Micheline Roquebrune, la pintora francomarroquina amb qui Sean Connery va compartir els últims 45 anys de la seva vida, ha concedit una entrevista a la revista francesa Paris Match en la qual recorda com ha sigut l'última etapa de la vida de l'actor escocès, mort el 31 d'octubre als 90 anys. L'esposa de Connery des del 1975 afirma que ara està tranquil·la de saber que el mític intèrpret de James Bond ja no pateix. "No va tenir una bona salut durant els últims quatre anys. Patia demència senil i era conscient de la seva condició. Això el feia molt infeliç. Estava avorrit de tot. Dormia durant dies per intentar oblidar. En moments de lucidesa em deia que ja n'havia tingut prou i que volia acabar. Em trencava el cor veure'l així. Allò no era vida. Al final, li pregava al metge que li donés marihuana, qualsevol cosa per sentir-se una mica més feliç", relata la viuda.

És lamentable afirmar que és útil pegar les dones quan tota la resta de recursos “no han funcionat” i que és millor fer-ho “amb la mà oberta” que amb un cop de puny. És el que va dir Sean Connery l’any 1987 en el transcurs d’una entrevista televisiva. Ho podeu trobar fàcilment a YouTube. Quina consideració tan patètica, tan masclista i tòxica. Aquests dies aquest vídeo s’ha difós bastant amb la intenció d’algunes persones d’explicar, de matisar, de perfilar, la personalitat de l’actor, que va morir el 31 d’octubre als 90 anys. No es tracta de justificar les consideracions de Connery, no són justificables. Són criticables i punt. La paraula no és justificar sinó, tal vegada, explicar.

Sean Connery va tenir alopècia molt aviat. Quan en comptava vint-i-pocs ja clarejava. ¿Un aspirant a Mister Univers amb entrades? Doncs sí. Quan, amb trenta-dos anys, es va posar per primer cop en la pell de 007, els maquilladors i perruquers de Dr. No van fer el que van poder per dissimular l’assumpte. Ja ho van donar per perdut tres anys després: a Operació tro Connery lluïa un més que evident perruquí. El físic, no n'hi ha cap dubte, va condicionar decisivament els primers anys de la seva carrera. Pocs se’l prenien gaire seriosament: un maniquí amb vocació d’actor, amb boníssima planta i que s’enfundava bé el vestit d’agent secret. No gran cosa més.

El 4 de juny del 1963 s'estrenava al cine Tívoli de Barcelona Agente 007 contra el Dr. No, títol amb què la distribuïdora CB Films havia rebatejat l’original, i més concís, Dr. No. Era costum a l’època valorar el possible èxit d'una pel·lícula segons la resposta dels espectadors la primera sessió matinal de diumenge, en aquell cas, la del dia 9. Sempre a preus més econòmics, aquelles matinals aplegaven els aficionats més fiables abans que se'ls conegués com a cinèfils.

L'actor Sean Connery i intèrpret de l'agent secret més famós del cinema, James Bond, ha mort als 90 anys convertit en un mite de la gran pantalla. Deixa enrere una extensíssima carrera, amb una seixantena de pel·lícules. Entre les més destacables, Els intocables d'Elliot Ness (1988), que li va valdre un Oscar, així com El nom de la rosa, on va interpretar el frare William de Baskerville i per la qual va obtenir un premi Bafta, i Robin i Marian, on va fer de Robin Hood. Repassem deu moments de la carrera de l'actor.