'ARA, la successora de Benach a la presidència de la cambra, Núria de Gispert, recorda que quan va saber que els funcionaris podien prejubilar-se a costa del Parlament no hi va donar importància. "No sabia que les xifres eren tan altes. Ni se'n va parlar ni s'hi va donar importància. No vam debatre res sinó que ho vam assumir com una llei feta", explica. Els que han preferit no fer cap declaració han estat Carme Forcadell i Roger Torrent, els dos últims presidents del Parlament abans de l'arribada de Laura Borràs. Aquest últim s'ha limitat a dir que confia que la mesa actual prendrà les decisions adequades. Sí que s'hi ha pronunciat la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que ha demanat fer una "revisió a fons" del sistema tant de les llicències per edat com dels criteris de transparència de la cambra.

L'oposició demana explicacions

Diferents partits de l'oposició han demanat explicacions a Borràs sobre les llicències per edat. El PSC s'ha mostrat partidari de revisar l'actual sistema i, tal com ha explicat la seva portaveu, Èlia Tortolero, consideren que els funcionaris han de poder cobrar de manera "justa" però sense "privilegis". I aquestes són les dues premisses que, segons fonts socialistes, defensaran a la mesa del Parlament. Malgrat que els de Salvador Illa tenien una de les vicepresidències de la cambra (càrrec que ocupava Higini Clotas) quan es va aprovar aquest règim especial per als treballadors de la institució, Tortolero s'ha escudat en el fet que fa dotze anys que no "manen a la mesa". Fonts del partit, en canvi, admeten la responsabilitat en l'aprovació de la llicència per edat, però argumenten que el 2008 eren "altres temps".

Tant els comuns com el PP s'han sumat a la petició d'explicacions. Primer ha sigut la diputada del partit lila al Congrés Aina Vidal, que ha instat la presidenta de la cambra a posar fi a aquests pagaments. "És una situació escandalosa", ha afirmat. El líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, també ha titllat "d'escàndol" la notícia i ha anunciat que exigiran documentació que acrediti que s'ha corregit "l'anomalia".

stats