El Tribunal Suprem no investigarà l'expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, per la suposada trama russa del Procés. L'últim intent del jutge Aguirre de derivar al màxim òrgan jurisdiccional espanyol la causa sobre la presumpta ingerència del Kremlin en la política catalana ha descarrilat després que els magistrats hagin arxivat les actuacions que els va enviar l'instructor. La raó? L'Audiència de Barcelona ja va arxivar la causa i va deixar sense efectes les actuacions d'Aguirre des de l'estiu del 2024. Això inclou la remissió de part de la causa al Suprem per part de l'instructor respecte als dos investigats que tenen condició d'aforats, per ser diputats al Parlament: Carles Puigdemont i Francesc de Dalmases. "Aquesta sala no té jurisdicció per supervisar o controlar la correcció d'aquesta decisió [de l'Audiència de Barcelona] que ha estat adoptada per l'òrgan judicial competent per conèixer de totes les decisions recurribles de l'instructor i que ha adquirit fermesa", apunten els magistrats de la sala penal del Suprem a la resolució, consultada per l'ARA. Per tot plegat, la petició d'Aguirre queda en no res.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha inadmès la querella de l'expresident Carles Puigdemont contra el jutge Joaquín Aguirre, ja jubilat, que va ser el responsable de la instrucció del cas Volhov i la investigació sobre la suposada trama russa del Procés. La querella li atribuïa els presumptes delictes de prevaricació i malversació per obrir una nova peça separada en què investigava l'entorn directe de Puigdemont quan l'Audiència de Barcelona ja li havia ordenat tancar la instrucció del cas.

La investigació judicial del cas Volhov sobre el suposat finançament irregular del Procés perd una altra de les seves potes: el jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona ha arxivat la causa oberta a l'exconseller d'ERC Xavier Vendrell per la requalificació urbanística dels terrenys de Villa Bugatti a Cabrera de Mar. Qui ho ha acordat, però, no ha estat el jutge Joaquín Aguirre, el polèmic instructor que ha comandat la instrucció de la presumpta trama russa del Procés i les seves derivades. Ell està de baixa. L'arxivament l'ha dictat la magistrada que el substitueix, després que així ho sol·licités la Fiscalia Anticorrupció. A l'estiu, l'Audiència de Barcelona ja va advertir Aguirre que havia excedit els terminis de la instrucció i, per tant, havia de tancar la causa, fos arxivant-la o enviant-la a judici. Ara la jutgessa substituta ha optat per la primera opció.

L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, així com el seu advocat, Gonzalo Boye, i el cap de l'oficina de l'expresident, Josep Lluís Alay, han presentat aquest dimarts una querella pels delictes de prevaricació i malversació contra el magistrat Joaquín Aguirre, el jutge que instrueix el cas Volhov. Tot plegat després que Aguirre mogués fitxa de nou i obrís una peça separada del cas Volhov i hi impliqués Puigdemont, Boye i Alay, a més d'una desena d'ex alts càrrecs de la Generalitat i col·laboradors de l'expresident, entre els quals l'expresident Artur Mas, imputant-los un delicte d'alta traïció, supòsit que no inclou la llei d'amnistia. En l'escrit de 39 pàgines presentat davant la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), al qual ha tingut accés l'ARA, els demandants demanen apartar cautelarment el magistrat de la investigació.

El 30 de gener, quatre mesos abans de l'aprovació definitiva de la llei d'amnistia al Congrés, Junts va vetar l'anterior versió del text. Els de Carles Puigdemont tenien dubtes que blindés tots els encausats i volien introduir modificacions pel que fa als delictes de terrorisme i traïció. El no dels juntaires es va produir l'endemà que el jutge Joaquín Aguirre obrís la porta a investigar Carles Puigdemont per aquest últim delicte en el marc de la trama russa del Procés. "M'han dit que ahir es va tombar la llei d'amnistia, que es va tombar per mi", es va vantar el 31 de gener el titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, segons un àudio publicat aquest dilluns per Diario Red. Aguirre vinculava així la negativa de Junts a votar a favor de l'amnistia en el primer intent d'aprovar-la al ple de la cambra baixa, a la seva decisió de prorrogar sis mesos la instrucció del cas Volhov. Una decisió que va acabar tombant l'Audiència de Barcelona.

Després de mesos de silenci, el 29 de gener –un dia abans que es votés per primer cop l’amnistia al Congrés dels Diputats– el jutge Joaquín Aguirre va sorprendre amb una interlocutòria en què prorrogava sis mesos més la investigació sobre la trama russa del Procés. Una resolució en què no només insistia en els suposats vincles entre l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont amb Rússia, sinó també que el règim de Vladímir Putin estava disposat a donar "suport econòmic i militar" a l’independentisme per aconseguir la secessió d’Espanya. Una manera de brandar el delicte de traïció contra l’expresident i el seu cap d’oficina, Josep Lluís Alay, ja que aquest tipus penal quedava fora de l’amnistia. Ara bé, aquesta setmana amb la decisió de l’Audiència de Barcelona de tombar l'últim any d’instrucció d’Aguirre –només considera vàlida la instrucció fins a l’agost del 2023, com a resultat d'un recurs de la defensa de Xavier Vendrell–, la causa es pot convertir en un castell de cartes. Sobretot per a Puigdemont i Alay, a qui, de fet, el jutge ja va haver d’arxivar una altra peça separada sobre la compravenda de petroli rus.

El titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, el jutge Joaquín Aguirre, va rebre dijous passat un fals paquet bomba que va ser detectat abans que arribés al seu despatx de la Ciutat de la Justícia, segons ha avançat El Mundo i ha pogut confirmar l'ARA. A dins del paquet, d'una mida similar a una capsa de sabates, hi havia una estació meteorològica que simulava ser un temporitzador i just a sota hi havia un paquet més petit embolcallat, que a simple vista semblava la càrrega explosiva.

De l’1 d’Octubre del 2017 ja fa gairebé set anys i de les protestes per la sentència del referèndum aquest any en farà cinc, però les causes per aquests fets estan més vives que mai als tribunals. Malgrat que la llei d’enjudiciament criminal marca que les instruccions han de durar un termini d’un any, els jutges han fet diverses pròrrogues de la investigació per la seva “complexitat”, una qüestió que el president, Pedro Sánchez, s’ha obert a limitar (tot i que ja ha generat reticències) per seduir Junts en la negociació sobre l’amnistia.

Totes les causes judicials obertes arran dels fets de l'octubre del 2017 són plenes d'irregularitats i vulneració de drets, segons denuncien els advocats defensors, però n'hi ha una que aquesta setmana ha estat objecte de debat públic i que resulta especialment preocupant, i és l'eternització de les instruccions judicials, un fet que crea una indefensió absoluta en els investigats. La palma sens dubte se l'emporta la causa que s'investiga al jutjat número 13 de Barcelona, que es va iniciar el 2017, ja fa set anys. N'hi ha d'altres que porten quatre o cinc anys, i s'aparquen o es reactiven a voluntat del jutge, com passa en els casos de Tsunami Democràtic o el cas Volhov, coincidint amb la investidura de Pedro Sánchez i el debat sobre la llei d'amnistia.

La imatge del ministre de Justícia i la Presidència, Félix Bolaños, reunit a Brussel·les amb el vicesecretari institucional del PP, Esteban González Pons, sota la mediació del comissari de Justícia europeu, Didier Reynders, dona l'exacta mesura de l'excepcionalitat en què s'ha instal·lat la justícia espanyola des de fa anys. El PP fa cinc anys que es nega a renovar el Consell General del Poder Judicial, incomplint la Constitució, per no perdre la majoria conservadora actual amb l'excusa que vol despolititzar l'òrgan i negociar un canvi en el sistema d'elecció dels seus jutges. Però la realitat és que els populars el que volen és assegurar que sempre hi haurà majoria conservadora. Mentrestant, hi ha desenes i desenes de nomenaments de tribunals bloquejats, cosa que agreuja encara més la situació als jutjats.

La sorpresa va saltar dimarts al Congrés dels Diputats quan Junts va votar en contra de la llei d'amnistia. La raó? Els juntaires consideren que no blinda tres casos clau: els dos que hi ha a l'Audiència Nacional contra els CDR i Tsunami Democràtic per les mobilitzacions postsentència i el que s'instrueix a Barcelona sobre la suposada trama russa del Procés. Una interpretació, en tot cas, que no comparteixen ni Esquerra ni el PSOE. Hi ha 26 persones imputades en aquestes investigacions judicials que apunten als delictes de terrorisme i possiblement de traïció, difícils de blindar en la llei. En total, l'independentisme considera que entre 1.400 i 1.500 persones podrien veure's beneficiades per l'amnistia, xifra que el PSOE redueix a unes 400.

"Es tractaria de la influència directa de Rússia en la independència de Catalunya, donant suport al procés d'independència amb la finalitat que Rússia desestabilitzés, en primer lloc, la democràcia espanyola i obrís la porta a la infiltració en totes les democràcies liberals". Amb aquesta frase el jutge Joaquín Aguirre resumeix la trama russa del Procés, la teoria que esgrimeix per mantenir investigades diverses persones de l'entorn de Carles Puigdemont. Però no ho fa en la seva última interlocutòria amb què allarga sis mesos més la instrucció, sinó en declaracions a la televisió pública alemanya de l'informatiu Tagesschau. Una intervenció que fonts de les defenses avancen que servirà per intentar recusar-lo.

El cas Volhov perd pistonada després que el jutge que lidera la investigació hagi arxivat una de les seves principals potes, la que girava entorn de l'empresari i exdirigent de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) David Madí. Qui va ser la mà dreta de l'expresident Artur Mas estava investigat per presumpte tràfic d'influències, després que se certifiquessin diverses visites seves a la Generalitat entre el 2019 i el 2020 relacionades amb els seus negocis particulars. Segons ha avançat El Periódico i han confirmat fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), després de més de dos anys d'investigació, el jutge Joaquín Aguirre ha arribat a la conclusió que la influència de Madí "no era tal". Perquè els negocis implicats en aquests contactes "van acabar de la pitjor manera possible" i "ningú li va fer el més mínim cas".

Uns dies abans de la DUI, entre el 21 i el 24 d'octubre, Carles Puigdemont va enviar Elsa Artadi a una reunió amb emissaris russos per parlar de criptomonedes. Sabent que la conversa giraria entorn dels diners electrònics, el llavors president va demanar a Artadi, en aquell moment directora general de Coordinació Interdepartamental, que hi anés per la seva condició d'economista. La trobada va durar 20 minuts, va tenir lloc a l'Hotel Colón de Barcelona, davant de la catedral i molt a prop del Palau de la Generalitat, i hi van participar l'exresponsable d'internacional de CDC, Víctor Terradelles -l'impulsor de la reunió-, un emissari rus i un altre català amb vincles amb Moscou.

L'Audiència de Barcelona ha donat llum verda a la decisió del jutge del cas Volhov d'enviar diversos membres que formaven part de l'estat major de l'1-O i altres de l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont a l'Audiència Nacional. Segons la interlocutòria a la qual ha tingut accés l'agència Efe, David Madí, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Josep Lluís Alay, Jaume Cabaní i Marta Molina estan encausats per suposadament formar part de l'"estructura organitzativa" de Tsunami Democràtic la tardor del 2019, que va organitzar les protestes més majoritàries contra la sentència de l'1-O, com ara l’ocupació de l'aeroport o el tall de l'AP-7.

La Fiscalia s'oposa a enviar la part de la causa Volhov que té a veure amb el Tsunami Democràtic a l'Audiència Nacional. Segons ha avançat El Món i ha confirmat l'ARA, el ministeri públic ha presentat un escrit en què es posiciona en contra que el jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, pilotat per Joaquín Aguirre, s'hagi abstingut perquè ho portin des de Madrid: "A la interlocutòria li falta la més mínima motivació fàctica i jurídica. No relata ni els fets atribuïts a Xavier Vendrell, David Madí, Jaume Cabaní, Josep Campmajó, Oriol Soler, Marta Molina i Josep Lluís Alay, ni la seva qualificació jurídica". En un escrit, al qual ha tingut accés aquest diari, la Fiscalia rebutja els arguments d'Aguirre i considera que la seva actuació "trenca amb el dret de les parts a conèixer els fets que se'ls imputen" i també a conèixer "les raons per les quals el jutjat s'inhibeix en favor de l'Audiència Nacional".

L'empresari i exdirigent de CDC David Madí ha explicat aquest dimarts al jutge del cas Volhov que no va donar gaire credibilitat a la possibilitat que Rússia ajudés Catalunya durant l'1-O. Segons ha explicat Madí, no va veure cap base sòlida en la revelació de l'exdirigent de CDC Víctor Terradellas sobre la possibilitat de tenir el suport del govern rus. L'empresari també ha negat que aprofités els seus contactes polítics per beneficiar els seus negocis, que conegués com es finançava el procés sobiranista i que es volguessin comprar criptomonedes per fer-ho.

Les intervencions telefòniques de l'operació Volhov podien no ser convenients, però van ser legals. Aquesta és la conclusió que es desprèn del criteri de la Fiscalia Anticorrupció, que ha defensat les escoltes de cas contra el finançament del Procés davant l'Audiència Nacional i descarta que es vulneressin drets fonamentals dels investigats. Segons informa l'agència Efe, el ministeri públic s'ha oposat al recurs que alguns dels detinguts, com l'empresari i excàrrec de CDC David Madí, van presentar davant l'Audiència de Barcelona perquè declarés la nul·litat de les actuacions per punxar-los els telèfons, sobre les quals se sustenta la investigació.

El jutge de Barcelona que va ordenar els escorcolls i les detencions de l'operació Volhov, Joaquín Aguirre, considera que "no hi ha el més mínim indici" que, a l'hora d'acordar les escoltes telefòniques de diversos dels investigats, es cometés revelació de secrets. En una interlocutòria a la qual ha tingut accés l'agència Efe, recorda que el sumari del cas es va aixecar el 28 d'octubre, de manera que "no hi ha cap possible delicte" perquè –argumenta– "la causa no era secreta i no en va aparèixer cap notícia anterior a l'aixecament del secret". Tampoc creu, en aquest sentit, que la publicació del contingut de les escoltes suposi un perjudici per als afectats.

La defensa de l'empresari i exsecretari de comunicació de CDC, David Madí, ha presentat la nul·litat de ple dret de tota la investigació Volhov al·legant que se li ha vulnerat el dret fonamental al secret de les comunicacions. En un recurs d'apel·lació presentat davant l'Audiència de Barcelona, avançat per Catalunya Ràdio i al qual ha tingut accés l'ARA, la seva advocada Olga Tubau afirma que la Guàrdia Civil i el jutge van autoritzar la intervenció del seu telèfon mòbil sense tenir "ni un sol element objectiu i concret" que li permeti sostenir la seva tesi: la sospita que s'estaven desviant fons públics per obtenir criptomonedes i escapar del control de les autoritats europees.